Can Jordi, el bar que va tornar la vida a Espinavell

?s un poble tan petit que no t¨¦ ni botigues, ni bar. T¨ªpica frase a la qual es recorre per il¡¤lustrar la realitat de petites poblacions. Doncs Espinavell, al Pirineu, t¨¦ nom¨¦s 30 ve?ns. I des del 2004, torna a tenir bar. I botiga. I restaurant. Que tamb¨¦ ¨¦s el menjador del refugi de muntanya. Can Jordi. Bar, restaurant. Vinos i ultramarins, anuncia el seu r¨¨tol. Un tot-en-un que ha tornat la vida a la poblaci¨®.

Eva Mart¨ªnez-Pic¨® recorda el dia que van obrir despr¨¦s de gaireb¨¦ una d¨¨cada tancat. A la primera ve?na que va entrar li brillaven els ulls. Gran per sortir del poble, feia molts anys que no podia anar a comprar. L¡¯Eva (periodista) i el seu company, Pau Bas (artista), van arribar aqu¨ª despr¨¦s de dos anys buscant un lloc per marxar de Barcelona i emprendre un projecte personal. Molt vinculats al barri G¨°tic, havien decidit ¡°fugir de la Barcelona postol¨ªmpica on la pressi¨® tur¨ªstica s¡¯havia fet insuportable¡±. ¡°El lloc va apar¨¨ixer¡±, evoca sobre Espinavell, a 1.300 metres d¡¯altitud, sota l¡¯imponent pic del Costabona.

Can Jordi ¨¦s restaurant (cinc taules), ¨¦s bar (a la terrassa t¡¯hi quedaries hores i hores) i ¨¦s botiga (amb el b¨¤sic, des de detergent fins a llet, passant per macarrons i verdura). Durant l¡¯any obre els divendres, dissabtes i diumenges. A l¡¯estiu, tamb¨¦ els dimecres i dijous.

El local t¨¦ moltes cares al llarg del dia. Jornades que comencen molt aviat amb els esmorzars dels muntanyencs que s¡¯allotgen al refugi (que l¡¯Eva va obrir anys despr¨¦s a l¡¯edifici de l¡¯antiga escola) i entrada la tarda amb els sopars tamb¨¦ del refugi. Enmig, turistes que prenen alguna cosa; grups de ciclistes que s¡¯asseuen a menjar per reposar-se; ve?nes que fan la compra; estiuejants de la comarca que pugen a prendre l¡¯aperitiu a la terrassa; dinars al migdia; nens que volen un gelat... Durant els mesos m¨¦s durs de la pand¨¨mia, l¡¯Eva va ser l¡¯¨²nica persona del poble que va sortir a comprar: llistes de supermercat, de material did¨¤ctic, carregadors de m¨°bil, peix, carn...

¡°No nom¨¦s vam obrir un bar¡±, ¨¦s conscient l¡¯Eva. El Pau va morir d¡¯una malaltia degenerativa l¡¯estiu del 2006. Malgrat el sotrac, ella no es va plantejar tornar a la ciutat. Va seguir al capdavant de Can Jordi, rere el taulell i cuinant (espectacular) atempta a les peculiaritats i productes de la cuina de muntanya: les patates, el poltre, el saber femen¨ª vinculat a les herbes. Durant els anys de la crisi econ¨°mica, va mantenir una doble vida laboral, com a t¨¨cnica de desenvolupament local.

Amb una bestial capacitat de treball, va obrir el refugi i per dinamitzar-lo va crear la marca Domini d¡¯Isards, una estaci¨® de trailrunning i senderisme des de la qual organitza rutes, marxes, o monogr¨¤fics de cap de setmana per a corredors (i un d¡¯espec¨ªfic per a corredores que t¨¦ molt ¨¨xit). Implicada en la gesti¨® de l¡¯¨²s p¨²blic dels espais naturals, va col¡¤laborar tamb¨¦ en l¡¯impuls del Parc Natural de les Cap?aleres del Ter i del Freser, el m¨¦s jove de tots els que t¨¦ Catalunya.

¡°Obrir Can Jordi va fer que Espinavell torn¨¦s a ser un poble, no nom¨¦s un lloc on anar a dormir¡±, celebra l¡¯Eva sobre un enclavament que fa segles va arribar a tenir 400 habitants. El negoci tamb¨¦ ha suposat ¡°crear ocupaci¨® per a gent jove i del poble en un lloc on no se¡¯n generava¡±. A l¡¯estiu s¨®n tres: L¡¯Eug¨¨nia, el Marc i la Mar.

Administrativament, la poblaci¨® dep¨¨n de l¡¯Ajuntament de Moll¨® i ¨¦s coneguda per la Tria de Mulats, a l¡¯octubre, quan els cavalls baixen de les pastures d¡¯estiu i se celebra un mercat en el qual es compra el bestiar. El consistori sap que Espinavell ¨¦s l¡¯¨²ltim reducte d¡¯autenticitat i el cuida. Tamb¨¦ els ve?ns estan atents i s¨®n sensibles a l¡¯evoluci¨® del poble. L¡¯oferta tur¨ªstica ¨¦s proporcional i hi caben els cotxes que hi caben, de manera que l¡¯aflu¨¨ncia es regula de forma natural.

El vincle de l¡¯Eva amb el territori s¡¯ha acostat amb la seva parella actual, ?ngel Freixa, ramader. ¡°M¡¯ha ajudat a entendre-ho tot encara m¨¦s, i a deixar de tenir la mirada rom¨¤ntica per tenir la rural, m¨¦s dura. El sector primari ¨¦s l¡¯¨²nic que no ha passat la revoluci¨® industrial en relaci¨® amb els drets dels treballadors, horaris, festes...¡±, alerta. La cirereta (ara per ara, perqu¨¨ l¡¯Eva sempre t¨¦ pressent nous projectes) ha estat convertir el taller de fusteria del Pau en una petita casa rural.

?