La pulsi¨® del Llu?an¨¨s

No se sap del cert quantes ¨¤nimes hi caben, al santuari de la Mare de D¨¦u dels Munts, per¨°, en qualsevol cas, l¡¯esgl¨¦sia est¨¤ pr¨¤cticament plena i el capell¨¤ diu i canta missa d¡¯onze, com cada diumenge, ferm i prec¨ªs, sense que se li escapi una paraula de m¨¦s durant un homilia ajustada a l¡¯evangeli i sense que sembli estar al cas que hi ha m¨¦s feligresos que mai, procedents de Sant Agust¨ª i Sant Boi de Llu?an¨¨s, de Perafita i tamb¨¦ d¡¯Alpens. Avui s¡¯hi ha ajuntat una fam¨ªlia nombrosa i hi ha gaireb¨¦ 60 assistents si es compten els curiosos que hi treuen el cap, alguns amb la bicicleta agafada d¡¯una m¨¤, quan habitualment en s¨®n uns 30.

N¡¯hi hauria encara m¨¦s, en un ofici com D¨¦u mana com aquest, si es facilit¨¦s la mobilitat dels creients de la comarca, molts ja grans i amb problemes per despla?ar-se, resignats tamb¨¦ per les limitacions religioses de cada poble, a l¡¯anar i venir dels pocs sacerdots arribats des de molt lluny i que atenen com poden les disseminades parr¨°quies del Llu?an¨¨s. L¡¯ofici es convoca quan es pot, a vegades a deshora i en ocasions de manera clandestina, com si els pecadors fossin els que s¨®n a dins i no fora del temple, pocs de tan seductors com el del Munts.

M¨¢s informaci¨®n

M¡¯ho vaig inventar tot

Una pla?a per a una periodista

Defensors d¡¯una nova m¨¤gia

La comarca intenta combatre la sensaci¨® que continua tan estripada com la roba de Crist clavat a la creu, des de sempre trossejada religiosament, pol¨ªticament i judicialment, v¨ªctima del seu car¨¤cter sofert i cansat, admirada des de la singularitat de cadescun dels seus 13 pobles i encara dependent ?i subsidi¨¤ria? d¡¯Osona, el Bergued¨¤ i el Bages. La controv¨¨rsia va quedar reflectida en la consulta del 26 de juliol de 2015 autoritzada per la Generalitat. Tot i que hi van participar el 55% dels 8.500 habitants i el 70% s¡¯hi va mostrar a favor, cinc pobles van votar en contra que el seu municipi form¨¦s part de la comarca del Llu?an¨¨s.

Ja es coneixia el recel que hi havia a Santa Maria de Merl¨¨s, m¨¦s proper a Berga, aix¨ª com tamb¨¦ la tend¨¨ncia de Sant Bartomeu del Grau a tirar cap a Vic i de Sant Feliu Sasserra a mirar a Manresa. Els percentatges, en canvi, denoten un canvi de tend¨¨ncia i fins i tot s¡¯hi podria veure una certa estima cap al Llu?an¨¨s. La sorpresa va ser el ¡°no¡± de Sant Agust¨ª i Sant Boi de Llu?an¨¨s, quan tots dos es denominen ¡°de Llu?an¨¨s¡±. El resultat de 8 a 5 va aturar el proc¨¦s, per m¨¦s legal que sigui la constituci¨® de la comarca, i la unitat administrativa i jur¨ªdica continua als llimbs quan s¡¯imposa una direcci¨® cohesionada i evitar una divisi¨® que afavoreix la deixadesa o l¡¯ab¨²s, el romanticisme o el caciquisme i el tracte de favor per encolomar qualsevol projecte amb l¡¯excusa de l¡¯impuls econ¨°mic i en funci¨® del vincle amb els poders f¨¤ctics del pa¨ªs.

L¡¯elecci¨® del president del Consorci del Llu?an¨¨s ja va delatar el 2019 les penes pol¨ªtiques i les picabaralles personals que dificulten la vertebraci¨® dels 400 quil¨°metres quadrats d¡¯un territori que ha generat un excel¡¤lent relat d¡¯editors com ara Llu¨ªs Vila i Vilalta. Vila ha sigut alcalde del Prats de Llu?an¨¨s, president del Consorci i vicepresident del Consell Comarcal d'Osona, i va escriure un llibre imprescindible para desxifrar el mosaic de la comarca: El Llu?an¨¨s, aquest pa¨ªs tan rost, tan quiet, tan clar (Centre d'Estudis del Llu?an¨¨s, 2001).

