Josep Denc¨¤s, fugida a Par¨ªs

"Josep Denc¨¤s ¨¦s potser menys violent que Miquel Badia, per¨° ¨¦s molt m¨¦s intel¡¤ligent, molt tena?, ¨¦s la personalitat de la Generalitat que inspira m¨¦s respecte als catalans, respecte barrejat amb por, cal dir-ho¡±. Ho diu el comissari de Cervera de la Marenda al prefecte dels Pirineus Orientals el 26 d¡¯octubre de 1934, en un dels prop de tres-cents documents, la majoria in¨¨dits, que Quadern ha localitzat al fitxer de la S?ret¨¦ Nationale dels arxius nacionals francesos de Pierrefitte-sur-Seine. Informacions que permeten con¨¨ixer els moviments del separatista en els mesos immediats a la seva fugida a Fran?a despr¨¦s dels Fets d¡¯Octubre. Un per¨ªode del que fins ara se sabia ben poc.

¡°Un greu perill¡±

Denc¨¤s, 34 anys, i Badia, 28, van arribar a Perpiny¨¤ el 19 d¡¯octubre amb altres refugiats, segons els informes policials. El dia 7 els l¨ªders de la insurrecci¨® fallida havien escapat despr¨¦s d¡¯una nit d¡¯esperpent, mentre les tropes del capit¨¤ general de Catalunya, Domingo Batet, detenien el proclamador de ¡°l¡¯Estat Catal¨¤ de la Rep¨²blica federal espanyola¡±, el president Llu¨ªs Companys, i la resta del govern de la Generalitat. En aquest lapse de temps, els separatistes s¡¯havien amagat abans de passar la frontera.

El 20 d¡¯octubre ambd¨®s eren a Narbona. L¡¯exconseller de Governaci¨® va trobar-s¡¯hi amb el diputat comunista Andr¨¦ Marty, qui, uns dies despr¨¦s, va reproduir a L¡¯Humanit¨¦ unes paraules desafiants de Denc¨¤s: ¡°L¡¯hora de la revenja vindr¨¤. ?s impossible dir quan. Sabrem esperar¡±. A fi de mes, el ministre de l¡¯Interior franc¨¨s, el radical-socialista Paul Marchandeau, va ordenar vigilar-los en considerar que els l¨ªders de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana d¡¯Estat Catal¨¤ (JEREC) eren ¡°un greu perill per la seva influ¨¨ncia¡± en els altres refugiats.

Marchandeau havia obtingut la cartera per a la remodelaci¨® del govern de Gaston Doumergue arran de l¡¯assassinat, el 9 d¡¯octubre, del rei Alexandre I de Iugosl¨¤via i del ministre d¡¯Exteriors franc¨¨s, Louis Barthou, a mans d¡¯extremistes croats i bulgaromacedonis a Marsella. Els dirigents de les JEREC, doncs, van arribar a Fran?a just quan el govern franc¨¨s, que tamb¨¦ havia rellevat el cap de la Seguretat Nacional, estava amatent a perfils com els seus.

De Narbona, Denc¨¤s va anar a la capital occitana i, juntament amb Miquel Badia i un grapat d¡¯homes fidels, com Manuel Masramon i Miquel Xicota, va arribar a Par¨ªs el 3 de novembre. Camil Soula els va deixar un apartament al 10 de la Rue de Le Regrattier, al cor de l¡¯?le-Saint-Louis. El fisi¨°leg tolos¨¤, professor a l¡¯Escola de Medicina de Par¨ªs, occitanista amb amples coneixences catalanistes, ja havia ajudat el 1924 Francesc Maci¨¤ en el seu exili.

La FAI, contra els separatistes

En comen?ar novembre de 1934, Soula va informar el prefecte de l¡¯Alta Garona que l¡¯anarcosindicalisme preparava un atemptat contra Denc¨¤s i Badia. Ambd¨®s, culpant-los de bona part dels mals de Catalunya, els havien fet la vida impossible des de Governaci¨® quan el segon era cap de serveis d¡¯Ordre P¨²blic, amb detencions il¡¤legals i maltractaments. Un fet que havia contribu?t a allunyar la CNT-FAI d¡¯ERC i de la resta de sindicats que van agombolar el moviment del Sis d¡¯Octubre.

