A la Belgradenca

El maig de 2017 vaig anar a recitar a Belgrad i vaig voler aprofitar per pujar a la torre Beogradanka (la Belgradenca), un gratacel de 101 metres que domina el centre de la ciutat. Es tracta d¡¯una pe?a emblem¨¤tica del mandat de l¡¯alcalde Branko Pe?ic (1964-1974), constru?da per un seu hom¨°nim, l¡¯arquitecte Branko Pe?ic. Els gu¨¤rdies de seguretat de l¡¯entrada van avortar el meu pla perqu¨¨, en aquell moment, l¡¯edifici no era visitable. De fet, un any i mig despr¨¦s, se¡¯n van anunciar els plans de venda i, ara mateix (2021), l¡¯edifici est¨¤ en plena reforma despr¨¦s que l¡¯Ajuntament el vengu¨¦s a un fons d¡¯inversi¨®.

Jo, doncs, marxava frustrat del casalici quan un vigilant em va fer senyals perqu¨¨ el segu¨ªs, em va fer entrar d¡¯amagatotis en un ascensor i vam pujar fins a un pis buit: quatre envans i la moqueta. Vaig poder contemplar i fotografiar la ciutat a vista d¡¯ocell a plaer. En baixar, l¡¯home va parar la m¨¤ i jo, com un detectiu de thriller que unta l¡¯informador, vaig plantar-li unes monedes al palmell. Les va anar fent dringar amb inquietud i vaig afegir-n¡¯hi m¨¦s per satisfer la balan?a. I, aix¨ª, la picaresca feu acte de pres¨¨ncia a la Belgradenca.

En sortir de l¡¯edifici, amb l¡¯impuls d¡¯aquell funcionament fora del sistema, i per recomanaci¨® d¡¯uns amics de la ciutat, vaig agafar el tramvia entrant per l¡¯¨²ltima porta i estalviant-me el bitllet. Una actitud que, sincerament, no em caracteritza i que el fat, cruel, em va fer pagar a la parada seg¨¹ent, on van apar¨¨ixer quatre revisors, un per cada porta. La meva reacci¨® fou dirigir-me cap al conductor per comprar-me l¡¯exoneraci¨® d¡¯haver-me colat, per¨° el tramvia anava plen¨ªssim i, nul en l¡¯anguilejar i el fugir d¡¯estudi, vaig acabar cara a cara amb un dels interventors, al qual vaig mirar d¡¯explicar que m¡¯enganxava de cam¨ª a l¡¯adquisici¨® de l¡¯abonament.

Les meves excuses no van servir de res i l¡¯home em va fer pagar la multa b¨¤sica de 20 euros. Per¨° els altres viatgers, sentint les meves explicacions i constatant l¡¯evid¨¨ncia que jo era un foraster sense mala voluntat, van voler-me soc¨®rrer provant de conv¨¨ncer els revisors que no em podien sancionar perqu¨¨ jo anava pel bon cam¨ª i no em mereixia la penyora. La fermesa incorruptible i ¨ªntegra dels inspectors va rebre una esbroncada dels passatgers que, generosament, em van ofrenar els seus t¨ªtols de transport per compensar la p¨¨rdua de la multa. I quan vaig baixar del comboi duia un feix de targetes a la m¨¤ i mig tramvia em va acomiadar calorosament, a la belgradenca.

Belgrad vol dir la ciutat blanca i el fam¨®s gratacel ¨¦s fosc com el quitr¨¤. Per aix¨°, popularment, la Belgradenca ¨¦s coneguda com la v¨ªdua negra. Els malnoms i gentilicis fan estranys jocs de miralls.