¡°Ja no vull con¨¨ixer ning¨²¡±

La vida d¡¯?ngela M¨¢rmol (Girona, 19 anys) ¨¦s dolorosament contradict¨°ria. ?s una jove que transmet felicitat amb les imatges que publica per als 5 milions de seguidors que t¨¦ a TikTok o per als 1,8 milions de persones que la segueixen a Instagram. Per¨° darrere de la c¨¤mera del m¨°bil hi ha una dona en edat de formaci¨® que ha patit bul¨ªmia, depressi¨® i assetjament. No pot precisar si va ser amb 15 o 16 anys que va comen?ar a fer-se famosa; s¨ª que recorda que va ser amb un v¨ªdeo ballant reggaeton que va assolir el seu primer mili¨® de reproduccions. Ho explica al llibre Del cielo al infierno en un post (C¨²pula), un diari que vol ser una guia per a pares i fills per prevenir l¡¯assetjament a les xarxes socials.

M¨¢rmol, de professi¨® influencer, ¨¦s un referent per a milions de menors d¡¯edat. Resideix a Andorra des del 2020, on es va traslladar per conviure amb la seva parella, un fam¨®s youtuber. Admet que hi ha influencers que es muden al Principat pels avantatges fiscals, per¨° assegura que ella va prendre la decisi¨® per amor i perqu¨¨ ¨¦s entre les seves muntanyes que ha trobat la pau que no tenia a Girona. La paradoxa ¨¦s que, malgrat el patiment, reconeix que no pot canviar de vida.

Pregunta. Com decideix una fam¨ªlia que la seva filla menor d¡¯edat es dediqui professionalment a exhibir-se a les xarxes socials?

Resposta. ?s molt complicat. Els meus pares tenien Facebook per¨° no havien presenciat res aix¨ª, no seguien gent d¡¯aquest m¨®n. Mai havien vist alg¨² que des de casa seva, tot d¡¯una, tingu¨¦s seguidors que admiressin el que fa; i el que jo feia per a ells no era res. Per¨° quan comencen a pujar els seguidors, tenen por. La meva mare tenia molta por perqu¨¨ comen?ava a rebre missatges de gent rara dient-me coses molt rares. Fins i tot va voler que tanqu¨¦s els comptes, per¨° la meva tutora va veure que all¨° em feia feli? i va demanar a la meva mare que em deix¨¦s seguir i que aniria amb compte. Quan arribo als 10.000 seguidors i comen?o a tenir clubs de fans, els meus pares no ho entenen. La meva mare es pensava que era jo que em feia els clubs de fans! I un dia comencen a arribar-me correus del tipus: ¡°Si li enviem aquest llibre a l¡¯?ngela, el podria promocionar i a canvi li donem uns diners¡±. La meva mare ho portava tan b¨¦ com podia. Despr¨¦s d¡¯un temps em va contactar per Instagram un representant que portava m¨¦s gent de la meva edat. Amb aquesta persona treballava una mare d¡¯una altra nena. I la meva mare va pensar que si hi havia una mare en aquest equip, la seva filla estaria m¨¦s protegida.

P. En algun moment vost¨¨ o els seus pares es van plantejar deixar-ho c¨®rrer?

R. La meva mare hi ha hagut vegades que m¡¯ha dit que jo no estava b¨¦ i que per qu¨¨ no ho deixava. La meva fam¨ªlia, els professors, em deien que potser ho havia de deixar un temps. Ara ja s¡¯ha parlat molt del tema, tamb¨¦ de les coses dolentes d¡¯aquesta feina, per¨° abans no hi havia tanta gent dedicant-s¡¯hi. Tot ha evolucionat d¡¯una manera que ens fa molt vulnerables. Tothom ens pot dir el que vol, tamb¨¦ al carrer, o tothom pot opinar el que vol. Una vegada has comen?at, la teva vida, sense ser-ne conscient, acaba depenent d¡¯aix¨°. Si un dia no has publicat res, per exemple, fins i tot un professor a classe et pot preguntar qu¨¨ et passa que no has penjat res. Sense voler, d¡¯un dia per l¡¯altre no te n¡¯adones per¨° est¨¤s obligada a fer una feina que no has escollit.

P. Qui ha escollit, doncs, que vost¨¨ sigui influencer?

R. Al principi ¨¦s sort, que et pugin els seguidors deu ser cosa de l¡¯algoritme de l¡¯aplicaci¨®, o que li fas gr¨¤cia a alg¨². Que et mantinguis amb el temps, treballar la teva imatge, s¨ª que ¨¦s una feina teva: no ser repetitiva amb el contingut, crear una imatge perqu¨¨ les marques contactin amb tu i que puguis viure d¡¯aix¨°, no tocar segons quins temes perqu¨¨ hi haur¨¤ determinades marques que no et voldran i potser durant un mes no treballes. Per¨° el que no esculls ¨¦s si comences o no.

