Tribut a l¡¯?ngel Casas

TV3 va dedicar la nit del dimarts a fer un homenatge a l¡¯?ngel Casas. Amb un documental i, per acabar, amb una recreaci¨® del m¨ªtic ?ngel Casas Show. Un tribut merescud¨ªssim fet amb molta feina i bona voluntat. Casas ¨¦s un periodista que ha desplegat moltes facetes a molts diferents mitjans. Aquesta policromia professional, aix¨° s¨ª, no va quedar prou visible al programa d¡¯anit molt centrat, massa, en la producci¨® del gran programa que va capitanejar a la televisi¨® catalana. Era dif¨ªcil abastar-la. Del que es va parlar, per¨°, se¡¯n va parlar molt b¨¦, amb enginy.

Sabent com ¨¦s Casas, no ha d¡¯estranyar que les enormes adversitats que darrerament ha patit en el terreny de la salut fossin tractades fins i tot amb un punt d¡¯humor. I tampoc ha d¡¯estranyar la llista d¡¯amics que van desfilar donant el seu testimoni sobre el personatge, una ¨ªnfima quantitat dels que podrien haver sortit. Massiel i Mar¨ªa Jos¨¦ Cantudo el van definir com ¡°un gran t¨ªmid¡±, d¡¯aqu¨ª venia la seva gosadia. I algunes d¡¯aquestes amistats van deixar anar detalls molt destacables sobre la feina d¡¯aquest periodista. Detalls definitoris d¡¯una manera de fer en perill d¡¯extinci¨®. Jane Birkin, per exemple, va subratllar que, quan entrevistava, Casas ¡°deixava parlar molt i ara aix¨° ja no passa¡± i Massiel va recordar una televisi¨® que ja no es troba: una televisi¨® musical ¡°amb artistes de veritat¡± en directe.

Per algunes an¨¨cdotes, o marrons, que van explicar-se, de conegudes com l¡¯striptease de Christa Leem -musa del poeta Joan Brossa i oficiant d¡¯un fest¨ª no gens masclista-, o de m¨¦s desconegudes com l¡¯entrevista que va fer-se a Xavier Mariscal sense avisar la direcci¨® per evitar-ne la prohibici¨®... es compr¨¨n una frase de Casas que va dir m¨¦s d¡¯una vegada: ¡°la tele mata¡±. Una televisi¨® que ¡°hauria de ser m¨¦s urbana¡±. Dit aix¨°, Casas va llen?ar una ampolla al mar amb un missatge de n¨¤ufrag ¨C¡°Help¡±- que viu en una ¡°Espanya antip¨¤tica¡± i una ¡°Catalunya virtual¡±.

Una merescuda nit de reconeixement a un periodista que va obrir portes a molts, des de m¨²sics ignorats per les modes dominants a col¡¤legues de la professi¨®. I de qui ens hauria agradat sentir parlar de moltes m¨¦s coses: de la cr¨ªtica musical, de la seva documentaci¨® de la nova can?¨®, de Vibraciones (que va fundar), de Fotogramas, on el vaig con¨¨ixer i amb qui vaig col¡¤laborar a R¨¤dio 4 en un programa molt m¨¦s menudet (La clau i el duro), de literatura, de la direcci¨® d¡¯una televisi¨® local com Betev¨¦...

D¡¯aquest periodista, amo d¡¯una ironia no feridora, que va tractar la m¨²sica pop com un producte cultural, cr¨ªtic amb una ind¨²stria explotadora (¡°a la tele jo volia que els m¨²sics cobressin¡±)...TV3 ens va oferir dimarts bocins de la televisi¨® que va fer els anys vuitanta i que t¨¦ un vigor i ¨¦s d¡¯una modernitat dif¨ªcil de trobar en molts dels invents que ara presenten aprenents, xitxarel¡¤los. Dimarts a la nit, triant Casas, TV3 no es va equivocar de protagonista.