La mort invisible

Sembla prou demostrat que l¡¯enorme increment de casos d¡¯afectats pel virus de la covid-19 de les ¨²ltimes setmanes es deu a les gresques, farres i bull¨ªcia que es van produir a tot Catalunya la nit de Sant Joan i ulteriors. La major part de la gent que acut a aquests esdevenimentss¨®n persones de menys de quaranta anys, i ara, m¨¦s que abans, moren a les UCI nois i noies a la vintena.

Seria injust culpar els joves d¡¯aquest trasbals. El que ¨¦s un fet, i molt natural, ¨¦s que la gent jove ¡ªi aquesta joventut ja ha arribat als quaranta anys, que ¨¦s la mitjana d¡¯edat amb qu¨¨ la gent es moria fins fa pocs segles¡ª no t¨¦ cap consci¨¨ncia que un dia es morir¨¤ (per aix¨° Rilke aconsellava a les fam¨ªlies que obliguessin els nens de m¨¦s de vuit anys a vetllar els difunts de casa, quan aquestes vetlles duraven dos o tres dies i nits).

No en tenen consci¨¨ncia pel fet que la mort, a la cultura occidental del nostre temps, ¨¦s una cosa que s¡¯amaga. No ¨¦s pr¨°piament cap vergonya per als familiars i els amics del difunt que es mori alg¨²; ni cap nosa, per¨° cada dia resulta m¨¦s invisible. L¡¯amor o l¡¯amistat fan que aquest tr¨¤ngol sigui viscut pels sobrevivents amb un dolor m¨¦s o menys contingut, amb una fe m¨¦s o menys s¨°lida. Per¨° com que, habitualment, els joves nom¨¦s veuen morir parents molt vells, els sembla que ¨¦s una cosa que no va per ells ni hi anir¨¤ mai ¡ªaix¨° segon ¨¦s molt pitjor, perqu¨¨ no se n¡¯escaparan.

Tanmateix, vivim en una cultura de benestar, atencions hospital¨¤ries i dissimulaci¨® o llunyania dels tanatoris i els cementiris, que fan que els joves, i tamb¨¦ molta gent gran, no s¡¯amo?nin gens, si es troben b¨¦, pel fet indefugible que el seu dest¨ª, tard o d¡¯hora, ¨¦s la mort. Hi ha o hi ha hagut cultures, al m¨®n, que han girat sempre al voltant d¡¯aquesta callada pres¨¨ncia de la mort, comen?ant ¡ªa la nostra cultura occidental i mediterr¨¤nia¡ª pel culte als difunts dels egipcis, que preparaven els morts amb la idea que no estaven morts del tot mentre el cos romangu¨¦s incorrupte (a It¨¤lia ho van fer fa pocs anys amb l¡¯exhumaci¨® i momificaci¨® del ¡°padre P¨ªo¡± ¡ªun impostor en tota regla segons les investigacions laiques¡ª, exposat ara a Pietrelcina), i fins i tot es feien acompanyar ¡ªja era una mala jugada¡ª per un seguit de servidors i funcionaris. Hi ha hagut cultures orientals en qu¨¨ aquest ritu de pas consistia a menjar-se el cos del difunt cru, cuit o podrit (¡°faisand¨¦¡±, diuen els cuiners francesos); n¡¯hi ha hagut, i encara n¡¯hi ha, en qu¨¨ els difunts s¨®n dipositats sobre una plataforma perqu¨¨ els rapinyaires se¡¯ls mengin igual com esmicolen i es mengen un animal mort. Can¨ªbals, no ho s¨®n: mai no es menjarien un enemic abatut o un home viu. Hi ha religions, com la jueva i la musulmana, que enterren els difunts a terra, nus i embolicats amb un llen?ol, no m¨¦s tard de vint-i-quatre hores despr¨¦s del trasp¨¤s: per a aquests, ¨¦s una gran ignom¨ªnia no poder practicar aquest ritu. A l¡¯?ndia encara incineren a l¡¯aire lliure els difunts ¡ªno fa gaire tamb¨¦ cremaven la viuda, de viu en viu¡ª, i despr¨¦s tiren les cendres en un riu sagrat.

Sigui com sigui, el m¨®n ¨¦s ple de ritus culturals a l¡¯entorn del trasp¨¤s d¡¯una persona, incloent-hi les regles de casament o de funci¨® p¨²blica que s¡¯hauran de complir despr¨¦s d¡¯un trasp¨¤s, que arriben a ser molt complicades: la viuda que s¡¯ha de casar amb el germ¨¤ del difunt, el sobrevivent que ja no es pot casar mai m¨¦s amb alg¨² de la mateixa tribu, etc¨¨tera.

Tot aix¨° potser semblen manies o restes d¡¯¡°indigenisme¡± ¡ªal cap i a la fi, ind¨ªgenes ho som tots, perqu¨¨ tots som d¡¯un pa¨ªs propi¡ª, per¨° els antrop¨°legs saben molt b¨¦ que aquests protocols, la majoria dels quals s¨®n viscuts per tota una comunitat, s¨®n actes culturals de la m¨¦s gran import¨¤ncia: difonen un enorme respecte a la mort i fan present als vius, cont¨ªnuament, quin ¨¦s el seu dest¨ª. Encara a molts llocs de la Mediterr¨¤nia les dones es vesteixen de negre, baldament hagin quedat viudes al vint anys, per tota la vida.

Per qu¨¨ al m¨®n mal anomenat ¡°civilitzat¡± s¡¯ha perdut una gran part dels rituals que acompanyaven la mort d¡¯alg¨²? En part, pel descr¨¨dit de les religions, totes inventades per t¨¦mer menys la mort i per confortar malalts i moribunds; en part, perqu¨¨ l¡¯enorme prestigi de la t¨¨cnica ha acabat fent que consider¨¦ssim l¡¯¨¦sser hum¨¤ com una m¨¤quina que un dia s¡¯espatlla i que, com totes les coses que ja no serveixen, es llencen en un abocador: tant li fa l¡¯abocador de les deixalles com l¡¯abocador dels homes, que s¨®n els cementiris.

Si als col¡¤legis s¡¯enseny¨¦s una mica m¨¦s de filosofia, els joves llegirien S¨°crates ¡ªamb quina serenitat va enfrontar la mort¡ª, Cicer¨®, S¨¨neca, Montaigne... i fins Heidegger (¡°L¡¯home ¨¦s un ¨¦sser per a la mort¡±) o Rilke, que va escriure-ho tot amb la ¡°pr¨°pia mort¡± al pensament.