¡°Quan va comen?ar l¡¯epid¨¨mia vaig dir: qui es quedi sense feina, a dinar a casa de la Leo¡±

El sol tot just est¨¤ despuntant a la platja de la Barceloneta i Leocadia Montes, la Leo, (La R¨¢bita, Granada, 76 anys), ja est¨¤ despatxant els primers caf¨¨s al bar. Com cada dia, des de fa gaireb¨¦ 40 anys, es lleva a trenc d¡¯alba i es llan?a a la feina fins que cau el sol.

Ella, que va deixar la seva R¨¢bita natal sent una nena per guanyar-se el pa a la capital catalana, amb prou feines ha sortit del seu barri, la Barceloneta. Leo ¨¦s el seu bar. Tota una vida entre aquestes quatre parets empaperades de records al carrer Sant Carles. Un local que ret homenatge al cantaor flamenc Bambino, amic de la mestressa, i que guarda l¡¯ess¨¨ncia de la Barceloneta que va ser. Que encara ¨¦s. Al bell mig del menjador, una verge; rere el taulell, una rastellera de barrets de colors i desenes de trastos que esquiven fotografies de cantants, de la Leo d¡¯altres temps i, fins i tot, d¡¯una somrient alcaldessa Ada Colau: ¡°A la Colau, l¡¯estimo molt. L¡¯estimo des de sempre. Jo la tinc en el meu pensament d¡¯abans que fos presidenta. Havia sentit d¡¯ella que feia moltes coses bones per la gent¡±, explica.

M¨¢s informaci¨®n

¡°No hi ha projecte a llarg termini per a Barcelona¡±

¡°Al m¨®n en general, falten m¨¦s Traperos¡±

La Leo, v¨ªdua des de fa 20 anys, sap que l¡¯estimen: ¡°Tots els que entren per la porta, m¡¯ho diuen: ets una madraza, t¡¯estimem¡±. I, efectivament, com una mare ¡ªamb els seus quatre fills i amb qualsevol client que entra per la porta¡ª, la Leo ordena, disposa i mana. I tots compleixen.

Pregunta. Com ha arribat la Leo fins aqu¨ª?

Resposta. Jo vaig comen?ar a treballar als ¡®merenderos¡¯ de la platja, els xiringuitos que van enderrocar. Despr¨¦s em vaig casar i vaig tenir els meus fills. Fa 39 anys que soc al bar i, des que vaig comen?ar, no he perdut ni un dia de feina. Sense festes, ni vacances ni res. A la Barceloneta ¨¦s on jo he estat. No he sortit d¡¯aqu¨ª. He conegut moltes persones, m¡¯estimen molt i jo els adoro.

P. Per qu¨¨ va comen?ar a empaperar les parets amb el Bambino?

R. Quan acabaven d¡¯actuar, venien al mat¨ª a la Barceloneta, a un bar que es deia La Barca. I aquest senyor era com un germ¨¤ per a mi. Arribaven molts artistes al mat¨ª, feien la copa de barrecha i el pesca¨ªto fregit els dissabtes, els divendres i els diumenges. A mi m¡¯agradava el ball i em posava amb ells. Em deien mama, m¡¯estimaven molt.

P. Qu¨¨ queda de la Leo que va arribar a la Barceloneta?

R. Tot. Ho he donat tot a la Barceloneta: tota la meva feina, la meva joventut, tenir quatre fills, tres nets. I a tots els que entren per la porta: jo no tinc clients, s¨®n fam¨ªlia.

P. Li agrada el barri ara?

R. A mi m¡¯agrada la Barceloneta, perqu¨¨ li tinc molt afecte. Al carrer on visc encara hi ha molta gent bona, de la d¡¯antigament, que m¡¯estima i m¡¯adora. ?s molt gran. Continua sent la Barceloneta.

Al carrer on visc encara hi ha molta gent bona, de la d¡¯antigament, que m¡¯estima i m¡¯adora

P. Com ha estat la pand¨¨mia per a vost¨¨?

R. Molt dolenta. He estat cinc mesos tancada i no he rebut res. He perdut que m¡¯entressin diners per pagar tots els impostos. Per a mi ha estat molt trist, perqu¨¨ jo no soc una persona de gaires b¨¦ns. Havia d¡¯acabar de pagar una hipoteca i em vaig quedar sense res. Si no treballava, no la podia pagar.

P. Qu¨¨ ¨¦s el que m¨¦s la preocupa a vost¨¨ ara?

R. Que m¡¯agradaria tornar a com jo he treballat tota la vida. Que no hagi d¡¯intimidar la meva gent per moure¡¯ls d¡¯un cant¨® a un altre i que jo no hagi d¡¯estar pendent que no estiguin junts. I que els vei¨¦s tots feli?os. Hi ha moments en qu¨¨ passo molta tensi¨®, quan he de dir a les persones que estimo que no poden entrar.

P. Ser dona, v¨ªdua, amb quatre fills i portant un negoci... Ha estat tot m¨¦s dif¨ªcil com a dona que si hagu¨¦s estat un home?

R. La veritat ¨¦s que com que jo estic acostumada a treballar des de joveneta, hi he posat valor, perqu¨¨ tenia quatre fills i els havia d¡¯ajudar a tirar endavant. Estic satisfeta d¡¯haver estat dona i tenir la pot¨¨ncia que he tingut jo sola.

Estic satisfeta d¡¯haver estat dona i tenir la pot¨¨ncia que he tingut jo sola

P. Qu¨¨ li queda per fer a la Leo?

R. M¡¯agradaria haver vist coses que no he vist. Total, amb els anys que tinc, no crec que ho faci ja. La meva fundaci¨® ser¨¤ aix¨°, el bar Leo. I la meva vida est¨¤ ficada aqu¨ª. I quan ve gent amb algun problemet, jo li dic: va, no et preocupis, que de menjar no te¡¯n falta, que la Leo t¨¦ un plat per a tu, que aqu¨ª dinarem tots. Quan va comen?ar l¡¯epid¨¨mia vaig dir: qui es quedi sense feina, a dinar a casa de la Leo.

P. I va venir gent a dinar a casa de la Leo?

R. No, jo he donat perqu¨¨ s¡¯ho emportin a casa. Jo he donat del meu menjar, del menjar dels meus fills, que jo faig estofats o bullits, i n¡¯he donat a molta gent. I si venen nois coneguts i em demanen un caf¨¨ amb llet o un entrep¨¤, doncs tamb¨¦ els hi dono. Diners no, perqu¨¨ no en tinc.

P. La Leo es jubilar¨¤ algun dia?

R. Esclar que m'he de jubilar algun dia, per¨° quan pugui, perqu¨¨ ara no tinc fons per jubilar-me. Si em donen 500 euros, jo no tinc per viure. Tampoc s¨¦ quant puc viure, qu¨¨ em pot quedar. Avui est¨¤s b¨¦ i dem¨¤ no saps el que et pot passar. Jo estic contenta amb mi i amb tota la Barceloneta.