Recordo

Recordo l¡¯escriptor assegut entre nosaltres. Podria haver estat un cercle de confian?a, per¨° era un club de lectura. Li solia passar i ja ho feia d¡¯esma: els explicava que ell no era el seu personatge, ni havia viscut mai una hist¨°ria semblant.

Recordo una lectora perspica?; potser l¡¯altura de mires li venia del metre vuitanta, de poder observar la gent des d¡¯all¨¤ dalt. La recordo al?ar-li la cella mentre feia pic-pic amb el llapis damunt les notetes que portava escrites. Que no se li escap¨¦s res. Ni ell.

Recordo aquell dia d¡¯una manera tan precisa que entenc que el meu cap ha muntat una ficci¨® per poder-lo retenir. Que baixem a la mina dels records i n¡¯extraiem el material que ens va b¨¦ per comerciar, sobretot amb nosaltres mateixos. O per treure¡¯l m¨¦s endavant, com una joia antiga que et poses quan enyores la mare.

Recordo que feia prou bo a fora, passaven futbol a la tele i, malgrat tot, la gent no va faltar a la cita. Potser els vaig fer mem¨°ria que venia l¡¯autor, que seria un greu que s¡¯ho deixessin perdre. O potser era q¨¹esti¨® de la sort que tenim: la curiositat dels lectors ¨¦s proporcional a la gentilesa d¡¯un temps invertit en lectura.

Recordo l¡¯escriptor com un personatge vestit amb l¡¯uniforme cultural. Jaqueta de pana, cabells esbullats i l¡¯antifa? protocol¡¤lari de l¡¯intel¡¤lectual: unes ulleres que s¨¦ que no eren de pasta, per¨° aix¨ª es queden. Recordo llavors les meves primeres ulleres de pasta, fonent-se al cim del radiador. Les d¡¯ell no, les mantenia en perfecte estat damunt del pont d¡¯un nas que semblava fet per exposar-les.

El recordo encreuar les cames fermament i pensar com ho podien fer all¨°, els homes, sense prendre mal. Recordo sentir-me mesquina per pensar en aquells assumptes. Per¨° aquells assumptes tamb¨¦ s¡¯han quedat a la mem¨°ria, com la certesa que el gest d¡¯encreuar les cames el delatava tancat a qualsevol obertura personal. Ben mirat, una confessi¨® li hauria restat valor t¨¨cnic al text que defensava com si l¡¯hagu¨¦s escrit el seu millor amic. O un germ¨¤. O un fill del qual n¡¯est¨¤s orgull¨®s, per¨° de qui no vols presumir per no quedar com el que ets: un pare.

Recordo ¡ªen un altre lloc, en un altre moment¡ª un segon escriptor explicant que la seva ficci¨® era una bona mentida. I jo pensant que de Pessoa nom¨¦s n¡¯hi haur¨¤ un, per¨° que ens van b¨¦ els seus heter¨°nims. Donen aquell aire de pertorbat encantador a l¡¯autor mentre els lectors entren amablement al joc de llegir-lo. Uns perqu¨¨ s¨®n alts, els altres perqu¨¨ tenen els ulls al nivell del cor de la resta. Tots saben que ¨¦s per all¨¤, moguts cont¨ªnuament damunt la sang, on tornen a passar els moments viscuts, els colossals i els que si cabessin dins una col te¡¯ls menjaries.