Hofmannsthal aborda el desig desconeixent la sexualitat femenina

Andreas, d¡¯Hugo von Hofmannsthal (Viena 1874 - Rodaum 1929), ¨¦s una novel¡¤la incompleta. El relat arrenca dues vegades, i pot resumir-se aix¨ª: en el primer intent acompanyem un jove de 22 anys, noble d¡¯estar per casa i encara verge, a la seva arribada a Ven¨¨cia; acaba de perdre la meitat dels seus diners, i de seguida ¨¦s engolit per la ciutat laberint que tant ha fascinat els escriptors amb ganes d¡¯extraviar els seus personatges. En el segon intent, un llarg flash-back ens explica com va perdre els diners (enredat per un bandit que es fa passar per criat i juga amb la seva vanitat) i com s¡¯enamora de la filla d¡¯un noble, una noia a mig cam¨ª entre un vampir i una santa.

El lector reconeixer¨¤ de seguida l¡¯ambient de la literatura vienesa aliena als assoliments de l¡¯avantguarda (la de Robert Musil, Hermann Broch i Elias Canetti, entre d¡¯altres), autors on el pes de la repressi¨® sexual i el sotmetiment a l¡¯autoritat paterna provoca una representaci¨® t¨¨rbola i innocent dels desitjos i la sexualitat. Hofmannsthal, com Arhtur Schnitzler o Stefan Zweig, remou la xerrameca on¨ªrica en la qual tractava de posar ordre Sigmund Freud, i aborda la seva obsessi¨® pel sexe i el desig des d¡¯un angle ins¨°lit: un desconeixement desconcertant del desig i de la sexualitat femenina.

Aquest desajustament provoca els marcats salts de to en la prosa de Hofmannsthal, que passa d¡¯una idealitzaci¨® m¨ªstica dels seus enamoraments sobtats a escenes de sadisme fred, com la criada nua i emmordassa enmig d¡¯un incendi o la donzella sortejada en una loteria entre arist¨°crates madurs. No faltaran lectors que gaudeixin amb aquests contrastos atmosf¨¨rics.

Potser el m¨¦s interessant aqu¨ª sigui dilucidar quina classe de novel¡¤la inconclusa ¨¦s Andreas, per despr¨¦s especular sobre els motius pels quals Hofmannsthal no va saber rematar-la. Al cap i a la fi, no ¨¦s el mateix una novel¡¤la de la qual ens falten episodis (El proc¨¦s), una novel¡¤la de la qual ens falta la conclusi¨® (El castell), o que manquin alguns episodis despr¨¦s d¡¯un recorregut llarg (com succeeix en el cicle de Proust), que no una novel¡¤la en qu¨¨ la narraci¨® s¡¯interrompi poc despr¨¦s de comen?ada, com sembla ser el cas d¡¯Andreas si atenem el pla de l¡¯obra de Hofmannsthal que la curosa edici¨® de Quid Pro Quo inclou. El total del llibre escrit no arriba a un quart del projecte.

Sabem els motius pels quals algunes obres van quedar inconcluses: la salut en el cas de Kafka, la mort sobtada de Flaubert en el cas de Bouvard i P¨¦cuchet, la incapacitat de Musil de mantenir sota control les creixents reflexions que desborden la narraci¨® de L¡¯home sense qualitats. Qu¨¨ va interrompre l¡¯escriptura d¡¯Andreas? Sabem que Hofmannsthal mantenia serioses prevencions sobre el llenguatge que van fer vacil¡¤lar el seu projecte literari. I, no obstant aix¨°, llegint el prolix ¡°pla general (aproximat)¡± i contrastant-lo amb el lent¨ªssim desenvolupament de la prosa, sospito que va defallir per un problema d¡¯imaginaci¨®.

Hofmannsthal pensa la seva novel¡¤la ¡°des de l¡¯exterior¡±, estudia els personatges i les seves accions com si fos conscient que els desconeix, incapa? de posar-se en el seu lloc per fer-los cr¨¦ixer des de dins. Les limitacions de Hofmannsthal per representar el desig d¡¯una dona jove es desborden en altres regions de la novel¡¤la. Potser ¨¦s un signe d¡¯honestedat haver aturat l¡¯escriptura; quan es tracta de novel¡¤la, els problemes concrets amb la imaginaci¨® s¨®n molt m¨¦s decisius que les dificultats generals del llenguatge.