Un psiquiatre entre guerres

Francesc Tosquelles va ser un de tants noms de la medicina catalana que el 1939 van haver d¡¯exiliar-se amb la vict¨°ria franquista en la Guerra Civil. La difer¨¨ncia entre ell i d¡¯altres, com Antoni Trias i els germans August i Santiago Pi i Sunyer, ¨¦s que d¡¯aquest psiquiatre revolucionari pocs n¡¯han sentit a parlar. Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d¡¯?lt, Fran?a, 1994) va ser un llibertari i un metge que va ajudar a transformar els psiqui¨¤trics a partir de l¡¯experi¨¨ncia traum¨¤tica de la guerra de 1936-1939.

¡°Sentim que va ser un cos estrany¡±, afirma Joana Mas¨®, professora de la Universitat de Barcelona, en l¡¯exhaustiu treball Tosquelles. Curar les institucions (Arc¨¤dia): ¡°Gaireb¨¦ no va deixar rastre en l¡¯imaginari col¡¤lectiu. Tampoc en la hist¨°ria de la psiquiatria ni de la psicoan¨¤lisi a Catalunya i a Espanya durant el final de la dictadura i el postfranquisme¡±.

El llibre ¨¦s un compendi biogr¨¤fic, de textos de Tosquelles i d¡¯entrevistes que li van fer companys de professi¨® durant la seva traject¨°ria com a psiquiatre a Fran?a. Al pa¨ªs ve¨ª va ser un metge de prestigi. Saint-Alban, el manicomi on va exercir des del 1940 fins a la d¨¨cada dels seixanta, porta avui el seu nom: Centre Hospitalari Fran?ois Tosquelles. Una exposici¨® itinerant sobre la seva vida es podr¨¤ veure a partir de l¡¯abril del 2022 al CCCB, al Museu Reina Sof¨ªa de Madrid i al Museu d¡¯Art Folk de Nova York, segons ha detallat Mas¨®.

¡°Gaireb¨¦ no va deixar rastre?en l¡¯imaginari col¡¤lectiu¡±, diu Mas¨®

Saint-Alban ¨¦s un antic castell del segle XII que l¡¯orde de Sant Joan de D¨¦u va reconvertir a finals del XIX en una casa d¡¯acollida per a persones amb problemes psiqui¨¤trics del departament rural de la Losera. Com m¨¦s allunyat dels centres de decisi¨®, com menys reglat i fer¨¦stec l¡¯entorn, m¨¦s podia experimentar Tosquelles. Va ser un dels impulsors a Europa de l¡¯anomenada psicoter¨¤pia institucional. Aquest corrent de la psiquiatria pretenia introduir una nova llibertat als centres de salut mental convertint la mateixa vida quotidiana dels interns en part del tractament.

Tosquelles, segons va escriure el 1999 el novel¡¤lista franc¨¨s Herv¨¦ Bazin, volia ¡°curar¡± les institucions sanit¨¤ries: ¡°Aprofitant les instal¡¤lacions [de Saint-Alban], mediocres com eren, les va obrir, en va transformar l¡¯atmosfera, les va farcir d¡¯activitats col¡¤lectives, hi va fer n¨¦ixer una democr¨¤cia interna, va crear tallers, un club, un teatre, una cantina, un diari... Tot plegat sota la responsabilitat dels malalts¡±.

Tosquelles va demostrar que era en situacions l¨ªmit i prec¨¤ries quan ell trobava all¨° necessari per experimentar. ¡°Va instituir reunions delegades, va animar les festes, els balls, les excursions, l¡¯esport; va exigir que les dones es fessin tractaments de bellesa i sessions de perruqueria, i als homes els va exigir una imatge i unes maneres decents¡±, apuntava Bazin.

Obrir els psiqui¨¤trics

El treball de Mas¨® aporta sucosos exemples de l¡¯enginy de Tosquelles. Per exemple, explica que a Saint-Alban, poble de 1.500 habitants, per portar el bestiar a pasturar o per anar al mercat calia creuar els jardins del ch?teau/hospital: ¡°Els malalts van comen?ar a esperar la gent i a vendre artesania i obres d¡¯art als pagesos. Al seu torn, els infermers venien vi als malalts; posaven una bota de vi al mig dels salons dels diversos pavellons i el distribu?en¡±. Tosquelles explica que no va acabar amb aquest procediment perqu¨¨ igualment consumirien alcohol d¡¯amagat, i perqu¨¨ la situaci¨® li aportava una oportunitat: ¡°Vaig convertir-ho en una cosa positiva, i ho vaig aprofitar per muntar un bar que es va convertir en un espai de psicoter¨¤pia¡±.

