Mereixements per a Josep Colet

En Josep Colet (1935-2021) ha deixat una petja important en la poesia catalana tot i ser un autor oblidat per les institucions i el p¨²blic en general, reconegut nom¨¦s entre els incondicionals del gremi. El seu cas, de fet, provoca una estranya contradicci¨®: la figura genera un consens general entre la gent de la lletra que el vam con¨¨ixer i tractar, que coincidim en la gratitud i reconeixen?a, per¨° no hem estat capa?os de fer que aquesta mem¨°ria repercuteixi m¨¦s enll¨¤ dels nostres cercles.

Colet va ser un animador cultural de primer ordre. Va conduir el grup Poesia Viva durant ben b¨¦ 40 anys d¡¯activitat ininterrompuda (de 1976 a 2016, com a m¨ªnim) amb const¨¤ncia i tenacitat i, des de 1987, va enriquir-lo amb una mena de subsecci¨® que duia el nom de Seminari d¡¯Investigaci¨® Po¨¨tica, des de la qual, seguint l¡¯esperit foixi¨¤ de l¡¯experimentaci¨® en poesia, va anar estudiant de manera rigorosa i met¨°dica tot un seguit de f¨®rmules ret¨°riques que podem trobar exposades en diversos volums. L¡¯escola po¨¨tica de Colet era hereva del mestratge de Salvador Perarnau i Manuel Tort, de manera que no tenia una vocaci¨® d¡¯avantguarda rupturista, ans al contrari: la recerca s¡¯endins¨¤ en la preceptiva cl¨¤ssica per anar-la obrint a taxonomies m¨¦s i m¨¦s primmirades. Fou una labor de car¨¤cter enciclop¨¨dic que va guanyar-se el t¨ªtol d¡¯universalista quan el Seminari va comen?ar a estudiar tamb¨¦ el Glob¨¤lium de Llu¨ªs Maria Xirinacs, l¡¯an¨¤lisi d¡¯un model que ens ajudi a comprendre el Tot en les seves m¨²ltiples relacions.

La mestria de Colet, doncs, ha tingut i t¨¦ alumnes, sequa?os, ac¨°lits, ep¨ªgons i devots; i amb ra¨®. Per¨°, malgrat aix¨°, aquesta guia no ha transcendit a donar-li una imatge p¨²blica de categoria i de saber. ?s ben cert que, durant una ¨¨poca, la seva c¨¤tedra en q¨¹estions d¡¯estil¨ªstica i de llengua va ultrapassar els cercles po¨¨tics gr¨¤cies als programes de r¨¤dio amb Salvador Escamilla, de la seva labor com a formador de professors de catal¨¤, o de la seva tasca com a generador de recursos pedag¨°gics per al catal¨¤, per¨° una mena d¡¯aversi¨® a la gl¨°ria passatgera, a l¡¯afany de notorietat i a l¡¯¨¤nim de lucre el deixaven satisfet en la seva tasca d¡¯indagador, de preceptor i de mentor.

Ara b¨¦: el reconeixement p¨²blic no dep¨¨n nom¨¦s de la predisposici¨® que hom pugui tenir a activar l¡¯aclamaci¨® del propi prestigi. Molt sovint trobem casos d¡¯auto-propagandistes que assoleixen aplaudiments d¡¯adulaci¨® accidental o de rondinaires que viuen en la queixa cont¨ªnua per la falta de consideraci¨® per l¡¯honor que creuen meritar. Colet no semblava tenir cap inter¨¨s especial per les distincions, tot i que segurament les hauria acceptat amb bonhomia i humor, per¨°, curiosament, les mereixia molt¨ªssim.