¡°No em vaig reprimir mai tant com ara amb Facebook¡±

Nazario Luque Vera (Castilleja del Campo, Sevilla, 77 anys) viu des de fa 40 anys a l¡¯¨²ltim pis d¡¯una de les cantonades de la pla?a Reial. All¨¤ va compartir n¨°vios amb la seva parella, l¡¯escultor Alejandro Molina (mort el 2014), i tots dos van aportar el seu granet de sorra a l¡¯art, la cultura i el mariconeo amb qu¨¨ Barcelona va abandonar el franquisme. El 2021 ha publicat el llibre Un pacto con el placer (Laertes) i un ¨¤lbum ple d¡¯imatges ins¨°lites, El bar Kike y Paca la tomate (Ajuntament de Barcelona). Un viatge per la Barcelona gai des de la mort d¡¯Oca?a fins als Jocs de 1992. Una foto fixa d¡¯una capital catalana que girava al voltant de l¡¯art, l¡¯alcohol, els transvestits, les drogues i, sobretot, els bars i la llibertat.

Pregunta. No parla de gais, ni d¡¯homosexuals, sempre fa servir la paraula maricons...

Resposta. Reivindico la paraula maricon no com a insult sin¨® com a definidora d¡¯una postura sexual. El meu ve¨ª deia que ell no era maricon, que era gai. Ell era un maricon m¨¦s dissimulat.

P. Qu¨¨ ¨¦s mariconear?

R. No reprimir gestos, ni vocabulari. Mostrar-se com ¨¦s un fins i tot amb m¨¦s desvergonyiment, gaireb¨¦ amb provocaci¨®.

P. Qu¨¨ queda del Kike, aquell bar de ¡°maricons, lesbianes, heterosexuals i bisexuals¡± del carrer Rauric?

R. Res. Tots els bars se¡¯n van anar al Gaixample.

P. El llibre parla d¡¯una Barcelona post-Oca?a. S¡¯ha reconegut Oca?a?

R. Oca?a era un artista, un performer, tenia gr¨¤cia, enginy, cantava, recitava, es transvestia. ?s una figura m¨ªtica de Barcelona, com la Monyos o Flor de Tardor...

P. Se¡¯l va entendre?

R. Se¡¯l va tractar, per¨° a ell no li importava, com una atracci¨® de fira.

P. Qui era Paca la Tomate?

R. Era un personatge tr¨¤gic. Era t¨ªmid. S¡¯emborratxava per actuar com a transformista, per¨° es guanyava la vida netejant bars.

P. Paca no tenia veu, ni o?da, ni sabia ballar, ni tocar les castanyoles, no tenia sentit del ritme, ni tan sols del bon gust". Diu que no tenia m¨¦s remei que considerar-se una estrella¡±. Quina pena no haver-la vist actuar.

R. Hi fotia collons. Els seus fans est¨¤vem borratxos i deman¨¤vem que repet¨ªs els n¨²meros una vegada i una altra. Se sentia una deessa, suada, exhausta, mig nua, i sempre donava m¨¦s.

P. Qu¨¨ reivindicava?

R. Res. S¡¯equiparava amb Oca?a. Volia ser coneguda, per¨° no era artista. Era molt burra, no tenia un vestuari en condicions, ni maquillatge, era an¨¤rquica en els seus playbacks, no se sabia les can?ons, es tirava a terra, agafava un enciam i el llan?ava al p¨²blic...

P. Barcelona sempre tracta malament els grans personatges.

R. La Paca ara t¨¦ el seu llibre. ?s un m¨¦s de tants maricons que feien transformisme.

P. Molts, inclosa la Paca, van acabant en la indig¨¨ncia.

R. Quan el Kike va tancar, va ser una hecatombe per a la Paca. Va comen?ar a emborratxar-se i es va convertir en monotem¨¤tica. Te la trobaves dient que el Kike l¡¯havia acomiadat sense pagar-la i que estava amb un advocat. T¡¯ho repetia cont¨ªnuament, i vam comen?ar a evitar-la. Va acabar en un barracot a Sarri¨¤ i all¨¤ va morir.

P. Quan el papa Wojtyla va visitar Barcelona, els del Kike us vau transvestir i vau muntar la process¨® de sant Pollardino, un sant amb un penis molt gener¨®s. Em recorda la process¨® de la Santa Vagina. Hi havia m¨¦s llibertat abans que ara?

R. Jo no em vaig reprimir mai amb els meus dibuixos com em reprimeixo ara amb el que penjo a Facebook. Me l¡¯han tancat vuit o deu vegades. Un cop va ser perqu¨¨ hi vaig pujar un gland i vaig titular el dibuix Volc¨¤ d¡¯amor.

P. Per¨° abans ser gai era perill¨®s?

R. L¡¯Oca?a i jo vam estar tres dies a la Model, i va ser perqu¨¨ els gu¨¤rdies urbans ens van veure fent esc¨¤ndol al Caf¨¨ de l¡¯?pera. Ens van detenir, l¡¯Oca?a es va resistir i ens van portar a la caserna. Ens van clavar una pallissa i despr¨¦s, a la Model.

P. La Gu¨¤rdia Urbana era perillosa?

R. Jo no vaig tenir problemes amb els lladres durant tot aquell temps, en qu¨¨ vaig viure for?a borratxo, per¨° s¨ª que en vaig tenir amb la Gu¨¤rdia Urbana. Continuen igual: als que venen llaunes a les cinc del mat¨ª no els deixen guanyar-se la vida. No hi veig una Urbana que de sobte pari el tr¨¤nsit perqu¨¨ passin una filera d¡¯¨¤necs d¡¯una vorera a una altra.

P. Amb els Jocs, Barcelona va canviar.

R. El Posa¡¯t Guapa va ser un intent de convertir tot Barcelona en el Poble Espanyol. Volien amagar el que no agradaria als turistes. Tot va degenerar: de tenir una llibreria com la Documenta, a haver d¡¯anar a l¡¯Eixample; de tenir botigues voltant, a haver d¡¯anar a El Corte Ingl¨¦s perqu¨¨ totes les botigues ara s¨®n de souvenirs. Els bars es van fer prohibitius...

P. T¨¦ ¨¤nima, Barcelona?

R. Jo no la veig.

P. Les vostres obres se¡¯n van de Barcelona, se les end¨² el fitxer Lafuente de Cant¨¤bria.

R. L¡¯¨²nic que va comprar c¨°mic a Barcelona va ser Rafael Tous, de la galeria Metr¨°nom, al Born. Ning¨² hi ha tingut cap mena d¡¯inter¨¨s fins que va apar¨¨ixer Lafuente, que es va enamorar dels dibuixants dels setanta. No t¨¦ competidor.