Hi ha camp per c¨®rrer en el Pacte Nacional per la Llengua

Hi ha not¨ªcies de les bones que no saps per qu¨¨ per¨° despr¨¦s no ho s¨®n, de not¨ªcia, per tal com han de competir amb detencions sonades a l¡¯Alguer, erupcions volc¨¤niques i declaracions sobre l¡¯evangelitzaci¨® d¡¯Am¨¨rica. I aquesta setmana passada, com a coda del debat de pol¨ªtica general al Parlament, es va produir una votaci¨® important, ni m¨¦s ni menys que la tirada endavant del Pacte Nacional per la Llengua, promesa que va fer la consellera de Cultura Nat¨¤lia Garriga en agafar el c¨¤rrec i repte herculi per a Francesc Xavier Vila, secretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica. No s¡¯ha arribat encara a cap pacte ni res, esclar, per¨° almenys els partits pol¨ªtics s¡¯hi han mostrat disposats.

Si b¨¦ era sonada l¡¯abs¨¨ncia de la q¨¹esti¨® de la llengua en el debat pol¨ªtic, del qual semblava haver decaigut ¡ªque es diu ara en terminologia pol¨ªtica¡ª, se suposa que per no fer soroll ni atiar baixes passions, la delicada situaci¨® per la qual passa el catal¨¤ ha revifat l¡¯inter¨¨s per la seva superviv¨¨ncia, reflectida en la publicaci¨® de multitud d¡¯obres i en la reincorporaci¨® de les estrat¨¨gies de normalitzaci¨® a l¡¯agenda pol¨ªtica. Per fi comen?a a parlar-se sense embuts de les mancances en l¡¯¨¤mbit audiovisual i el tecnol¨°gic, de les febleses de la immersi¨® o de la reculada de l¡¯¨²s de la llengua en els joves, mentre s¡¯aposta decididament per un gran acord pol¨ªtic que eviti l¡¯extremunci¨®.

No hi s¨®n tots els partits de l¡¯arc parlamentari, esclar, la votaci¨® es va resoldre amb 115 s¨ªs i 20 nos, la identitat dels quals ¨¦s previsible: PP, Ciutadans i Vox. Cal celebrar el vot favorable del PSC i d¡¯En Com¨² Podem, no tant perqu¨¨ hi hagu¨¦s dubtes del seu comprom¨ªs hist¨°ric amb la llengua, inq¨¹estionable en tots dos casos, sin¨® per les derives recents, en el primer cas per les novetats en les seves propostes quant a modificaci¨® del model escolar, donant entrada a m¨¦s hores de castell¨¤ segons el context sociocultural; i en el segon, per la identificaci¨® que des del seu entorn intel¡¤lectual s¡¯ha fet de llengua i classe, tot provant de connectar el catal¨¤ amb un component burg¨¨s, excloent i decadent. Potser aquests partits continuen amb aquestes tesis, per¨° almenys han convergit amb d¡¯altres en la necessitat de fer-hi alguna cosa.

Ll¨¤stima, per¨°, que en el pacte no hi sigui el PP, hauria pogut desmarcar-se de forces tel¡¤l¨²riques per reconnectar amb la seva pr¨°pia tradici¨® de, almenys, no oposici¨® al proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica. Si convenim que la normalitzaci¨®, al seu moment, significava la consecuci¨® de tres objectius (aix¨° ¨¦s, que tothom sab¨¦s el catal¨¤; que el catal¨¤ es pogu¨¦s fer servir arreu; que la societat catalana no se separ¨¦s en comunitats ling¨¹¨ªstiques), cal admetre que els populars no s¡¯hi van posar expl¨ªcitament en contra. Basta recordar com, l¡¯any 1983, quan la votaci¨® al Parlament de la llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, els contraris a la llei ¡ªque n¡¯hi havia, malgrat el titular que encara ara recordem que la llei es va aprovar per unanimitat¡ª van preferir absentar-se del ple abans que plasmar la seva negativa i boicotejar un dia que tothom qualificava d¡¯hist¨°ric. Entre aquells absents no n¡¯hi havia de l¡¯extraparlament¨¤ria Alianza Popular, l¡¯ancestre de l¡¯actual PP, per¨° s¨ª que hi eren els tardofranquistes de la UCD, que al cap dels anys hi anirien majorit¨¤riament a petar. El fet que la llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica s¡¯aprov¨¦s per unanimitat per 105 vots ¡ªi una abstenci¨®¡ª es deu justament als contraris a la llei.

Els anys noranta del segle XX seran convulsos, amb un PP ling¨¹¨ªsticament bel¡¤lic¨®s els anys 1993-1996 (calia castigar el suport de Pujol a Gonz¨¢lez) per¨° m¨¦s mansoi a partir del Pacte del Majestic. I el segle XXI veur¨¤ la irrupci¨® de dos partits, Ciutadans i Vox, que basaran el seu missatge en l¡¯enderrocament inclement de conquestes clau de la normalitzaci¨®, com ara el sistema d¡¯immersi¨® o l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un canal de televisi¨® en catal¨¤. Ll¨¤stima, d¨¨iem, que davant del pacte per la llengua el PP ni tan sols opt¨¦s per absentar-se o abstenir-se, era una oportunitat per no semblar que nom¨¦s aspiren a arreplegar les despulles de Ciutadans.

Malgrat tot, s¨®n 115 vots favorables al pacte per la llengua. Sense unanimitat, per¨° amb deu vots m¨¦s que la llei del 1983. Hi ha camp per c¨®rrer.