¡°El turisme ¨¦s fill del franquisme i en democr¨¤cia ha seguit igual¡±

El turisme s¨®n paradoxes. Va salvar l¡¯economia catalana de la Gran Recessi¨®, per¨° el 2017 es va convertir en el primer problema per als barcelonins. Es menja patrimoni natural i posa en dubte el seu futur, i aix¨ª i tot no ha posat encara l¡¯aturador. Els hotels s¨®n una gran inversi¨®, per¨° els seus treballadors tenen condicions laborals q¨¹estionables. Debatre sobre el tema ¨¦s ple de dificultats. Ho ha fet Ramon Aymerich, periodista de La Vanguardia, que publica La f¨¤brica de turistes (P¨°rtic), ¨¤gil descripci¨® de com la ind¨²stria dels forasters es va menjar la de la manufactura: la pressa de cr¨¦ixer contra la resili¨¨ncia.

Pregunta. Aix¨ª que el turisme s¡¯ha convertit en una cosa moral¡­

Resposta. Quan el ge¨°graf i expert Salvador Anton parla de posici¨® moral sobre el turisme, es refereix que ¨²ltimament en parlem en termes de bo i dolent. I per certa consideraci¨® des de l¡¯economia. Comparativament, la ind¨²stria innova i millora els salaris de la seva gent. Sovint el turisme ¨¦s fer sempre el mateix amb m¨¦s gent, no augmentes la productivitat ni la riquesa relativa. Dit aix¨°, Anton ¨¦s el primer que diu que coneixem molt poc la realitat del turisme, i aix¨° ¨¦s veritat... l¡¯hem estudiat poc. Hi ha tamb¨¦ cert discurs acomodatici que diu que anem b¨¦. Per¨° els mallorquins, en aix¨°, s¨®n terribles: diuen que el turisme et devora. Nosaltres ho haur¨ªem de tenir clar.

P. Per qu¨¨ el turisme ha fagocitat la ind¨²stria?

R. El turisme ¨¦s bo en societats endarrerides, millora societats agr¨ªcoles, per¨° fagocita la ind¨²stria en economies m¨¦s diversificades, per diferents factors. Primer, perqu¨¨ treballar-hi no requeria molta formaci¨® i nominalment pagava millor que la ind¨²stria, cosa que va fer que la gent deix¨¦s la f¨¤brica sense pensar que nom¨¦s cobraria vuit mesos a l¡¯any. I en el cas catal¨¤, els alcaldes sempre van pensar que el turisme era una forma r¨¤pida de fer cr¨¦ixer l¡¯economia.

El maragallisme, en plantejar que Barcelona havia de ser tur¨ªstica, no es podia imaginar com acabaria la cosa

P. Per¨° els empresaris s¨®n part del problema perqu¨¨ alguns van deixar la seva empresa per invertir en l¡¯immobiliari¡­

R. El turisme serveix d¡¯escenari per a l¡¯eclosi¨® del mercat immobiliari; ¨¦s una bona excusa per fer diferents projectes, per¨° al final l¡¯immobiliari est¨¤ al darrere. Fa vint anys et trobaves gent del t¨¨xtil que et deia: tant de bo ho hagu¨¦s deixat abans, aix¨°. La ind¨²stria ¨¦s m¨¦s dura, els marges s¨®n petits¡­ Hi ha un moment hist¨°ric, l¡¯entrada d¡¯Espanya a la Comunitat Econ¨°mica Europea, on la situaci¨® ¨¦s molt complicada per a la ind¨²stria, amb molta compet¨¨ncia. Hi ha historiadors que diuen que es va fer b¨¦: els empresaris van posar els diners on s¡¯havien de posar, on en guanyarien m¨¦s. Tamb¨¦ cal dir que durant la preparaci¨® dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992 els gestors municipals de Barcelona van veure qu¨¨ passava a les grans ciutats del m¨®n: desindustrialitzaci¨®. El turisme va ser la manera de la ciutat d¡¯entrar en la societat de serveis i superar aquest declivi de la ind¨²stria.

P. El doble discurs pol¨ªtic explica la vict¨°ria del turisme sobre la ind¨²stria?

R. ?s una barreja. El maragallisme, quan planteja que Barcelona ha de ser tur¨ªstica, no s¡¯imagina com acabar¨¤ la cosa. Els pocs intents que hi ha hagut per controlar aquesta evoluci¨® no han acabat b¨¦. Quan hi ha la pol¨¨mica del turisme de borratxera a Salou, amb el Saloufest, el conseller de Turisme d¡¯aleshores va amena?ar de treure l¡¯etiqueta de municipi de turisme familiar i se li van tirar a sobre. Ning¨² li va donar suport.

P. A Barcelona hi ha hagut una forta contestaci¨® contra Ada Colau per voler prendre mesures.

R. La coalici¨® d¡¯interessos al voltant del turisme ¨¦s prou important perqu¨¨ sigui prou complicat un discurs cr¨ªtic. I hi ha una altra cosa fonamental: costa molt regular. Els experts diuen que una vegada el turisme s¡¯apodera d¡¯una ciutat, no hi ha solucions m¨¤giques.

P. A les comarques de muntanya, que no tenien alternativa, el turisme no ha arribat de forma s¨°lida.

R. Aqu¨ª ¨¦s on l¡¯administraci¨® p¨²blica hauria de ser m¨¦s activa. Els experts diuen que quan alg¨² ve a Barcelona no li costa gens fer 100 quil¨°metres per anar al Bergued¨¤ o a l¡¯Urgell, i en canvi ho concentrem tot en una franja del litoral. No hi ha hagut construcci¨® de rerepa¨ªs.

P. BCN World paga la pena?

R. No. Port Aventura tenia una funci¨® de vendre una imatge i un tipus de turisme nou, per¨° aqu¨ª ens enfrontem a un m¨®n massa desconegut, el del joc.

P. El periodisme ha estat prou cr¨ªtic amb l¡¯evoluci¨® del turisme?

R. Hi ha hagut un periodisme molt de combat, sobretot a les terres de Girona. La societat gironina est¨¤ molt molt travada, t¨¦ m¨¦s societat civil. El que sobta 25 anys despr¨¦s ¨¦s que estem igual: un model tur¨ªstic que es va menjant el paisatge. A Barcelona, la cr¨ªtica no va arribar fins el 2010, amb la preocupant saturaci¨® de la ciutat.

P. El turisme est¨¤ m¨¦s subvencionat que la ind¨²stria?

R. La ind¨²stria est¨¤ subvencionada en projectes concrets, i el turisme ho ¨¦s de forma m¨¦s difusa: des dels ajuntaments aprovant plans urban¨ªstics fins a altres administracions. ?s un sector fr¨¤gil, on les inspeccions laborals podrien ser m¨¦s dures i on s¡¯hauria de cobrar m¨¦s, posar una fiscalitat que permet¨¦s unes empreses m¨¦s s¨°lides¡­ El turisme ¨¦s fill del franquisme, neix de manera ca¨°tica, per¨° en democr¨¤cia ha seguit els mateixos patrons. ?s molt fr¨¤gil i sempre demana m¨¦s.