El punt, el territori

A principis dels noranta, Nicholson Baker, un dels autors nord-americans m¨¦s intel¡¤ligents que he llegit mai, dedicava un llibre a explorar la q¨¹esti¨® de com parlar d¡¯un autor viu. La pregunta se li acut amb la mort de Donald Barthelme, quan veu l¡¯allau d¡¯obituaris i necrol¨°giques rituals. Per qu¨¨ sempre parlem dels morts, quan tindria m¨¦s sentit parlar dels vius? Per¨° parlar-ne amb aquesta perspectiva post mortem, quan la mena de problemes interpretatius que suggereix una obra que encara no s¡¯ha tancat han desaparegut, i ara el lector (el cr¨ªtic) pot examinar-la com un tot. Baker s¡¯hi posa, i tria l¡¯obra d¡¯Updike. El llibre, U and I: A True Story, i ¨¦s una meravella.

Una de les sensacions que emana del llibre ¨¦s la dificultat de trobar la paraula exacta que encerti una avaluaci¨® o una caracteritzaci¨® concretes. De fet, Baker ¨¦s un estilista reconegut, i part de la fascinaci¨® que suscita la seva escriptura passa per un afany de precisi¨® que la travessa sencera; traslladada a Updike, aquesta precisi¨® adquireix una dimensi¨® ¨¨tica, i aquest ¨¦s el meu primer punt: parlar ¨¦s actuar, i hi ha qui actua responsablement i qui actua irresponsablement. Richard Ford, a l¡¯¨²ltima novel¡¤la que dedica a Frank Bascombe (de moment), carrega contra les paraules ¡°desgovernades¡±, imprecises, i les sotmet a un imperatiu moral. Si les paraules fan vincle, i el vincle ¨¦s el fonament d¡¯all¨° social, no podem parlar de qualsevol manera. L¡¯edat adulta vindria a ser, doncs, l¡¯adquisici¨® d¡¯aquesta consci¨¨ncia que ens lliga als altres per mitj¨¤ d¡¯una paraula responsable. Aquesta oposici¨® entre estil i espontane?tat em sembla crucial per entendre les obres de tots tres. En tots ells hi ha una mateixa ¨¨tica de la frase, que ¨¦s alhora una est¨¨tica i que, en Ford, es projecta expl¨ªcitament a una pol¨ªtica.

Aix¨° em torna a la pregunta de Baker, sobre com parlar d¡¯un autor viu com es parlaria d¡¯un mort. Naturalment, la mera laudat¨°ria, si no demostra una intel¡¤lig¨¨ncia cr¨ªtica, no serveix per a res, malgrat que sigui la moneda corrent del xarxam. Parlar d¡¯un autor suposa parlar d¡¯una traject¨°ria, cosa que demana una abstracci¨®, un esfor? interpretatiu, una valoraci¨®, una comparativa. La dificultat, doncs, sorgeix quan ens toca abandonar la novetat puntual, i no parlar d¡¯un punt, sin¨® d¡¯un territori.

En el cas d¡¯un llibre, podem trampejar-ho i fer passar una descripci¨® per una ressenya, i una ressenya per una cr¨ªtica, per¨° davant d¡¯una traject¨°ria no podem limitar-nos a la tautologia. Ens cal dist¨¤ncia per copsar-ne el dibuix, i diria que una viol¨¨ncia i una cura alhora. ?s la famosa figura a la catifa de Henry James, massa important com per no comen?ar a assajar-la en vida. En aix¨°, Baker t¨¦ tota la ra¨®: esperar a la mort per fer-ho ¨¦s una covardia.