Despr¨¦s d¡¯interrogar diversos refugiats catalans, el Ministeri de l¡¯Interior va concloure que hi havia diverses versions del complot. En ess¨¨ncia, mitja dotzena de membres de la FAI havien sortit de Barcelona a finals d¡¯octubre per assassinar els separatistes. La informaci¨® era confusa, per¨° la gendarmeria va donar-hi credibilitat. Durant els dos mesos seg¨¹ents, les diverses prefectures van intercanviar fitxes policials d¡¯anarquistes espanyols refugiats.

El 7 de novembre es va demanar a Denc¨¤s, Badia i companyia que regularitzessin la seva situaci¨® a Fran?a i fixessin un punt de resid¨¨ncia per damunt de la l¨ªnia que marcava el Loira, excepte a l¡¯¨¤rea parisenca, l¡¯Illa de Fran?a. Interior va acordar amb ells, gaireb¨¦ obligats, una vigil¨¤ncia de protecci¨®. Els separatistes van acceptar-la a contracor, conscients que era una arma de doble tall, i van provar sovint de deslliurar-se¡¯n.

Durant el novembre la S?ret¨¦ Nationale va detallar que Denc¨¤s, Badia i els seus xicots sovintejaven els caf¨¨s dels bulevards Sant Michel i de Montparnasse i que passaven bona part de les nits en maisons de tolerance (bordells legals controlats per l¡¯estat). El seguiment reportava tamb¨¦ que Denc¨¤s era ¨ªntim de Badia i ¡°un dels principals caps extremistes del govern catal¨¤¡±. A finals de mes el Tribunal de Garanties Constitucionals va iniciar el procediment per demanar-ne l¡¯extradici¨® i jutjar-lo per un delicte de malversaci¨® de fons p¨²blics vinculat als Fets d¡¯Octubre.

Arriba l¡¯esposa

En comen?ar el desembre de 1934, la vida de Denc¨¤s, metge pediatre, es va asserenar. Sense que sapiguem si havia fugit tamb¨¦ a Fran?a, va reunir-se amb ell el seu secretari Joan Torres Picart. Plegats van establir-se a l¡¯H?tel du Lys, al 67 bis de la Rue Dutot, a prop de l¡¯estaci¨® de Montparnasse. Tamb¨¦ aleshores l¡¯esposa de l¡¯exconseller, Raimonda Cararach, va anar-lo a trobar a Par¨ªs. No aix¨ª la seva filla de vuit anys, que va romandre a Barcelona amb els avis. Aix¨ª mateix, se¡¯ls va unir el cirurgi¨¤ rossellon¨¨s Jordi Baillat, de 38 anys, amb la seva esposa i dos fills, acabat d¡¯arribar a Par¨ªs, potser per q¨¹estions laborals en el seu cas.

L¡¯arribada de Cararach va allunyar Denc¨¤s de la disbauxa del grup de Badia. A partir d¡¯aleshores va dedicar-se a anar molts vespres al cinema. Cada diumenge el matrimoni anava a missa, alternant les esgl¨¦sies de Saint-Jean Baptiste de la Salle, a tocar de l¡¯hotel, la de Notre-Dame des Champs, al costat del cementiri de Montparnasse, i l¡¯Esgl¨¦sia Cat¨°lica espanyola, molt m¨¦s lluny, a prop del Bois de Boulogne. Passejaven per aquest bosc, que en els anys vint havia servit de zona d¡¯entrenament per als xicots de l¡¯Estat Catal¨¤ de Francesc Maci¨¤, o feien alguna escapada de diumenge, per exemple a Saint-Germain-en-Laye, al nord-est de Par¨ªs.

Anaven a comprar als magatzems Printemps i a les Galeries Lafayette, visitaven l¡¯Hotel Mont Thabor, al carrer hom¨°nim, propietat del catal¨¤ Joan Garolera, i alguns dies sortien a sopar a La Coupole, la famosa braseria decorada amb art d¨¦co, punt de trobada des de finals dels anys vint d¡¯escriptors de la generaci¨® perduda i d¡¯expatriats, aix¨ª com La Rotonde, punt de conspiraci¨® d¡¯exiliats catalans i espanyols durant la dictadura de Primo de Rivera. Ambd¨®s locals es troben encara avui gaireb¨¦ davant per davant al Boulevard de Montparnasse.

