Un bar per a Raimon Obiols i Jordi Pujol

La primera vegada que vaig entrar a Can Pascual com a periodista em vaig sentir coprotagonista d'un d'aquests thrillers de Nova York en els quals els tripijocs de l'Ajuntament es resolen en un reservat de Little Italy. El bar ja el coneixia com a ve¨ª: ¨¦s el reducte espanyolista del barri ¡°espanyolista¡± pel club de futbol. Davant el televisor de l'establiment, assegut a la barra, amb un gint¨°nic i engolint les seves excel¡¤lents patates braves, he celebrat i sobretot he patit les ¨²ltimes temporades de l'Espanyol, el meu equip i el de Marc Ferrer, el propietari. Per¨° en aquella primera ocasi¨® que em vaig presentar com a periodista, la cosa va ser diferent, perqu¨¨ vaig ser condu?t a les profunditats del local, a un menjador en el qual, segons les meves fonts, s'organitzaven concili¨¤buls secrets del Partit dels Socialistes de Catalunya, el PSC.

El menjador de Can Pascual no t¨¦ res d'especial: ¨¦s de sostre baix i il¡¤luminaci¨® artificial, amb taules, vaixelles i joc de taula d'est¨¨tica discreta funcionals; a un costat els lavabos i un petit sal¨® privat. Res crida l'atenci¨® excepte un vell tirador de vi a granel, el vi de la casa. En aquest menjador, d'un restaurant sobretot freq¨¹entat per fam¨ªlies i matrimonis jubilats del barri, les meves fonts em van assegurar que es va salvar el socialisme catal¨¤. Les coses no van ser aix¨ª, per¨° la investigaci¨® em va servir per con¨¨ixer millor Ferrer.

Tot va sorgir d'una delaci¨®: a Can Pascual es reunien hist¨°rics del PSC: els germans Font, Raimon Obiols i els seus seguidors del col¡¤lectiu Nou. Alguns obiolistes de pes van abandonar el vaixell del partit a l'inici de la carrera independentista, quan el PSC de Pere Navarro es va enfonsar electoralment el 2012 i va haver de rectificar el seu suport a un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®. El cas m¨¦s rellevant d'exobiolista incorporat a les files del nacionalisme catal¨¤ ¨¦s el de Joan Ignasi Elena, l'actual conseller d'Interior. D'altres es van quedar al PSC gr¨¤cies als dinars terap¨¨utics amb el carism¨¤tic Obiols. Per¨° aquests ¨¤pats i sessions de coaching ¨Cen aquest punt ¨¦s on van fallar les meves fonts¨C es van produir en un altre restaurant, no a Can Pascual. Els conclaves a Can Pascual eren per gaudir d'una xerrada entre amics, sense pressions.

Tot aix¨° va ser en un temps que sembla lluny¨¤, abans de la pand¨¨mia. El coronavirus ho va trastocar tot. A Ferrer el va agafar desprevingut: va renovar de dalt a baix Can Pascual un mes abans que es decret¨¦s l'estat d'alarma, el mar? de 2020. Ara es diu El nou Pascual, per¨° el barri en continua dient Can Pascual. La previsi¨® de Ferrer ¨¦s que necessitar¨¤ entre sis i vuit anys per pagar els deutes contrets amb una inversi¨® que va desemborsar coincidint amb una caiguda estrepitosa dels ingressos. Per aix¨° els aficionats periquitos del barri li perdonem quan justifica que, si coincideixen un partit del Bar?a i un de l'Espanyol, molt a desgrat haur¨¤ de sacrificar la retransmissi¨® del nostre club perqu¨¨ el rival li dona m¨¦s clients ¨Ca pocs metres hi ha diverses penyes blaugrana. La pela ¨¦s la pela, deien els catalans d'abans, quan el seny anava per davant de la rauxa.

Una altra virtut tradicionalment atribu?da als catalans que demostra Ferrer ¨¦s la discreci¨®. Davant de Can Pascual t¨¦ el despatx ni m¨¦s ni menys que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Baixen a dinar algun dia el president o els membres del seu seguici? Ferrer ni ho confirma ni ho desmenteix. La paradoxa ¨¦s que la n¨¨mesi de Pujol, abans de Pasqual Maragall, va ser Obiols. Pujol i Obiols van protagonitzar duels en la hist¨°ria de la pol¨ªtica catalana com els de Moriarty i Sherlock Holmes en la literatura i Messi i Cristiano Ronaldo en el futbol.

Malgrat la seva distingida clientela socialista, Can Pascual no deu el seu nom a l'exalcalde i expresident de la Generalitat. Pascual era un dels dos germans procedents de Castell¨® que van fundar el negoci el 1971, exactament fa mig segle. Vint-i-cinc anys despr¨¦s, els Ferrer el van adquirir. En les primeres d¨¨cades, la clientela sobretot la componien treballadors de la construcci¨® i de l'antiga f¨¤brica que tenia Bayer en aquella illa. El

Can Pascual del segle XXI ha estat sobretot un lloc per a un p¨²blic familiar, d¡¯esmorzar diumenge amb els avis, amb la parenta o de prendre alguna cosa amb els amics abans de sopar. Ferrer ha volgut rejovenir el p¨²blic i ho ha aconseguit, per¨° les cares s¨®n gaireb¨¦ sempre les mateixes: la propiet¨¤ria de l'estanc de la cantonada, el ve¨ª que baixa cada mat¨ª a esmorzar el seu entrep¨¤ de pernil de Salamanca... Una tarda del juliol passat, de les sis taules que hi havia ocupades, les sis eren clients fixos de Can Pascual.

En un bar de costums en el qual fa gaireb¨¦ dues d¨¨cades que els cambrers estan vinculats a la casa, qu¨¨ queda dels or¨ªgens? Ferrer rastreja l'establiment, reformat completament, conven?ut que no trobar¨¤ res de la prehist¨°ria dels germans de Castell¨®. Per¨° s¨ª que ho troba: una espremedora de taronges de la marca Santos. ¡°No hi ha recanvis i m¡¯he d¡¯apanyar amb algun nyap, per¨° funciona com el primer dia¡±, diu, orgull¨®s, el propietari de Can Pascual.

Aquest electrodom¨¨stic Santos va entrar en funcionament, segons estimacions de Ferrer, quan Pujol i Obiols comen?aven a atiar-se ret¨°ricament al Parlament. Els dos vells pol¨ªtics feia molts anys que no es veien ni es parlaven, com va confirmar fa unes setmanes a aquest periodista l'exl¨ªder socialista. Es podrien retrobar? En terreny neutral, en una taula a Can Pascual.