TV3, passi¨® pels fogons

Aquest estiu, cuinar ¨¦s una de les activitats predilectes de TV3. Hi ha una nova tongada de Joc de cartes, reescalfen en horari diferent Cuines i fins i tot repesquen aquell error que es va dir Pop up xef. Han estrenat La mar de b¨¦ i tornem a trobar Karakia al 33. Fins i tot l¡¯Esport3, sense drets de retransmissions esportives amb ganxo, posa de farciment Collita Pr¨°pia.

?bviament, qui passa m¨¦s temps davant d¡¯aquests fogons ¨¦s Marc Ribas. El presentador m¨¦s planer i emp¨¤tic del canal catal¨¤. La seva excitaci¨® i el seu ¡°brutal¡± quan contempla la manduca ja s¨®n familiars al telespectador. Dels programes que fa, el m¨¦s encertat ¨¦s Cuines. El receptari t¨¦ un punt d¡¯imprevisible. Fa poc, van emetre un programa amb un enunciat ben senzill, Arr¨°s amb safr¨¤. Doncs aquest t¨ªtol amagava unes barroques maniobres. Per exemple, hi posava tres ossos de canya que rostia a foc baix, buidava els ossos i deixava que el moll es desf¨¦s a la paella juntament amb una picada. Un cop enrossit l¡¯arr¨°s bomba, hi afegia vi ranci i quan s¡¯havia evaporat era el moment d¡¯abocar-hi el brou calent, que calia rectificar de sal. A m¨¦s, cal fer un allioli emulsionant un ou, salpebrar cebes cuites¡­ Ufffff. Per¨° la passi¨® i alegria que hi posa poden arribar a conv¨¨ncer el telespectador d¡¯intentar-ho.

M¨¦s clarobscurs t¨¦ Joc de cartes. Un entreteniment per tafanejar una colla de restaurants i, sobretot, contemplar les ast¨²cies i la moralitat dels concursants que voten (amb sinceritat o c¨¤lcul) els seus contrincants. No diria que es tracta exactament d¡¯un espai gastron¨°mic i en tot cas la seva mec¨¤nica no permet, com es va fer el dia de l¡¯estrena, dir que el guanyador ¨¦s el millor restaurant mariner de la Barceloneta. Tamb¨¦ sobre els que no s¡¯han presentat? La versi¨® estiuenca, en lloc de fer competir quatre locals, ho abreuja una miqueta i en fa sortir tres.

La novetat ¨¦s La mar de b¨¦. El programa no s¡¯inventa res, per¨° la seva pr¨°pia senzillesa el fa de bon veure. El protagonista ¨¦s el jove cuiner de Llafranc Quim Casellas. I t¨¦ dues parts clarament diferenciades. A la primera, Casellas acompanya una embarcaci¨® de pesca de la costa catalana en un dia de feina. Ja sigui a buscar la s¨¨pia o l¡¯escamarl¨¤. Segur que els telespectadors que no som gent de mar descobrim racons d¡¯una feina totalment ignorada. Per exemple que l¡¯escamarl¨¤, el dia que fan el trajecte m¨¦s curt, el van a pescar a 35 milles (65 km) de Llan?¨¤. O que el pescador que ha superat la quota permesa de sonso...regala el sobrant a altres pescadors que no han tingut bona pesca. Curts d¡¯animaci¨® serveixen per explicar les arts de pesca, des del tremall a l¡¯arrossegament, de la que molt breument es diu que ha tingut mala fama perqu¨¨ llaurava el fons mar¨ª. El programa assegura que ara hi ha xarxes m¨¦s selectives i t¨¨cniques que permeten ¡°recuperar m¨¦s f¨¤cilment l¡¯ecosistema on opera¡±. No se¡¯n diu res m¨¦s.

La segona part, Casellas cuina un plat que no ¨¦s una perolada de peix. ?s un cuiner militant de l¡¯slow food i del quil¨°metre zero, per¨° que viatja m¨¦s lluny amb les seves receptes i fa ceviches i shabu-shabus. Casellas, de poble mariner, s¡¯acosta amb simpatia a la gent de mar i gaudeix cuinant les seves captures. Una aula culin¨¤ria molt suggeridora amb alguna petita debilitat pedag¨°gica.

En tot cas, Cuines i La mar de b¨¦ demostren que a TV3 li surt molt millor parlar dels fogons que de la pitan?a. Encara no s¡¯ha tret de sobre la vergonya informativa del TN per haver emmascarat i tret import¨¤ncia al mal exemple que van donar il¡¤lustr¨ªssims pol¨ªtics, comen?ant per Carles Puigdemont, a la foto de la paella de la Rahola. Una imatge molt inconvenient quan es demana exemplaritat i prud¨¨ncia en les conductes per evitar m¨¦s contagis, m¨¦s pand¨¨mia. L¡¯Argimon encara deu rondinar veient la fotografia.