Am¨¨rica, Am¨¨rica

Denc¨¤s, per¨°, planejava marxar a Am¨¨rica i va visitar les legacions de M¨¨xic i Col¨°mbia. Com que l¡¯ambaixada espanyola li va negar el passaport, va demanar-ne un d¡¯internacional a Fran?a. Tamb¨¦ va consultar preus de passatges a moltes ag¨¨ncies de viatges.

Coneixedor, perqu¨¨ mantenia correspond¨¨ncia i trucava a Barcelona, del proc¨¦s que s¡¯iniciava contra ell, va procurar-se el suport del socialista de l¡¯SFIO Josep Rous, diputat dels Pirineus Orientals a l¡¯Assemblea Nacional, i la defensa de Henry Torres, l¡¯exit¨®s advocat de Francesc Maci¨¤ en el judici de 1927 arran dels fets de Prats de Moll¨®. A partir de finals de desembre, el matrimoni Denc¨¤s va comen?ar a relacionar-se amb el doctor A. Groc i a sopar sovint a casa seva al 5 de la pla?a Violet, a tocar del metro de Commerce. Dif¨ªcil saber si ja es coneixien.

La nit de cap d¡¯any els Denc¨¤s la van passar amb els Baillat. Van sortir a passejar pels grans bulevards i van passar la revetlla al restaurant Barcelone, a tocar del Folies Berg¨¨re, fins a les cinc de la matinada. El primer dia de 1935 el separatista va telefonar a Indalecio Prieto per felicitar-li l¡¯any nou. El l¨ªder socialista, tamb¨¦ implicat en la insurrecci¨® d¡¯octubre a Madrid, havia arribat a Par¨ªs poc despr¨¦s. S¡¯havia allotjat al Mont Thabor abans de traslladar-se al 10 de l¡¯avinguda Mac-Mahon, a tocar de l¡¯Arc de Triomf. A partir d¡¯aquest moment, Denc¨¤s va reunir-s¡¯hi en diverses ocasions i fins va tenir-ne cura m¨¨dica. En aquest moment, doncs, pesava m¨¦s la situaci¨® de refugiats i la participaci¨® en la insurrecci¨® que no pas el plantejament separatista de l¡¯exconseller.

L¡¯11 de gener, Denc¨¤s va anar amb Torres Picart a l¡¯Assemblea Nacional. Juntament amb Badia i Soula, volien reunir-se amb el diputat per l¡¯Alta Garona de l¡¯SFIO, Vincent Auriol, amic d¡¯inf¨¤ncia del professor tolos¨¤, per¨° no hi era. De tota manera, van aconseguir que aquest, com tamb¨¦ el diputat Rous i el doctor Henri Gout, diputat radical per l¡¯Aude, donessin suport a les seves peticions per obtenir la documentaci¨® per viatjar a Col¨°mbia.

El consolat colombi¨¤, per¨°, va denegar un passaport nacional a Denc¨¤s i aquest aleshores va sol¡¤licitar t¨ªtols de viatge per a ell, l¡¯esposa i Torres Picart al govern franc¨¨s per viatjar-hi prou temps per rebre el visat consular del pa¨ªs. El 19 de gener el Ministeri de l¡¯Interior, ¡°donades les amenaces d¡¯un atac¡±, va accedir-hi. Pel govern de Pierre-?tienne Flandin, de l¡¯Alliance D¨¦mocratique de centredreta, els separatistes suposaven un perill per la seva relaci¨® amb Espanya i incl¨²s va demanar que els t¨ªtols se¡¯ls expedissin d¡¯urg¨¨ncia i de manera excepcional. En deu dies ja els tenien.

Detingut!

