Camus ho escriu millor

La difer¨¨ncia entre Albert Camus (Alg¨¨ria, 1913 - Fran?a, 1960) i l¡¯editorial moderat del teu diari progressista es troba m¨¦s en la forma que en el fons: per alguna cosa ha de servir el premi Nobel de Literatura (1957). Vull dir que, quan arribes al cap del carrer, tots dos et proposen millorar el m¨®n amb compromisos racionals i sensibilitat amb el pro?sme, per¨°, mentre el diari tovament esquerran¨®s et parla d¡¯enquestes de preocupaci<CS8.8>ons ciutadanes i consensos parlamentaris, Camus obre el par¨¤graf dient-te que, si la vida no t¨¦ un sentit ¨²ltim, potser hauries de su?cidar-te. Si t¡¯enfrontes als problemes amb aquesta intensitat tr¨¤gica francesa, quan arribes fins al final tant li fa que la conclusi¨® sigui que visca la socialdemocr¨¤cia: tu et sents com un heroi grec que carrega el pes del m¨®n a les espatlles, i que a sobre ho fa amb un somriure sexii el coll de l¡¯abric glamurosament aixecat.

Camus s¡¯hauria pogut quedar a L'estranger i El mite de S¨ªsif, romanent aix¨ª a l¡¯Olimp dels fil¨°sofs-poetes male?ts de l¡¯existencialisme, al costat dels seus molt ben llegits Dostoievski, Nietzsche i Kierkegaard. Per¨° Camus va voler embrutar-se les mans i va escriure L¡¯home revoltat, tractat en qu¨¨ obliga la metaf¨ªsica sublim de l¡¯absurd a baixar al fang d¡¯una pol¨ªtica viable. Publicat el 1951, el llibre es pregunta com fer la revoluci¨® sense caure en el terror. ?s una q¨¹esti¨® eterna, per¨° especialment viva en aquell moment: quan encara fumejava la Segona Guerra Mundial, l¡¯esquerra francesa ja comen?ava a desencantar-se del bloc capitalista i a casar-se amb les promeses de l¡¯URSS, com si els gulags no existissin. Jean-Paul Sartre, un altre Nobel de Literatura (1964), va ser dels primers que van cedir a la temptaci¨® m¨¦s forta per a un intel¡¤lectual d¡¯esquerres: escriure que el fi justifica els mitjans.

Al llarg de L¡¯home revoltat, Camus repassa totes les filosofies pol¨ªtiques antiestablishment que ha donat el pensament occidental, i a totes els troba el mateix inconvenient: all¨° que comen?a amb un aixecament de dignitat, acaba convertit en una bota que trepitja la dignitat dels altres. La gr¨¤cia de Camus ¨¦s que no construeix homes de palla: des del llibertinatge de Sade fins a la religi¨® cient¨ªfica del marxisme, quan Camus descriu una ideologia radical, la presenta en la seva versi¨® m¨¦s forta i atractiva. Encara que Camus sempre acaba desmuntant les filosofies pol¨ªtiques que s¡¯atorguen el dret de matar en nom d¡¯un m¨®n millor, a cada cap¨ªtol del llibre ens obliga a sentit l¡¯olor de sang.

A la tercera d¨¨cada del segle XXI, L¡¯home revoltat es pot llegir de dues maneres molt ¨°bvies. Primer, contra el conformisme. Camus excita l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯absurd per cridar-nos a l¡¯acci¨® transformadora: en la seva dial¨¨ctica vitalista, que cap coneixement sigui segur i que no tinguem la garantia que l¡¯acci¨® acabar¨¤ b¨¦ s¡¯acaben convertint en l¡¯obligaci¨® de sortir al carrer. Creguin-me que funciona. L¡¯altre Camus ¨¦s un manual contra l¡¯esquerra il¡¤liberal. Esgotats de les mentides de la progressia, les noves generacions revolucion¨¤ries estan caient de nou en la temptaci¨® sartreana, que ara t¨¦ cognoms com Ernesto Laclau, Chantal Mouffe o Slavoj Zizek. Contra aquesta continuaci¨® de la lluita de poder per altres mitjans, Camus escriu: ¡°L¡¯acci¨® revoltada aut¨¨ntica no consistir¨¤ a armar-se sin¨® a favor de les institucions que limitin la viol¨¨ncia, no a favor de les que la codifiquin¡±.

Per¨° on s¡¯ha rebregat m¨¦s la idea de revolta ha estat, esclar, amb la cosa nacional. I la not¨ªcia ¨¦s recuperar aquest Camus en catal¨¤ (Joan Fuster el va traduir, amb Josep Pal¨¤cios, i prologar el 1966, a Vergara). Buidades de contingut fins al paroxisme, les idees de lluita, llibertat i dignitat que travessen el text del fil¨°sof franc¨¨s semblen venir d¡¯un altre m¨®n a la Catalunya resseca postproc¨¦s. ?s des d¡¯aqu¨ª que, si intentem interrogar les belles paraules fins a la seva concreci¨® m¨¦s prosaica, tornarem a sentir una angoixa familiar: senyor Camus, la viol¨¨ncia contra l¡¯opressor est¨¤ justificada del tot, gens o una mica? En realitat, l¡¯¨²nic que pot fer Camus ¨¦s escriure aquesta pregunta impossible de respondre millor del que som capa?os d¡¯escriure-la nosaltres, i lligar-la amb la biografia d¡¯alg¨² de qui podem dir, sense ironia, que s¨ª que va ser al costat correcte de la Hist¨°ria. No ¨¦s poca cosa.