Orfebreria teatral

¡°T¨¦ alguna cosa d'Stranger Things, o de Black Mirror¡±, comenta Rafaela Rivas, una de les actrius d¡¯Angle mort, obra de Sergi Belbel i Roc Esquius que es va estrenar el gener a la sala Versus, on ara torna (fins al 12 de setembre), com una de les nominades a millor espectacle de proximitat de la temporada per TeatreBarcelona (juntament amb El bon policia, La segona Eva, La Venus de les pells i Pareu de parar-me). Aquest t¨¤ndem dramat¨²rgic es coneix a la perfecci¨®: el veter¨¤ va dirigir a la FlyHard Sapiens, un text del jove, que ens submergia en una realitat dist¨°pica on els super sapiens s¡¯imposaran, sense remei, als vulgars i curtets sapiens, les persones normals i corrents. ?s l¡¯estil, pura ci¨¨ncia ficci¨®, d¡¯Esquius (de formaci¨® enginyer inform¨¤tic, cal dir) que va atrapar Belbel.

M¨¢s informaci¨®n

Oca?a: un cop de puny de realitat

¡®Smiley, despr¨¦s de l¡¯amor¡¯ i el teatre alternatiu

¡°Aturem-nos i contemplem el que tenim al voltant¡±

A Angle mort, la cosa no ¨¦s tan cient¨ªfica (que tamb¨¦). L'obra, protagonitzada per Berta Bahr, Ramon Godino i Alberto Lozano, a m¨¦s de l'esmentada Rivas, narra una situaci¨® delicada: el cap d¡¯una empresa ha d¡¯acomiadar un dels tres membres del seu equip. Ella -la crisi- fa que ells -els n¨²meros- no quadrin i l'Andreu, propietari de l¡¯empresa, decideix tenir una trobada conjunta amb els tres empleats: la Beatriu, en Carles i la Diana. Els cita a la sala d¡¯espera del seu despatx i despr¨¦s els fa entrar d¡¯un en un per entrevistar-los i acabar de prendre la dif¨ªcil decisi¨®.

Aquesta aparentment simple gesti¨® es complica de manera descontrolada i surrealista. Ning¨² no ent¨¦n res del que est¨¤ passant a l'escenari, dividit en dos espais al la vista: ni el director, ni els empleats, ni el p¨²blic, que veu com els actors passen de la saleta al despatx i del despatx a la saleta quedant absolutament mut quan travessen la porta. Quan es tanquen al despatx de l'Andreu, la saleta d'espera queda absolutament muda: l'actuaci¨® dels personatges que hi s¨®n queda sense volum. Insonoritat total, la de la porta del despatx.?

La troca s'embolica fins que, en un punt, canvien les sonoritzacions: ara tornem a veure tot per¨° escoltant el que passa a la saleta i veient com el que passa al despatx transcorre sense volum. L'obra comen?a des de zero. ?s a partir d'aquest moment que comencem a trobar sentit al joc de mim, de gestos incomprensibles i absurds que hem vist fins llavors. Descobrim per on s'estan ensamblant les peces del puzzle que han creat Esquius i Belbel. "Una feina d'orfebreria, un trancaclosques on tot ha d'encaixar a la perfecci¨®", diu Rivas. Una mena de Pel davant i pel darrera on no hi ha darrera (tot queda a la vista; i la meitat, a la o?da).

La feina del director, Llu¨ªs Elias, autoritzad¨ªssim per la seva experi¨¨ncia amb els Joglars i com a buf¨®, ¨¦s clau: "Abans que tingu¨¦ssim el text ja ens va posar a assajar moviments, teatre gestual, per¨° a cegues, esclar", explica l'actriu. I els va posar a... ballar una sardana els quatre; a la Rafaela la va posar a donar voltes; a la Berta, a saltar sobre el sof¨¤; al Ramon, a fer moviments estranys amb les mans i els bra?os i a l'Alberto, a fer senyals pacificadors. "Coses sense cap mena de sentit, en realitat", comenta la Rafaela. "Ning¨² no entenia res".

Amb el guio a les mans la cosa va canviar. Van comen?ar a assajar les escenes de la saleta. I b¨¦. Despr¨¦s, les del despatx i b¨¦, tamb¨¦. Per¨° despr¨¦s, van barrejar-ho tot i... la cosa ja no va anar tan b¨¦: "Va ser el caos", reconeix la Rafaela. "En tots els processos de creaci¨® hi ha un moment de p¨¤nic, de pensar que no sortir¨¤, per¨° en aquesta... Ai!" Els actors, amb l'ajut impagable de l'assistent de moviment, Pau Zurriaga, se'n van sortir. Havien de tenir mirada i o?da perif¨¨riques, perqu¨¨ l'escena que mana ¨¦s la parlada: "Hav¨ªem de saber qu¨¨ estava passant a l'altra banda mil¡¤lim¨¨tricament i cronol¨°gicament, al segon. Una bogeria", diu la int¨¨rpret de la Bea, amb un somr¨ªs c¨°mplice. I segueix: " De vegades, quan estem a la part muda, ens entenem entre nosaltres amb els ulls per si cal anar m¨¦s depressa o m¨¦s a poc a poc".

Per¨° els malabars de la genial posada en escena es complementen amb els de la trama, que ¨¦s all¨° que acaba enganxant (i, al final, sorprenent) l'espectador. Potser la ra¨® ¨²ltima dels comiats que s'apropen no era ben b¨¦ la crisi; potser alg¨² havia fet alguna cosa... improcedent; potser alg¨² ho estava veient tot; potser alg¨² estava posant els personatges a prova... No conv¨¦ dir res. Les feines d'orfebreria, a m¨¦s de precisi¨®, control i atenci¨®, requereixen silenci.?