Quan semblava que podria marxar, el 26 de gener l¡¯ambaixada espanyola va cursar la petici¨® d¡¯extradici¨® i va demanar l¡¯arrest provisional de Denc¨¤s. Dos inspectors de la policia judicial van presentar-se a l¡¯hotel per detenir-lo, per¨° aquell dia no hi va tornar fins la matinada i van fer-ho l¡¯endem¨¤. L¡¯exconseller va passar vint dies a la pres¨® de La Sant¨¦.

El 19 de febrer va compar¨¨ixer davant el jutge. Va defensar-se dient que la demanda d¡¯extradici¨® era ¡°de car¨¤cter pol¨ªtic¡± i que, per tant, l¡¯¨²s de diners p¨²blics per fomentar la causa separatista era una excusa. En defensa de Denc¨¤s, Henry Torres va expressar que era un partit pol¨ªtic espanyol contrari a la Rep¨²blica, referint-se a la CEDA, qui havia imposat aquesta mesura al president del govern Alejandro Lerroux. Va afegir que fer servir fons p¨²blics secrets no es podia entendre com a malversaci¨®.

L¡¯advocat general, M. Lecour, va trobar que els fets exposats pel Tribunal de Garanties Constitucionals espanyol eren ¡°objectivament connexos¡± als incidents pol¨ªtics i que Denc¨¤s no havia justificat l¡¯¨²s al seu servei de 37.000 pessetes de l¡¯Oficina de Benefic¨¨ncia de Barcelona, i tampoc de 80.000 pessetes dels serveis de seguretat. Per contra, va trobar que aquella actuaci¨® irregular no estava tipificada de la mateixa manera a la legislaci¨® francesa i no se¡¯l podia extradir d¡¯acord amb el tractat en vigor entre els dos pa?sos. D¡¯aquesta manera, Denc¨¤s va quedar en llibertat immediata.

Un pediatre a Par¨ªs

Una vegada superat el tr¨¤ngol, Denc¨¤s va continuar provant de resoldre les q¨¹estions burocr¨¤tiques a les legacions colombiana i vene?olana. ?s a dir, no volia anar-hi nom¨¦s per escapar a l¡¯extradici¨®. Amb tot, va comen?ar a treballar a l¡¯Hospital d¡¯Infants Malalts, un centre amb una llarga hist¨°ria, a cinc minuts del seu hotel. Passava consulta de dilluns a divendres, de nou a dos quarts de dotze. Els migdies, els ocupava amb gestions. Les tardes, les dedicava a reunir-se amb el nucli redu?t i constant de les persones ja esmentades.

El 3 de mar? al vespre, Denc¨¤s va celebrar a casa del doctor Groc, amb Henry Torres i Josep Rous, el ref¨²s del govern franc¨¨s a l¡¯extradici¨®. El dia 6 van coincidir a la prefectura de policia amb Prieto i, en sortir-ne, el secretari del socialista va fotografiar-los davant de l¡¯estaci¨® del metro Cit¨¦. Una imatge que no ha aparegut al fons de la Fundaci¨® Prieto. A m¨¦s de seguir amb la rutina de vespres al cinema, amb la seva esposa els diumenges anaven al Louvre o al museu Cognacq Jay a contemplar la col¡¤lecci¨® d¡¯art del XVIII.

El 10 de mar?, Denc¨¤s va acudir al banquet que la col¨°nia catalana donava a l¡¯Hotel Lutetia. Tamb¨¦ alguns vespres va anar a escoltar confer¨¨ncies com Hongria i els problemes econ¨°mics de la vall del Danubi, sobre l¡¯organitzaci¨® de l¡¯agricultura a It¨¤lia, o, fins i tot, a una confer¨¨ncia del professor Blasco Cabrera, antic rector de la universitat de Madrid, en la inauguraci¨® del Col¡¤legi d¡¯Espanya, sota la presid¨¨ncia de l¡¯ambaixador espanyol.

