Prouv¨¦ o l¡¯enginy franc¨¨s

Tant se val una cadira que una casa o que una escola. Tot es pot descompondre en els elements que la formen, tal com es pot veure a l¡¯exposici¨® sobre Jean Prouv¨¦ (Par¨ªs, 1901 - Ni?a, 1984) a CaixaForum de Barelona. All¨¤, en les peces de les cadires fabricades en s¨¨rie fixades sobre panells, en els delicats objectes d¡¯alumini que reprodueixen a escala projectes desplegats en vitrines (com els de la Casa Coque, del 1951), en alguns p¨°rtics d¡¯acer utilitzats per construir escoles o cases a escala natural (com els de la Casa Tropique, del 1949), o en els panells d¡¯alumini CIMT del 1957, emprats en algunes fa?anes i collats aqu¨ª a les parets; amb tots ells es pot experimentar el fet d¡¯imaginar els mobles o els edificis com si ja estiguessin constru?ts, tan sols mirant les seves peces i deixant que el cap les reuneixi muntades. Aquestes endre?ades reunions d¡¯elements recorden aquella fotografia de Robert Doisneau en la qual es veu Jacques Tati vestit de carter, amb la seva bicicleta desmuntada fins a la ¨²ltima volandera i escampada a terra, aquella maquina a la qual donava vida a Jour de f¨ºte, pel¡¤l¨ªcula coet¨¤nia amb algunes de les obres que es poden veure en aquesta exposici¨®.

Com succeeix molts cops, el temps des del qual jutgem les coses ens regala una visi¨® en perspectiva que ens fa veure no nom¨¦s l¡¯¨¨poca a la qual tr¨¨iem el cap, sin¨® el moment en qu¨¨ ens trobem. Aquesta mostra pot ser vista, d¡¯aquesta manera, com el retrat d¡¯una ¨¨poca que ens situa millor on som, una ¨¨poca en qu¨¨ van coincidir diverses coses. Una ¨¦s la imperiosa necessitat de construir el que la guerra havia destru?t; una altra, uns materials i unes t¨¨cniques de construcci¨® que paradoxalment la guerra, amb la seva destrucci¨®, n¡¯havia esperonat el desenvolupament, i una altra m¨¦s, unes grans dosis d¡¯enginy potenciat per una especial austeritat i economia que constructors com Prouv¨¦ encarnen a la perfecci¨®. Per fer-me entendre millor, es tracta d¡¯aquella economia constructiva que va donar lloc, per exemple, al dos cavalls, un dibuix del qual, fet per Prouv¨¦, penja del sostre del CaixaForum.

Gaireb¨¦ tots els edificis de l¡¯exposici¨® es poden reduir a un de sol dels p¨°rtics de la seva secci¨®, completats en alguns casos amb els plafons de les fa?anes encaixats en l¡¯estructura. Per¨° a difer¨¨ncia dels edificis muntats d¡¯un segle abans, el que exemplifica tradicionalment el Crystal Palace (on la mem¨°ria de l¡¯hivernacle ¨¦s predominant), aqu¨ª aquesta mem¨°ria ¨¦s m¨¦s aviat aeron¨¤utica i din¨¤mica. Moltes d¡¯elles s¨®n obres que semblen poder volar, amb formes de corbes suaus com les de la secci¨® de l¡¯ala d¡¯un avi¨®. Transmeten lleugeresa per totes bandes. I aix¨ª ho expressen, almenys, dues coses: una ¨¦s el fet insistentment present que tot es pot desmuntar i, per tant, es deu haver pogut muntar sense rec¨®rrer a esfor?os tit¨¤nics per moure peces pesants. I la segona ¨¦s l¡¯alumini i les seves peculiars formes gen¨¨tiques, podr¨ªem dir, que contaminen els procediments de manipulaci¨® als quals obliga aquest material, com ara estampar, plegar o corbar, per donar rigidesa a les seves construccions.

Al cat¨¤leg de l¡¯exposici¨® apareix la q¨¹esti¨® de si Prouv¨¦ era un enginyer o un arquitecte. Vaig sentir aquesta mateixa pregunta ret¨°rica al comentari d¡¯una visitant al seu acompanyant. Una vella pol¨¨mica que il¡¤lustren dues joguines. Els jocs d¡¯arquitectura fets de peces de fusta i amb formes arquitect¨°niques (cubs, cilindres, arcs i frontons), pensades per apilar-se i treballar per pes, i el Meccano, constitu?t b¨¤sicament per petites platines perforades que s¡¯unien amb visos i volanderes i amb el qual es podia jugar a l¡¯¨¨poca en qu¨¨ Prouv¨¦ feia aquests enginys. Dos jocs que apaguen aquesta falsa pol¨¨mica, ja que els dos serveixen simplement per jugar a construir. Prouv¨¦ ¨¦s, sobretot, un constructor, una ra?a que actualment escasseja, i que es troba a faltar especialment a la pol¨ªtica.