La quietud de Laporta i el rigor de Reverter

No ¨¦s f¨¤cil seguir i entendre Laporta. Al voltant del president del Bar?a i de les seves decisions hi ha la sensaci¨® d¡¯improvisaci¨®, a vegades fins i tot de contradicci¨®, i, malgrat tot, tamb¨¦ d¡¯una certa comprensi¨® per la dificultat que representa fer-se c¨¤rrec d¡¯un club, d¡¯un equip i d¡¯un estadi en un moment delicat, segurament un dels m¨¦s complicats de la seva hist¨°ria des de la seva creaci¨® el 1899.

La idea de ¡°Ho tornarem a fer¡± que va vendre a la campanya electoral, avalat pel seu mandat del 2003 al 2010; la pancarta del Bernab¨¦u en qu¨¨ explicitava les ganes que tenia de tornar a veure el Madrid; i aquella il¡¤lusi¨® que exhibia quan afirmava que era l¡¯¨²nic capa? de fer que Messi continu¨¦s al club blaugrana, el van portar de nou a dirigir el Barcelona.

Va ser dif¨ªcil per als altres candidats, V¨ªctor Font i Toni Freixa, portar-li la contr¨¤ria, qui m¨¦s qui menys va recordar m¨¦s les eleccions del 2003 que les del 2015 i no va sortir cap drap brut en contra del carism¨¤tic Laporta. Va saber seduir i conv¨¨ncer els que manen i els que paguen, i la majoria de socis se¡¯l va creure per valent, per culer i per ser tamb¨¦ el representant de Cruyff.

Va saber guanyar despr¨¦s de generar un clima favorable i d¡¯imposar-se als debats perqu¨¨ ning¨² va trobar la manera de fer-li pessigolles en un contenci¨®s que es va plantejar com un assumpte personal: la q¨¹esti¨® era Laporta s¨ª o no. La cr¨ªtica no va tenir ress¨°, o es va titllar d¡¯extempor¨¤nia, i els que no el van votar es van amagar o se¡¯ls va acusar de tenir interessos al Camp Nou.

Laporta va fer de Messi. Qui s¡¯atrevia a parlar malament de l¡¯un i de l¡¯altre al Bar?a? Messi se¡¯n va anar sense que s¡¯hagi ent¨¨s encara si va ser per cal¨¦s, per no haver fet un bon equip o pel cr¨¨dit de la Lliga, o per tot plegat una mica; al Madrid se¡¯l va a veure sovint per fer negocis plegats; i per ara el Bar?a torna a ser certament el mateix dels inicis del mandat 2003-2004.

La difer¨¨ncia ¨¦s que avui nom¨¦s t¨¦ deutes, no hi ha cap Ronaldinho per fitxar, tampoc es pot demanar consell a Cruyff i els directius han perdut poder i protagonisme respecte dels avaladors, que s¨®n els que tallen el bacall¨¤ al Camp Nou. Tampoc s¡¯ha sabut mai del cert qu¨¨ va passar abans i despr¨¦s que Jaume Gir¨®, avui conseller d¡¯Economia de la Generalitat, toqu¨¦s el dos del Bar?a.

No hi ha encara perspectiva per cosir el relat, i per tant, lligar-ho tot plegat en un argumentari que q¨¹estioni la gesti¨® de Laporta sembla precipitat, o tan inoport¨² com ho era a les eleccions de mar? criticar Laporta. Haver canviat d¡¯idea, o haver fet creure una cosa i despr¨¦s fer-ne una altra, no es considera punible quan es tracta de sobreviure al llegat nefast que va deixar la junta de Bartomeu.

Aix¨ª ¨¦s que Laporta va dient i va fent, sense que s¨¤piga gaire b¨¦ qu¨¨ toca fer perqu¨¨ l¡¯equip reaccioni, malparat com est¨¤ a la Lliga i a la Champions. Hi ha moltes ocurr¨¨ncies i poques idees al voltant del Bar?a. I el xivarri engrandeix m¨¦s la figura de Laporta. A falta de l¨ªders, Laporta. A falta d¡¯alternatives, Laporta. A falta de credibilitat, Laporta. El barcelonisme gira al voltant de Laporta.

I Laporta ha dit que Koeman seguir¨¤ d¡¯entrenador despr¨¦s d¡¯haver confessat que la seva continu?tat era insostenible pel 3-0 de Lisboa. I si Koeman ¨¦s el paraigua de Laporta, qui li aguanta el m¨¤nec des de la visita al Metropolitano ¨¦s ara Jordi Cruyff. La pressi¨® en els partits contra el Val¨¨ncia, el Dinamo de K¨ªev i el Madrid passar¨¤ a ser per als jugadors i els capitans Piqu¨¦ i Busquets.

Hi ha temps, doncs, per buscar i saber quin ¨¦s el t¨¨cnic meitat holand¨¨s meitat alemany que li agrada a Laporta ¡ªsi ¨¦s que Xavi no li acaba der fer el pes¡ª, sempre que tingui el vistiplau dels que porten els comptes: la figura de Ferran Reverter transmet seriositat, fiabilitat i confian?a, a dins i a fora del Camp Nou. Aix¨ª ¨¦s que, mentrestant, s¡¯imposa la pol¨ªtica d¡¯esperar, defensar, estalviar i dissimular com sap fer tamb¨¦ molt b¨¦ Laporta.

Ning¨² coneix m¨¦s b¨¦ el joc de posici¨®, possessi¨® i pressi¨® que el mateix Laporta. El problema ¨¦s que la seva presid¨¨ncia i reelecci¨® s¡¯expliquen per la seva ¨¤nima de davanter i no per l¡¯¨¨pica d¡¯un central que, per l¡¯edat i per la descompressi¨® de l¡¯equip, ha hagut de recular com Piqu¨¦. Aquest ¨¦s el repte: tornar-ho a fer despr¨¦s de saber que Laporta ja no fa de Laporta. I aix¨° no ¨¦s f¨¤cil d¡¯entendre.