El retorn dels fills pr¨°digs

Pere Maruny (Manresa, 1974) recupera l¡¯esperit de les primeres novel¡¤les de Hermann Hesse i, com Peter Camenzind, el protagonista i narrador de La mort dels altres abandona la llar familiar i surt a con¨¨ixer el m¨®n, com si entengu¨¦s el viatge com una manera de deixar enrere els h¨¤bits protectors de la inf¨¤ncia, les trivialitats del poble natal. Maruny ha escrit una novel¡¤la inici¨¤tica, de nomadisme social, amb la voluntat de recuperar la naturalesa del m¨®n allunyat de la civilitzaci¨® tecnol¨°gica i com si els vents i les muntanyes, els n¨²vols i els arbres (i el cor dels habitants dels extraradis de les ciutats), esdevinguessin els s¨ªmbols d¡¯una espiritual concepci¨® del m¨®n: ¡°Hi ha un temps per c¨®rrer, hi ha un temps per caminar, hi ha un temps per seure i explicar¡±, es llegeix al comen?ament de La mort dels altres. El viatge del narrador es pot emparentar amb el desig de recuperaci¨® d¡¯una mena de confian?a rom¨¤ntica en la bondat humana, per¨° en el fons el tema central de la novel¡¤la ¨¦s el cam¨ª vital necessari que s¡¯ha de rec¨®rrer per arribar a l¡¯escriptura.

L¡¯esquema de La mort dels altres pot fer recordar el de la par¨¤bola evang¨¨lica del fill pr¨°dig, com si Maruny tamb¨¦ cregu¨¦s que el viatge a l¡¯exterior i a les seves curiositats nom¨¦s serv¨ªs per mostrar que no ¨¦s a la vida del m¨®n on l¡¯home es troba a si mateix i la seva salvaci¨®, sin¨® que la veritat ¨²ltima est¨¤ en el retorn a una veritat ¨²ltima i m¨¦s elevada, a una saviesa que li pot oferir respostes als misteris quotidians: ¡°Jo era inexpert, enteneu-me, i no sabia ben b¨¦ qu¨¨ s¡¯ha de fer quan una dona adulta plora¡±. A La mort dels altres pot atabalar una mica l¡¯euf¨°ria adolescent d¡¯una veu narradora que no cessa d¡¯admirar les meravelles amagades a cada rac¨® de la naturalesa, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que la seva passi¨® per l¡¯entorn es fa encomanadissa i que el lector, igual que el narrador en els anys d¡¯escola, descobreix que ¡°hi havia llibres que no n¡¯eren gens, d¡¯avorrits¡±.

El mateix passa amb F¨°rvid, que tamb¨¦ es pot llegir com una altra variant de la par¨¤bola del fill pr¨°dig (el retorn a la llar familiar per con¨¨ixer el m¨®n que no ha conegut a fora), tamisada aqu¨ª per les lli?ons de Lovecraft, les fantasmagories g¨°tiques i les obsessions fosques, hostils i letals que la personatge protagonista desconeix tenir: despr¨¦s de perdre la feina com a t¨¨cnica de so, l¡¯Isis deixa la ciutat i torna al m¨®n rural dels seus avantpassats, a la Franja de Ponent, i s¡¯instal¡¤la en una propietat familiar, a la Torre Delosir, per¨° la direcci¨® que Elena Bartomeu (Vilablareix, 1978) empr¨¨n a F¨°rvid no t¨¦ res a veure amb la narrativa del redescobriment d¡¯unes formes de vida tradicionals, sin¨® que se situa de ple dins les regles del joc de la literatura de terror.

Aix¨ª, la casa s¡¯al?a solit¨¤ria enmig d¡¯una plana que s¡¯est¨¦n ¡°m¨¦s enll¨¤ d¡¯on arribava la vista, tot descrivint un pendent suau, interromput per algun ametller que marcava un ritme irregular, i estrafolari. Els marges dibuixaven rengleres mal afaitades amb una malla infinita que delimitava la gamma de marrons i grisos de la terra. Els camps es notaven vius. Tenien la vida latent de l¡¯espera, d¡¯all¨° que est¨¤ sota terra, a l¡¯aguait d¡¯una oportunitat¡±. No hi ha res d¡¯an¨°mal en el paisatge, per¨° a tocar de la torre hi ha un pou, el soterrani est¨¤ sempre inundat d¡¯aigua, els llibres de la biblioteca i les coses dels armaris tendeixen a caure a terra, i, a m¨¦s, se senten uns sorolls dif¨ªcils de precisar.

La gr¨¤cia de F¨°rvid prov¨¦ de l¡¯instint de Bartomeu per operar amb el sobrenatural i el terror¨ªfic d¡¯acord amb el que pensa l¡¯Isis, ¡°que un t¨°pic podia neutralitzar un altre t¨°pic i, llavors, tots dos desapareixien i el tema es podia tractar de manera particular¡±. A F¨°rvid hi ha monstres i fen¨°mens paranormals, per¨° la voluntat de Bartomeu no ¨¦s convertir-los en la met¨¤fora o el s¨ªmbol de res: ¨¦s nom¨¦s l¡¯expressi¨® d¡¯alg¨² molt conscient de l¡¯entramat verbal que t¨¦ a les mans, i que li permet exhibicions descriptives d¡¯aquesta al?ada: ¡°L¡¯Isis va parar l¡¯atenci¨® (als sorolls) que l¡¯atacaven en aquell moment. Componien una estranya melodia, similar a la d¡¯un rentavaixelles. Per una banda, hi havia quelcom similar a un bombolleig, subratllat per un zumzeig vibratori. En un temps m¨¦s lent es podien sentir un sons que podria descriure com un copejament cer¨¤mic. Espor¨¤dicament, emergia, de sobte, una resson¨¤ncia met¨¤l¡¤lica, que desapareixia a poc a poc, deixant una estela rugosa i picant¡±.