Cosa de totis

L¡¯incendi del cap de Creus pot servir tamb¨¦ per parlar del llenguatge inclusiu. Ning¨² ho diria, que hi ha una relaci¨®, per¨° hi ¨¦s. Un dels arguments m¨¦s freq¨¹ents de les pr¨¤ctiques ling¨¹¨ªsticament inclusives ¡ªcom el desdoblament de mascul¨ª i femen¨ª o l¡¯¨²s del femen¨ª gen¨¨ric¡ª ¨¦s que el mascul¨ª gen¨¨ric, per b¨¦ que ¨¦s el g¨¨nere no marcat i inclou el femen¨ª, per for?a invisibilitza les dones. Ning¨² pensa en dones en parlar de cient¨ªfics, fil¨°sos o inventors. Aix¨°, que a molts homes ens ha costat d¡¯entendre des del nostre lloc de privilegi gramatical, tamb¨¦ passa quan la condici¨® descrita ¨¦s negativa: igualment es recorre al mascul¨ª i les dones queden, de manera autom¨¤tica, invisibilitzades.

Si pensem en lladres, estafadors i pol¨ªtics corruptes sempre pensem en homes, i expressions com un incendi causat per la m¨¤ de l¡¯home fan que sempre ens afigurem que els incendiaris s¨®n paios. A alg¨² se li ha ocorregut que el conductor (a tot arreu en mascul¨ª) que va llan?ar la burilla de l¡¯incendi del cap de Creus podria no ser un home? Ens l¡¯imaginem amb cara de carallot, amb la finestra abaixada per evitar que el fum quedi dins el cotxe, per¨° b¨¦ podria haver estat l¡¯acompanyant seguda al costat, o b¨¦ ser ella mateixa la de la cara de carallot.

Per molt que tot de ling¨¹istes ens torturin amb la ra¨® gramatical de part seva i persisteixin en la idea que el mascul¨ª ja ho inclou tot, ¨¦s cada vegada m¨¦s n¨ªtid que la llengua invisibilitza col¡¤lectius, en aquest cas ni m¨¦s ni menys que la meitat de la poblaci¨®. I ¨¦s d¡¯all¨° m¨¦s leg¨ªtim que des de posicions de subordinaci¨® es pretengui generar un discurs alternatiu en el qual, m¨¦s enll¨¤ de la creaci¨® d¡¯un l¨¨xic espec¨ªfic (cosa que fan tots els col¡¤lectius, que disposen d¡¯un vocabulari compartit que els identifica i cohesiona), es proposi sacsejar estructures inamovibles com ara la morfologia nominal. El que molesta del nou feminisme a tants ling¨¹istes, doncs, no ¨¦s que s¡¯hagi inventat paraules noves que de mica en mica han d¡¯anar acceptant (empoderament, feminicidi, sororitat), sin¨® que s¡¯hagi atrevit amb un aspecte fins ara intocable de la gram¨¤tica.

De fet, ens agraden molt els neologismes, per¨° sembla que no tant els neomorfemes. L¡¯¨²ltima proposta ling¨¹¨ªsticament inclusiva ¨¦s l¡¯¨²s de la terminaci¨® en -is (tots, totes i totis) com a forma de plural ni mascul¨ª ni femen¨ª, amb l¡¯objectiu de fer visible un g¨¨nere, el no binari, atrapat en unes estructures morfol¨°giques duals que no hi entenen d¡¯estadis intermedis ni transicions. Calia realment disposar d¡¯una tercera forma del plural, si ja en tenim dues i n¡¯hi ha una ¡ªla masculina¡ª que segons els ling¨¹istes ja ho inclou tot? I, d¡¯altra banda, per qu¨¨ un morfema en -is, que al capdavall no ¨¦s m¨¦s que una arbitrarietat? Les cr¨ªtiques i els menyspreus han sigut m¨²ltiples, sobretot a les xarxes, on sovinteja el recurs d¡¯escriure un missatge qualsevol per¨° amb totes les vocals convertides en is, que aix¨ª fa m¨¦s gr¨¤cia. Limintibli.

Sembla que la primera not¨ªcia del plural en -is ¨¦s d¡¯un article de Bel Olid publicat a Jornada el 2018 i titulat ¡°Amb ¡®i¡¯ d¡¯inclusiva¡±, en el qual no tan sols llan?ava la idea del nou morfema per a totis, sin¨® que tamb¨¦ alertava de la possibilitat que el catal¨¤, si no feia el pas de representar ling¨¹¨ªsticament el no binarisme, perdria pistonada respecte del castell¨¤, que ja havia comen?at a fer circular el seu todes. I sembla que l¡¯actual consellera d¡¯Igualtat i Feminismes, T¨¤nia Verge, deuria llegir l¡¯article i en deuria quedar conven?uda, perqu¨¨ la proposta ja ha fet el salt de l¡¯entel¨¨quia a les comunicacions d¡¯una administraci¨® p¨²blica com una conselleria i, ara mateix, el plural en -is de totis esdev¨¦ recurs morfol¨°gic oficial per al no binarisme. No ho acceptar¨¤ mai l¡¯IEC, per¨° per ara s¨ª la Generalitat.

T¨¤nia Verge resulta na?f quan diu, tamb¨¦, que l¡¯¨²s de totis ¨¦s ¡°un acte d¡¯amor a la llengua catalana perqu¨¨ l¡¯actualitza respecte a com el carrer la utilitza¡±. No fem riure. El carrer no utilitza totis, ni ¨¦s un acte d¡¯amor. En tot cas, es tracta d¡¯una mesura pol¨ªtica, deliberada, que possiblement t¨¦ la simpatia del col¡¤lectiu implicat per la mateixa mesura, i que demana una mica d¡¯empatia de part del gros dels receptors, que ning¨² diu que estiguin obligats a incorporar-la al seu repertori morfol¨°gic. I si hi acaben estant obligats ¨¦s que, potser, el carrer finalment se l¡¯ha fet seva de manera definitiva.