Encara m¨¦s il¡¤lustratiu ¨¦s el segon exemple que oferia el mateix Tosquelles: ¡°Els guardians de Saint-Alban se les van enginyar per apujar-se el sou fent que els malalts s¡¯escapessin. En realitat era una llei, segons la qual s¡¯assignaven 50 francs a tota persona que trob¨¦s un boig fugat¡±. ¡°Qu¨¨ haur¨ªeu fet si hagu¨¦ssiu estat els pagesos?¡±, es pregunta Tosquelles: ¡°Haur¨ªeu fet escapar els malalts, dient-los que anessin a casa vostra. Aix¨° ¨¦s el que acabava passant, i aleshores el malalt passava uns dies de descans i en fam¨ªlia¡±.

Aprenentatge a Reus

Va dir Tosquelles que la seva inspiraci¨® primig¨¨nia ¨¦s el cooperativisme que va mamar a Reus, en un entorn familiar republic¨¤ i d¡¯esquerres, i, sobretot, al modern Institut Pere Mata de salut mental, on va tenir com a mestre el catedr¨¤tic Emili Mira. Per¨° els seus camps d¡¯aprenentatge m¨¦s decisius van ser les conflagracions b¨¨l¡¤liques. Durant la Guerra Civil va desenvolupar tasques psiqui¨¤triques infantils i juvenils a Salou, i despr¨¦s al front d¡¯Arag¨®, on va renovar el sanatori de Sarinyena. Posteriorment, va ser nomenat cap dels serveis psiqui¨¤trics de l¡¯Ex¨¨rcit d¡¯Extremadura a partir d¡¯una experi¨¨ncia cabdal, la seva direcci¨® de l¡¯hospital d¡¯Almod¨®var del Campo.

Tosquelles va introduir tractaments transgressors per a la tropa. A Almod¨®var del Campo, va convertir en infermeres una dotzena de prostitutes del poble, que van portar a terme enquestes sobre sexualitat entre els soldats ¡ªsense mantenir-hi relacions, segons el seu testimoni¡ª, cosa que va aportar dades valuoses. L¡¯experimentaci¨® i l¡¯adaptaci¨® eren la t¨°nica. Una vegada perduda la guerra i arribat a Fran?a, Tosquelles va ingressar volunt¨¤riament al camp d¡¯internament de refugiats espanyols de Setfonts per crear una unitat psiqui¨¤trica en un barrac¨®, assistit per un infermer, un guitarrista i un pintor.

De Setfonts va ser recomanat el 1940 per treballar a Saint-Alban, pocs mesos abans de l¡¯ocupaci¨® alemanya. All¨¤, el director del centre, Lucien Bonnaf¨¦, militant comunista, va acollir persones perseguides, sobretot intel¡¤lectuals de la resist¨¨ncia, alguns amb malalties mentals. Tosquelles va establir relaci¨® amb gent com el poeta Paul Eluard, els artistes Tristan Tzara i Augustine Forestier i l¡¯escriptor Antonin Artaud.

El llibre de Mas¨® recull una colpidora an¨¨cdota amb un greument malalt Artaud, que havia deixat de parlar. Tosquelles va decidir provar amb els escacs per aconseguir fer-lo reaccionar fins que un dia, finalment, va dir, gesticulant amb la m¨¤ al nas: ¡°Heus ac¨ª, aix¨° ¨¦s el pensament¡±. ¡°Em va mirar amb els ulls completament buits ¡ªexplicava Tosquelles¡ª com si digu¨¦s que el pensament era la mort del cervell que se li escolava pel nas, el moc¡±.

Tosquelles va tornar a Espanya per primera vegada el 1958, per a un congr¨¦s de psicoter¨¤pia a Barcelona, on va coincidir amb Jacques Lacan. Deu anys despr¨¦s, l¡¯eminent psiquiatra restabliria una relaci¨® amb l¡¯Institut Pere Mata. Les visites a Reus i les col¡¤laboracions amb aquest centre es mantindrien fins a la seva mort, a Fran?a, el pa¨ªs que el va acollir i on el seu llegat no va caure en l¡¯oblit.