La vida, m¨¦s cruel que no pas vana

A difer¨¨ncia d¡¯altres llibres de la sempre curosa editorial Adesiara, la traducci¨® d¡¯Ossi di seppia d¡¯Eugenio Montale se¡¯ns presenta sense cap introducci¨® ni cap nota explicativa. No sembla el m¨¦s oport¨² en el cas d¡¯un autor, si no adscrit, almenys pr¨°xim a un corrent po¨¨tic anomenat hermetisme. Fins i tot ens quedem sense saber de quan ¨¦s el llibre i amb el perill que un lector poc informat interpreti el copyrightque figura a la contraportada (¡°2003 Arnoldo Mondadori¡±) com la data de la primera edici¨®, que en realitat va ser el 1925. Tamb¨¦ estaria b¨¦ que se¡¯ns inform¨¦s que la traducci¨®, de Joan Navarro i Octavi Monson¨ªs, va apar¨¨ixer a l¡¯editorial Gregal el 1988, i si ¨¦s exactament la mateixa o s¡¯hi ha introdu?t alguna modificaci¨®.

En favor de la presentaci¨® sola del text tradu?t ¡ªacompanyat de l¡¯original, en aquest cas¡ª, es pot arg¨¹ir que els italians que van llegir el llibre en el seu moment tamb¨¦ se¡¯l van trobar sense ajudes ni interpretacions afegides; per¨° si al cap d¡¯un segle ens recordem de Montale (1896-1981), i no solament perqu¨¨ hagu¨¦s obtingut el Nobel el 1975, i reeditem aquest seu primer llibre, ¨¦s perqu¨¨ el trobem millor que molts altres, i b¨¦ n¡¯haur¨ªem de destacar les singularitats i l¡¯excel¡¤l¨¨ncia i facilitar-ne la lectura. En tot cas, val m¨¦s que en sobri que no pas que en falti.

Ossos de s¨ªpia va ser el seu primer llibre, amb qu¨¨ va culminar els anys de formaci¨® compaginant la feina a l¡¯empresa familiar i la formaci¨® autodidacta, i quan ja s¡¯havia donat a con¨¨ixer en els medis literaris. ?s el mateix any que signa un manifest d¡¯intel¡¤lectuals contraris al feixisme, tot i que per a ell la pol¨ªtica no era una prioritat.

Sol passar que, per sobreviure al despotisme, per contrarestar la p¨¨rdua de llibertats, la poesia tendeixi a una densitat de significaci¨® i es torni cr¨ªptica. En el poema ¡®No ens demanis la paraula¡¯, Montale s¡¯adre?a al lector ¡ªen primera persona del plural, com assumint la representaci¨® d¡¯una nova generaci¨® de poetes¡ª per advertir-lo que no hi trobar¨¤ certeses ni solucions davant aquell temps dissortat: ¡°No ens demanis la f¨®rmula que mons pugui obrir-te, / s¨ª alguna torta s¨ªl¡¤laba i seca com una branca¡±. Les formes perfectes i la plenitud expressiva ja no escauen, i el seu lloc l¡¯ocupa una llengua esqueixada que intenta transmetre alguna veritat negativa: ¡°A?¨° sols avui podem dir-te, / all¨° que no som, all¨° que no volem¡±. Com tants bons poemes, permet m¨¦s d¡¯un nivell de lectura, i aquest ¡°avui¡± es pot entendre limitat a una mala conjuntura pol¨ªtica, o tamb¨¦ referit a tota l¡¯¨¨poca contempor¨¤nia en qu¨¨, havent perdut els referents d¡¯abans, l¡¯home s¡¯enfronta a una realitat indesxifrable.

El t¨ªtol estableix l¡¯analogia d¡¯aquests poemes amb les closques de s¨ªpia que, un cop mort l¡¯animal, resten a l¡¯atzar de les onades. I cada un d¡¯ells ¨¦s tant una mostra de la formaci¨® musical de Montale com un exemple del que se n¡¯ha dit la ironia m¨¨trica, ja que l¡¯harmonia de molts versos ¨¦s alterada volunt¨¤riament per l¡¯alternan?a amb altres de discordants, com defugint el virtuosisme. Res m¨¦s oposat a la ret¨°rica inflamada del feixisme i a l¡¯avantguarda ben vista pel r¨¨gim que una poesia protagonitzada per la veu singular d¡¯un individu en crisi d¡¯identitat, que interroga el seu entorn ¡ªsembla obligat esmentar la pres¨¨ncia constant del paisatge de la costa de Cinque Terre, a la Lig¨²ria, on l¡¯autor estiuejava¡ª a la recerca de respostes que mai no troba o no el satisfan: ¡°La vida ¨¦s cruel m¨¦s que no vana¡±.