Els estius s¨®n de Simenon

A Les vacances de Maigret els avatars de la trama, un joc de coincid¨¨ncies promogut per un atzar amb sentit dram¨¤tic, importen poc. ?s de m¨¦s transcend¨¨ncia que sigui just el rutinari mes d¡¯agost ¡ªno el setembre, no el juliol¡ª- el per¨ªode de vacances que Georges Simenon concedeix a Maigret i la seva dona. ?s cansat ser durant tants d¡¯anys un funcionari competent de la Policia Judicial de Par¨ªs, potser cansa encara m¨¦s viure sempre pendent de si els imprevistos del servei permeten al marit arribar puntual a l¡¯hora de dinar, per¨° el matrimoni Maigret aviat s¡¯adona que en un poble de la costa, al mes d¡¯agost, no hi ha res d¡¯acollidor. L¡¯ambient ofega i mimetitza, i s¨®n menys lliures que quan suporten la c¨¤rrega mon¨°tona dels dies feiners: al cap de poc ella ja est¨¤ ingressada en un hospital ¡ªres de greu, nom¨¦s una mol¨¨stia per recordar l¡¯elemental mediocritat de la vida¡ª i ell ha de matar l¡¯avorriment bevent vi blanc en els bars mentre s¡¯encanta en l¡¯entorn: ¨¦s el m¨¨tode Maigret, ¨¦s el m¨¨tode Simenon, fixar-se minuciosament en la psicologia dels gestos i obtenir evid¨¨ncies sobre les aparences que permeten viure en pau als habitants del poble, una mena de Sant Feliu de Gu¨ªxols a la francesa.

No ¨¦s gaire dif¨ªcil entreveure-hi l¡¯atmosfera callada i pesant, plena de ranc¨²nies i enveges, que influeix espec¨ªficament en la conducta dels ve?ns, una vida tancada sobre ella mateixa: tothom es coneix i s¡¯espia i tot se soluciona al voltant dels murmuris i els rumors, de les cal¨²mnies i els odis dissimulats, de les passions m¨¦s petites i vils, d¡¯uns embolics supremament recargolats que solen magnificar les insignificants aventures sexuals atiades per l¡¯avorriment, que solen col¡¤locar la m¨¤scara d¡¯un amor arrauxat al simple somni d¡¯un vulgar adulteri.

L¡¯altre element d¡¯excel¡¤l¨¨ncia a la s¨¨rie Maigret ¨¦s la personalitat del comissari, heroi impassible oposat en tot als herois de Chandler i Hammett, per exemple. No hi ha en Maigret aquell aire de romanticisme esc¨¨ptic i una mica sentimental, desconeix el seu instint desordenat, la desesperan?a de la superviv¨¨ncia, l¡¯acci¨® per esquivar el costat salvatge de la jungla urbana. Tamb¨¦ el diferencia dels seus col¡¤legues nord-americans la manera de beure: la seva no ¨¦s tr¨¤gica, ¨¦s bastant pitjor, ¨¦s resignada. No creu en la condici¨® humana, no t¨¦ cap mena d¡¯il¡¤lusi¨® sobre res ni ning¨², per¨° no arriba a adoptar cap posici¨® d¡¯escepticisme cruel o d¡¯amargor, nom¨¦s prescindeix de comptar amb la bondat humana. Com una reivindicaci¨® de la vida de funcionari, Maigret espera, fuma en pipa, vigila, sospita i, a la fi, actua sense esverar-se. Se¡¯l pot imaginar amb una cara dura, per¨° no agressiva, mentre pensa que tornar¨¤ l¡¯hivern i s¡¯acabar¨¤ tanta calor.?