¡°No ha canviat el pa¨ªs, sin¨® la fesomia humana¡±, argumenta, l¡¯abans pioner i ara agent actiu del Llu?an¨¨s. ¡°Hi continua haventuna base, com una soca del passat que perviu; tamb¨¦ gent que es mant¨¦ de fa relativament temps, i d¡¯altra arribada o estabilitzada¡±, afegeix. ¡°El m¨®n d¡¯ahir es barreja amb el d¡¯avui i es tracta de trobar un equilibri: no hem de ser una postal ni tampoc un femer¡±, matisa. ¡°Per¨° el punt de trobada no es f¨¤cil, perqu¨¨ les prioritats s¨®n diferents. L¡¯objectiu ha de ser, en qualsevol cas, de disposar de recursos, d¡¯un pressupost propi i no ser a la cua dels pressupostos d¡¯altres comarques; hem de ser una marca, sortir al mapa, com diu Ramon Erra¡±. I ¨¦s que Vila i la seva filla N¨²ria acaben d¡¯editar precisament un llibre de Ramon Erra: Escrits Llu?anesos. Fogueres al poblat (Cal Siller).

La publicaci¨® aplega uns 60 articles molt l¨²cids del reconegut escriptor de Santa Eul¨¤lia de Puig-oriol, fill de Cal Penyora, una de les fondes emblem¨¤tiques del Llu?an¨¨s. ¡°No s¡¯ha de pensar en el model cl¨¤ssic de comarca amb m¨¦s burocr¨¤cia,sin¨® en un model de pobles en xarxa que defensi un creixement equilibrat; que protegeixi el medi natural; millori les comunicacions i el transport p¨²blic; preservi l¡¯agricultura i la ramaderia, aix¨ª com tamb¨¦ la ind¨²stria no contaminant; que aposti per les connexions telem¨¤tiques i un turisme respectu¨®s; fomenti la creaci¨® de llocs de treball per als joves, i que estigui molt al cas de la gent gran i dels equipaments escolars i culturals¡±, explica Erra. ¡°Sortir al mapa, per¨° no a qualsevol preu¡±, com es despr¨¨n d¡¯un llibre preci¨®s i prec¨ªs pels matisos, gens dogm¨¤tic.

El Llu?an¨¨s no s¡¯assembla a cap comarca ve?na, ni per la seva geografia, tampoc pels seus pobles i ni tan sols pel clima, sost¨¦ Erra. ¡°El fet comarcal no dep¨¨n, d¡¯altra banda, de cap partit, ni ideologia ni d¡¯una poblaci¨® aut¨°ctona o nova. La comarca seria un marc i el vot municipal marcaria el rumb pol¨ªtic¡±, insisteix. ¡°La gent m¨¦s jove sembla la m¨¦s compromesa amb un moviment a favor de la comarca que avui els ajunta amb els vells lluitadors. Alguns han decidit, perqu¨¨ hi han nascut o perqu¨¨ busquen un lloc per viure millor, que ¨¦s l¡¯escenari idoni on fer cr¨¨ixer els seus fills, i volen preservar aquesta riquesa i manera de viure. El m¨®n rural es reivindica en temps d¡¯una autoestima que afecta escenaris oblidats o menystinguts¡±, com seria el Llu?an¨¨s.

N¡¯hi ha prou amb remuntar per la riera de Merl¨¨s, des de Sant Crist¨°fol fins al Cobert de Puigcerc¨®s, per constatar que l¡¯aigua convida a banyar-se, a berenar, a acampar, de la mateixa manera que exigeix no tacar-la amb la merda, urbana o rural; tampoc s¡¯han de tallar els camins de pas amb les caravanes de cotxes mal aparcats; s¡¯ha d¡¯anar amb compte amb el medi ambient; i no fer emprenyar m¨¦s els pagesos, que ja prou fotuts estan des que la llet de les seves vaques no interessa les grans empreses ?m¨¦s pendents dels porcs i de la m¨¤ d¡¯obra barata? i des que el consum de carn provoca agres debats. No ¨¦s f¨¤cil conjugar els interessos de les macrogranges amb els de les explotacions familiars en un Llu?an¨¨s cada cop m¨¦s conegut des que est¨¤ connectat amb l¡¯Eix Transversal.

L¡¯oferta gastron¨°mica i tur¨ªstica ¨¦s tan temptadora que augmenta el nombre de cases rurals i se¡¯n perden de pag¨¨s, sense espai pr¨¤cticament per a aquells que aspiren a un projecte de vida ¡°raonable i que no t¨¦ res a veure amb un parc tem¨¤tic¡± ?paraula de Ramon Erra?, mentre s¡¯agreugen els plets per causes com ara la planta de compostatge de Fumanya, la benzinera de Sant Mart¨ª d¡¯Albars i el Mirador de Perafita.

L¡¯agitaci¨® juvenil arriba fins als Munts. La quietud de dia es torna diversi¨® a la nit sense que ning¨² pregui a la missa d¡¯onze perqu¨¨ se superin d¡¯una vegada per totes les desavinences del Llu?an¨¨s.