A finals d¡¯aquell mar? de 1935 va encarregar al pintor Henri Montassier un quadre per regalar-lo a Henry Torres. Precisament, el 25 de mar? va acomiadar a l¡¯estaci¨® de Saint Lazare l¡¯advocat que marxava per embarcar a Le Havre rumb a Bogot¨¤. Tamb¨¦ aleshores Miquel Badia va marxar a Col¨°mbia. El govern franc¨¨s el considerava un ¡°home mancat de tot sentiment d¡¯honor, a punt i apte per a totes les feines ombr¨ªvoles¡±, un ¡°home d¡¯acci¨® disposat a tot¡±. Cansat del seu comportament, reiterant que era habitual de les ¡°maisons de d¨¦bauche¡±, que s¡¯escapolia de la vigil¨¤ncia i es movia per Fran?a sense avisar, en va decretar l¡¯expulsi¨®.

El rastre desapareix

El 14 d¡¯abril, la prefectura de policia va consultar Denc¨¤s sobre la conveni¨¨ncia de continuar la vigil¨¤ncia protectora que s¡¯exercia sobre ell. L¡¯exconseller va respondre: ¡°No m¡¯importa¡±, i el ministre de l¡¯Interior, Marcel R¨¦gnier, del grup parlamentari republic¨¤, va donar-la per finalitzada. A partir de finals d¡¯abril, per tant, desapareixen els informes diaris sobre Denc¨¤s.

El ministre d¡¯Exteriors, Pierre Laval, simpatitzant de Charles Maurras i de l¡¯Action Fran?aise, va autoritzar-lo a deixar el pa¨ªs. El separatista va demanar un perm¨ªs de viatge de sis mesos per a qualsevol pa¨ªs, per¨° que li permet¨¦s de tornar en cas que volgu¨¦s. Laval l¡¯hi va denegar. Hi veia ¡°serioses objeccions¡± perqu¨¨ ¡°l¡¯activitat d¡¯aquest refugiat pol¨ªtic escaparia del control dels nostres serveis de seguretat¡±. Per tenir-lo controlat, preferia que el deman¨¦s cada vegada per un pa¨ªs. En aquest moment, es desconeix la ra¨® per qu¨¨ Denc¨¤s va descartar marxar a Sud-am¨¨rica. Va proposar-se, aix¨° s¨ª, passar desapercebut.

Segons la S?ret¨¦ Nationale, que no havia trobat els faistes, el separatista mantenia una estricta neutralitat pol¨ªtica i no havia donat lloc a cap remarca desfavorable, al contrari que Badia. Per tant, ni tan sols se l¡¯havia pressionat perqu¨¨ abandon¨¦s la regi¨® parisenca. Entre el 3 i 5 de maig, Denc¨¤s va poder anar a Perpiny¨¤ per reunir-se amb familiars. A mitjans de juny, va demanar d¡¯acompanyar la seva esposa a fer uns tractaments a Barbotan-les-Thermes, al departament de Gers, o a Saint-Martin-la-M¨¦anne, a la Corresa. Laval, aleshores tamb¨¦ president del consell, va trobar que era ¡°delicat¡± de fer-li un favor perqu¨¨ ¡°el seu rol al moviment catal¨¤ d¡¯octubre darrer va ser realment destacat¡±. No se¡¯n refiaven.

Davant la negativa, el matrimoni Denc¨¤s va passar l¡¯agost al nord de Par¨ªs, a Senlis, Oise. En comen?ar el setembre, ja tornaven a ser a Par¨ªs. A partir d¡¯aquest moment la documentaci¨® sobre Denc¨¤s s¡¯interromp, per b¨¦ que se li va permetre romandre a la capital i se li va atorgar un t¨ªtol d¡¯identitat. La documentaci¨® apunta que podria haver-se traslladat a B¨¨lgica a treballar en un sanatori.

M¨¦s de mig any despr¨¦s, el 16 de febrer de 1936, la vict¨°ria del Front d¡¯Esquerres a Catalunya i del Front Popular a la resta d¡¯Espanya van obrir les portes a l¡¯amnistia de Companys i el seu govern i al retorn dels fugits. Denc¨¤s va tornar a Barcelona a finals de mar?. Un mes despr¨¦s va veure com els faistes assassinaven Miquel Badia, tamb¨¦ retornat, i el seu germ¨¤. El que no havien sabut o gosat fer a Fran?a ho van fer a Catalunya. Sense ells, Denc¨¤s va crear un nou Estat Catal¨¤ al marge d¡¯ERC. Aleshores, per¨°, ja era un ¨¤ngel caigut.