Beckett de guerrilla

L¡¯any 1998 Quim Masferrer, Fel Faixedas i Carles Xuriguera funden la companyia Teatre de Guerrilla. Volen un teatre m¨¦s combatiu, menys edulcorat pels relats hegem¨°nics ¡ªteatre, en resum¡ª, i sat¨ªrics, implacables i afuats, injecten aire fresc al panorama i trenquen for?a motlles.

Passant el temps, per¨°, amb la fossilitzaci¨® de l¡¯estil i amb el desgast que suposa sortir a la televisi¨®, la colla va anar convergint en el trio de bonassos que tant ha estimat el p¨²blic. Van fabricar una marca inconfusible, automatismes solvents, apareixien i Catalunya esclafia. Hem rigut molt, amb ells, durant m¨¦s d¡¯una d¨¨cada. Es van dissoldre.

Despr¨¦s de l¡¯escissi¨®, Faixedes i Xuriguera funden la companyia Dosics i el 2010 debuten amb l¡¯obra No som res. Com sol passar amb els c¨°mics de perfil molt acusat, part del p¨²blic esperava m¨¦s dosis d¡¯humor de la casa, per¨° va quedar clar que F. i X. no perpetuarien la momificaci¨®. Sovint no perdonem que l¡¯artista consagrat no ens doni el peixet que el va consagrar, ans aquest no ¨¦s el cas.

Ara, i girant tot un any, F. i X. tornen als escenaris amb Ni rastre de qui vam ser. S¨®n vigilants d¡¯escenari qualificats, dos desgraciats a sou d¡¯un amo invisible i d¡¯unes lleis pand¨¨miques que volen els teatres buits. Passa l¡¯estona, riem amb les seves converses, per¨° aviat se¡¯ns fa un nus al ganyot. Desplegant una varietat extraordin¨¤ria de recursos dramat¨²rgics, F. i X. segreguen una cr¨ªtica demolidora del present, una carota que s¡¯acaba l¡¯oxigen de la sala, se¡¯ns encongeix l¡¯est¨®mac. Riem, en realitat plorem, amb ells, plorem comunalment, ens demanem per qu¨¨ vam deixar de ser insubmisos, diferents, ¨²nics, els somnis, i ens preguntem qu¨¨ fem en aqu¨ª tot esperant un amo que no es presentar¨¤, tot vigilant un decorat ple dels gemecs dels desigs avortats.

De ressons evidentment beckettians, la temperatura teatral de l¡¯obra ens connecta amb aquella febre de dir les coses pel seu nom per¨° des dels marges. Teatre. L¡¯absurditat d¡¯una vida seca, d¡¯una domesticaci¨® laboral, el pes d¡¯unes institucions escler¨°tiques i d¡¯un relat ensucrat, la c¨¤rrega cr¨ªtica fa honor al t¨ªtol de la primera pe?a del Teatre de Guerrilla, que es deia Teatre total. Per tant s¨ª que hi ha un rastre de qui van i vam ser, per¨° calia desbrossar-nos l¡¯¨¤nima per celebrar-lo a cor batent, per coagular-nos lliures.