Ja podem dir ¡®botellot¡¯

?s ben possible que la llengua catalana, esperem que m¨¦s tard que no pas d¡¯hora, un dia acabi morint, que deixi de parlar-se all¨¤ on es parlava i el seu territori natural acabi ocupat per altres lleng¨¹es. Per¨°, quan aix¨° passi, tindrem el cad¨¤ver m¨¦s form¨®s, m¨¦s ben tocat i posat, perqu¨¨ ¨¦s permanent la vigil¨¤ncia sobre la normativa i ens afanyem a codificar tot all¨° que es pot dir i donar-li tota la solemnitat. B¨¦, ¨¦s cert que la nova gram¨¤tica prescriu la norma a trav¨¦s de la descripci¨® i de l¡¯adequaci¨® als registres, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que en q¨¹estions de l¨¨xic hi continua havent afici¨® a fer llistes de noves incorporacions al diccionari que funcionen a mode de japodemdir: ja podem dir aix¨°, ja podem dir aix¨° altre, com si abans no ho digu¨¦ssim.

D¡¯aqu¨ª que tinguin inter¨¨s les darreres incorporacions sancionades pel Termcat, que actua de mini-IEC per a la terminologia espec¨ªfica classificada per ¨¤mbits; at¨¨s que no totes les paraules de tots els ¨¤mbits del saber poden apar¨¨ixer en un diccionari de llengua general, el Termcat opera amb una certa autonomia ¡ªi una certa supervisi¨® de la Secci¨® Filol¨°gica¡ª, de manera que ¨¦s el seu Consell Supervisor qui dona validesa a les novetats, les quals peri¨°dicament s¡¯acaben publicant al DOGC. I d¡¯entre les 125 novetats que incorpora l¡¯¨²ltima fornada, hi trobem termes de bot¨¤nica com cimic¨ªfuga o espin¨ªfex; de bioqu¨ªmica com endonucleasa o prote?na anti-CRISPR; o de les TIC com funci¨® plen¨°ptica o holoconfer¨¨ncia.

Passa que, sovint, d¡¯entre les paraules incorporades pel Termcat en trobem m¨¦s aviat de pr¨°pies de la llengua general, encara que ens vinguin donades dins d¡¯¨¤mbits i, per tant, tinguin la bolla dels termes espec¨ªfics. I aqu¨ª ja no saps si es tracta d¡¯una tasca realment terminol¨°gica o b¨¦ si s¡¯est¨¤ derivant en el mini-IEC una funci¨® que hauria de desenvolupar ¡ªi no nom¨¦s supervisar¡ª la mateixa Secci¨® Filol¨°gica. ?s la sensaci¨® que fa en trobar-hi botellot, terme envoltat de controv¨¨rsia darrerament que encara ara conviu amb alternatives com botell¨®, botell¨®n o botellada, i que sembla haver necessitat una validaci¨® normativa per la via r¨¤pida. Si el Termcat ja ho publica al DOGC, no cal que la Filol¨°gica corri.

I esclar, com que el Termcat ¨¦s un centre de terminologia, i la terminologia s¡¯estructura per ¨¤mbits, calia trobar-ne tamb¨¦ per als botellots: la sociologia i l¡¯antropologia, convertides en calaix de sastre de tot de termes habituals que tanmateix no s¨®n al diccionari: guerra judicial (com a alternativa al lawfare), micromasclisme, negacionista, sensellarisme (amb un sin¨°nim ins¨°lit com sensesostrisme). Tamb¨¦ s¡¯aprofita per validar un terme prou conegut com c¨¤tering dins de l¡¯¨¤mbit de la gastronomia, o els anomenats xinos (un tipus de pantalons), en aquest cas en el terreny de la indument¨¤ria.

Tamb¨¦ en el camp de les noves tecnologies trobem termes d¡¯una extensi¨® sabuda. Ja podem dir mem d¡¯aix¨° que consumeixen tants joves a trav¨¦s del m¨°bil ¡ªencara que ells en diguin meme¡ª, i fins i tot s¡¯ha validat l¡¯expressi¨® fer un mem (sobrerament, perqu¨¨ b¨¦ que al diccionari hi ha dibuix per¨° no ens cal fer un dibuix, o foto i no ens cal fer fotos). Tamb¨¦ podem dir que pugem les coses al n¨²vol, que un joc ¨¦s immersiu o b¨¦ de realitat augmentada, i podem parlar de realitat virtual. I crida poderosament l¡¯atenci¨® la incorporaci¨® del terme teletransport, amb una nota desconcertant: ¡°El concepte de teletransport va sorgir cap als anys trenta del segle XX en l¡¯¨¤mbit de la ci¨¨ncia-ficci¨®¡±. Per favor, si ets conscient que amb un terme fas 90 anys tard, millor que no ho diguis...

No cal dir que ¨¦s un privilegi que disposem d¡¯entitats que s¡¯encarreguin de codificar la llengua, per¨° potser convindria que les funcions pr¨°pies de la llengua general les entom¨¦s una Secci¨® Filol¨°gica m¨¦s din¨¤mica i que el Termcat s¡¯encarregu¨¦s del que li toca, que ¨¦s, ara s¨ª, la terminologia espec¨ªfica. I sobretot, caldria que alg¨² s¡¯ocup¨¦s de la llengua col¡¤loquial, ara que la gram¨¤tica ens deixa fer tantes coses i les xarxes han servit per fer emergir tot un registre informal escrit. Que encabat no passar¨¤ res si el cad¨¤ver est¨¤ una mica brut i esparracat.