Flaqueses i vitalisme, via Dostoievski

El bicentenari del naixement de Fi¨®dor Dostoievski (Moscou, 1821 - Sant Petersburg, 1881) est¨¤ deixant una bona collita de noves traduccions ¡ªcap d¡¯elles propiciada, per cert, pels grans grups comercials, sin¨® per l¡¯estimulant pl¨¨iade d¡¯editorials de dimensions modestes per¨° amb ambici¨® de qualitat que fa temps que mantenen ben alt el pavell¨® de la literatura. Si Crim i c¨¤stig (Bernat Metge) i Apunts del subsol (Angle), totes dues en versi¨® de Miquel Cabal, anostren dos dels t¨ªtols m¨¦s c¨¨lebres del novel¡¤lista rus, El somni d¡¯un home rid¨ªculofereix un interessant tast de la narrativa breu, menys coneguda, resumint en un parell de centenar de p¨¤gines la seva traject¨°ria, ja que aplega obres escrites durant trenta anys.

El primer text pot sorprendre per la potent c¨¤rrega c¨°mica, un tret poc associat a Dostoievski. Trepidant joc del gat i la rata resolt en quinze p¨¤gines, ¡®Una novel¡¤la en nou cartes¡¯, de 1847, ¨¦s un any posterior a la seva primera novel¡¤la, Gent pobra (tradu?da tamb¨¦ ara per Lo?? Miquel P¨¦rez-Mu?oz per a l¡¯editorial d¡¯Almansa El Toll), i com ella s¡¯insereix en el g¨¨nere epistolar, que d¡¯en?¨¤ del segle XVIII havia contribu?t a explotar les potencialitats de la novel¡¤la, amb una incipient atenci¨® als aspectes psicol¨°gics. Ja trobem aqu¨ª elements caracter¨ªstics del m¨®n dostoievski¨¤ que l¡¯autor desenvolupar¨¤ en els contes seg¨¹ents, com l¡¯ambient urb¨¤ i la vida dels llogaters o el domini del contrast de punts de vista (arribar¨¤ despr¨¦s a l¡¯extrem de viure¡¯ls un mateix personatge, que oscil¡¤la entre l¡¯¡°autoflagel¡¤laci¨®¡± i l¡¯¡°autolloan?a¡±).

Les peces restants, dues de 1848, per¨° revisades el 1865, i dues dels ¨²ltims anys, tenen un nivell alt¨ªssim. La fragilitat humana queda reflectida en els mateixos t¨ªtols: si a ¡®Un cor d¨¨bil¡¯, ¡®Una noia d¨°cil¡¯ i ¡®El somni d¡¯un home rid¨ªcul¡¯ els adjectius assenyalen determinades flaqueses dels personatges, a ¡®Un lladre honrat¡¯ ¨¦s l¡¯ox¨ªmoron all¨° que ens ho mostra. Per¨°, en continu?tat respecte al primer conte, l¡¯amarga perspectiva dels narradors, ja sigui en primera o en tercera persona, no exclou el sentit de l¡¯humor, i el dramatisme de les hist¨°ries no les aboca a la negror o al pessimisme, sin¨® a un realisme vitalista, com ho demostra la resoluci¨® del conte que dona t¨ªtol al recull i que el tanca espl¨¨ndidament (a m¨¦s de prefigurar Freud: ¡°Sembla que els somnis no els impulsi la ra¨® sin¨® el desig¡±).

Tot en Dostoievski destil¡¤la modernitat, una radical vig¨¨ncia. Els personatges, ferits, solitaris, funcionaris amb una cal¡¤ligrafia primorosa, ¡°homes rid¨ªculs¡±, ressonen en Kafka, en Pessoa, en Bernhard. La llibertat i l¡¯autoconsci¨¨ncia narrativa ¨¦s total, tant quan ¨¦s omniscient i fa intromissions en el relat, com quan ¨¦s una primera persona qui s¡¯autoexamina sense complaen?a, com passa a ¡®Una noia d¨°cil¡¯, potser la pe?a major del llibre. La perspic¨¤cia psicol¨°gica no es basa en subratllats, sin¨® en petites accions o gestos que diuen molt: la compra d¡¯una c¨°fia, o els copets nerviosos que un personatge assegut dona insistentment amb la punta del peu a la catifa del terra. Colpeix la comprensi¨® de la instintiva noblesa d¡¯¨¤nim de la gent jove i el contrast amb les decepcions de la maduresa, la lucidesa del joc de tensions i de dominaci¨® que establim en les relacions personals. Ho defineix molt b¨¦ el narrador d¡¯¡®Una noia d¨°cil¡¯, quan afirma que el seu cas no ¨¦s ¡°una degeneraci¨® moral¡± sin¨® de la voluntat i del pensament, fruit de la desesperaci¨®. Si ens diguessin que Dostoievski va inventar l¡¯existencialisme, ens ho creur¨ªem: ¡°El m¨®n ¨¦s aix¨°, nom¨¦s gent sola envoltada de silenci¡±.

Desconec el rus, per¨° si traduir Dostoievski, com explicava mesos enrere Arnau Barios a Gonzalo Torn¨¦ en aquest Quadern, comporta traslladar una llengua que oscil¡¤la entre certs formalismes de l¡¯¨¨poca i expressions molt vives, properes a l¡¯oralitat sobretot en els constants di¨¤legs que sostenen la narraci¨®, la versi¨® de Marta Nin ¨¦s un encert de cap a cap. Els di¨¤legs funcionen a la perfecci¨®, i la genu?nitat d¡¯expressions col¡¤loquials com ¡°l¡¯endem¨¤ no, l¡¯altre¡± (ara que triomfen anglicismes com ¡°el dia despr¨¦s¡±), ¡°va agafar el portant¡±, ¡°a prop¨ªssim seu¡± o ¡°em va deixar fet una coca¡± ¨¦s un veritable regal. Afegim-hi una edici¨® impecable, sense errades i, gr¨¤cies a D¨¦u!, amb les poques notes necess¨¤ries a peu de p¨¤gina, i no al final del llibre. Un luxe absolut.