Un refugi amb les amigues

Tenir un bar-refugi a Barcelona ¨¦s molt complicat. L'oferta tavernera de proximitat de la ciutat ja sabem que t¨¦ problemes d'ennobliment evidents que no tornarem a repetir, per¨°, en resum: res ¨¦s bo, ni barat, ni et permet estar a gust sense haver de complir normes antihabitants locals com haver de sopar obligat¨°riament a les set de la tarda. O demanar segons quina beguda si utilitzes la terrassa amb un plus de preu. Per aix¨°, els bars on refugiar-se s'han convertit en un sant greal buscat per part sobretot d'una generaci¨® de joves de trenta anys i classe mitjana degradada ¨Cels de vint anys tenen encara menys expectatives en l'hostaleria¨C que no volen conformar-se nom¨¦s amb la mitjana d'Estrella Galicia que ofereixen les nostres ve?nes d'origen asi¨¤tic, que estan molt b¨¦, per¨° de vegades es troba a faltar alguna cosa m¨¦s. Si a m¨¦s es vol menjar alguna cosa i sortir una vegada per sempre de Gr¨¤cia (si us plau): Buenavista Bar, al carrer Sant Crist 23, a Sants.

La barra met¨¤l¡¤lica i la pissarra cal saber-les portar. No tothom val. Des de fa m¨¦s o menys cinc anys, no hi ha cap bar que pretengui ser ¡°neovell¡± que no tingui aquests dos elements que intenten captar el cercador d'autenticitat. Per¨° els que venim de llocs on queden bars amb molta puresa ¨Cen el meu cas, Sevilla¨C, els reconeixem a lleg¨¹es. La pissarra no ha de portar somriures pintats i la barra ha de convidar a posar-te on vulguis. Amb aix¨° ja comencem b¨¦. A m¨¦s, tampoc necessitem serradures al terra, caps de toros dissecats ni aquesta oloreta inquietant de malenconia, per dir-ho amb paraules fines.

El Buenavista em va despertar aquesta alarma de bon bar on trobar-se tranquil¡¤lament amb amigues sense haver de reservar i podent estar dempeus, ¨Csense lloc assignat!¨C la primera vegada que hi vaig anar, quan les meves excompanyes de pis Claudia i Elena van decidir mudar-se a Sants. Elles van fer match amb Jordi Beltr¨¢n, el propietari del local, el 2019, en arribar al barri. I de seguida m'ho van fer saber. Feia nom¨¦s tres anys que havia obert el bar, despr¨¦s d'haver sigut encarregat en un lloc del carrer Tallers i sortir fugint de l'ambient d'aeroport gegant del centre de Barcelona prepand¨¨mia.

Va agafar el local despr¨¦s d'haver estat un temps tancat. Explica que abans havia sigut un restaurant itali¨¤ una mica xar¨® i que el primer que va canviar va ser el parquet, perqu¨¨ li semblava excessiu per a l'ambient que ell volia. No va fer falta posar-ne un de nou perqu¨¨ el que hi havia a sota ja li anava b¨¦. El resultat ¨¦s que queda la marca d'on estava la barra anterior, senyal que li proporciona un punt arqueol¨°gic interessant i despreocupat.

No hi ha cap problema a recon¨¨ixer que la gent que passem pel Buenavista habitualment anem molt d'anar per casa expressament. Perqu¨¨ aix¨ª som aquesta generaci¨® woke, que s'apunta r¨¤pidament a totes les causes socials ¨C¨¦s que no en tenim cap altra¨C, encara que sigui a base de passar el ditet per la pantalla del m¨°bil o de vestir una pe?a reivindicativa. El Jordi comparteix aquesta atmosfera i al compte d'Instagram del bar no nom¨¦s es parla de menjar, ni felicita cada mat¨ª amb el somriure for?at. Quan s¡¯han de posar les coses al seu lloc (el feixisme, per exemple), s¡¯hi posen.

All¨° de trobar-se amb les amigues no ¨¦s nom¨¦s en el sentit inclusiu, ¨¦s que el 100% de les vegades que he estat al Buenavista hi havia m¨¦s dones que homes i l'atmosfera que t¨¦ ¨¦s de germandat o sororitat constant. ¡°Potser ¨¦s perqu¨¨ no est¨¤ en un carrer de passada, no val la parada t¨¨cnica, s¡¯hi ve a prop¨°sit¡±, diu el Jordi. Quan li pregunto a les meves amigues per an¨¨cdotes al bar recorden quan quedaven amb la seva amiga Jasmina, embarassada, per buscar noms per al seu nad¨®. O quan la setmana passada vaig anar a parlar amb el Jordi per escriure aquest homenatge, un grup de cinc noies estava tranquil¡¤lament prenent unes canyes. Una d'elles, erigida en lideressa, els va llan?ar les cartes a les altres d'una en una, en un aquelarre pseudofeminista, posant a parir amants, familiars i tot el que es present¨¦s. Quan van acabar li van demanar al Jordi una foto amb una c¨¤mera anal¨°gica d'un sol ¨²s i en un intent d¡¯ostentaci¨® de saviesa premonit¨°ria el van avisar quan ell els va dir que se n'anava a Sic¨ªlia de vacances en plena onada de calor: ¡°Ets de platja? Perqu¨¨ te'n vas a l'infern¡±. No els faltava la ra¨®.

I ara anem al que importa. Una altra de les coses que situen el Buenavista com a bon bar de proximitat o refugi de parroquians, tot i que encara en la flor de la vida, ¨¦s l'amanida russa. Aix¨° ha de ser bo perqu¨¨, si no, no val. I la del Buenavista ¨¦s de les de pocs ingredients, patata molt feta, for?a maionesa i uns bastonets de pa clavats a sobre per emp¨¨nyer. Compte, i no arriba als cinc euros la raci¨® raonable. Perfecta.

S'agraeix que mai se'ls hagi ocorregut al Jordi o al Rafa, l'amic que el substitueix quan ell no hi ¨¦s, anomenar pulled pork a la carn entatxonada ¨Ca l'estil canari o llat¨ª, no andal¨²s¨C en salsa. Ja sigui en entrep¨¤ o en tapa, amb llesquetes de pa. S¡¯ha de tastar s¨ª o s¨ª. Un altre plat amb enginy per¨° que recorda a all¨° de tota la vida s¨®n les mandonguilles al curri verd. L'oferta en general ¨¦s curta per¨° busca la qualitat, especialment en l¡¯apartat de conserves. ¡°Nom¨¦s ofereixo coses que he tastat i que m'agraden, si no, no tindria sentit servir-les¡±, aclareix el Jordi. El preu de les racions oscil¡¤la dels set als nou euros.

L'horari del Buenavista ¨¦s bastant de tarda. En condicions normals obre nom¨¦s les tardes i nits entre setmana i tot el dia els caps de setmana, incloent-hi el sant vermut sense el qual... Qu¨¨ hauria passat amb la nostra salut mental la primera meitat de 2021? Per aix¨° val la pena parlar de les begudes: els combinats d'alcohol costen sis euros. T¨¦ pomada (alerta, menorquins), vermut casol¨¤ i mescal de bona qualitat. Ah, i la canya de cervesa petita surt a un euro i mig. Sempre, sempre, sempre sona bona m¨²sica i variada, tot i que deixa parlar b¨¦ si no s'omple del tot. Qu¨¨ m¨¦s es pot demanar per a una bona estona sense pretensions?