P. Per qu¨¨ ¨¦s tan interessant per a tanta gent la seva vida quotidiana?

R. No ho s¨¦. La meva vida l¡¯haig de publicar d¡¯una manera que sigui interessant perqu¨¨ la gent no s¡¯avorreixi, no t¡¯odi?n i no generi sentiments negatius. Est¨¤s venent la teva vida i et perds, perqu¨¨ barreges el teu personatge amb la teva persona. El m¨¦s complicat d¡¯aquesta feina ¨¦s no perdre¡¯t, que el personatge no passi a la persona.

P. El llibre est¨¤ farcit de moments de dolor. Insisteixo, ¨¦s possible sortir d¡¯aquest m¨®n i comen?ar una nova vida?

R. Nom¨¦s en conec un que ho va fer: una persona que era youtuber i va decidir passar a ser c¨¤mera. Jo vaig deixar les xarxes durant un per¨ªode curt de temps perqu¨¨ estava malament, i ¨¦s molt complicat. Tothom et parla del tema, et diuen que et baixa el nombre de seguidors, que ets menys important si no tens Instagram, que si ¨¦s que t¡¯ha anat malament. Et posen molta pressi¨®. Si tu deixes la feina, ning¨² no et dir¨¤ res, et preguntaran a qu¨¨ et vols dedicar ara i prou, no et posaran m¨¦s pes al damunt. Per qu¨¨ em posen tant de pes? ?s molt dif¨ªcil desprendre¡¯t d¡¯aquesta pressi¨® social. Si ho deixes, inconscientment vols tornar, perqu¨¨ aix¨ª ning¨² no et pregunta res m¨¦s.

P. En aquesta nova quotidianitat com a celebritat ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil connectar amb la seva audi¨¨ncia?

R. Em van comen?ar a seguir perqu¨¨ anava a l¡¯escola, i despr¨¦s de l¡¯escola sortia amb els amics, feia gimn¨¤stica, les extraescolars.... Em segueixen perqu¨¨ feia una vida normal, potser com la de la gent que m¡¯est¨¤ seguint. Se senten identificats amb mi, per¨° aquesta feina m¡¯ha fet canviar la meva vida real. ?s molt complicat ensenyar una vida quotidiana sense tenir-la. Perqu¨¨ ja no vaig a l¡¯escola, no quedo amb els amics ni faig una extraescolar: m¡¯aixeco, miro el correu, miro el que m¡¯ha dit el meu germ¨¤ [el seu representant], gravo les campanyes que haig de fer aquell dia, vaig a un rodatge, a un altre, vaig al gestor, a Hisenda... ?s molt dif¨ªcil ensenyar una vida normal sense tenir-la.

P. Al seu llibre hi apareixen molts casos de menors d¡¯edat que li demanen socors emocional, fins i tot temptatives de su?cidi, i avisa que avui a les xarxes socials hi ha menys ¡°respecte, suport i empatia¡± que quan va comen?ar la seva carrera d¡¯influencer fa tres anys. Com ho detecta?

R. Abans m¡¯explicaven que els insultaven a l¡¯escola o que no es duien b¨¦ amb els seus pares o amb els seus germans. Ara rebo molts missatges del tipus: ¡°Mira quins missatges rebo de gent que no conec¡±, o ¡°per qu¨¨ en aquest v¨ªdeo m¡¯insulten tant¡±. Les xarxes han canviat, ja no nom¨¦s es fan virals els v¨ªdeos dels qui ens dediquem a aquest m¨®n, sin¨® que potser la teva filla ha fet un v¨ªdeo i de sobte, no saps per qu¨¨, s¡¯ha fet viral i l¡¯est¨¤ insultant un pil¨® de gent. Un v¨ªdeo que l¡¯havien de veure els seus amics tot d¡¯una s¡¯ha fet viral i hi ha 10.000 persones insultant-la. Rebo molts missatges de gent que no sap per qu¨¨ l¡¯odien tant, per qu¨¨ se¡¯n riuen de la seva boca, de les seves dents, de les seves orelles, de la seva manera de parlar, i n¡¯hi ha molts que no ho suporten.

P. ¡°Si no tens Instagram no ets persona¡±, escriu al llibre. Creu que les noves generacions poden arribar a canviar d¡¯h¨¤bits i deixar d¡¯exposar tant la seva vida a les xarxes?

R. Cada vegada hi ha nens m¨¦s petits que tenen un compte d¡¯Instagram o de TikTok. Canviar aix¨° ¨¦s molt complicat. Quan entro a TikTok i veig nens de set, sis o cinc anys, quan em venen beb¨¨s als actes de firmes, com pot ser? Com pot ser que em conegui si t¨¦ quatre anys? ?s que gaireb¨¦ neixen amb una tablet a les mans! Com fas entendre a la mare que aquest beb¨¨ d¡¯aqu¨ª a sis anys ser¨¤ esclau de les xarxes?

P. Una de les confessions m¨¦s dures del llibre ¨¦s quan vost¨¨ explica que ja no t¨¦ ganes ni de viatjar ni de con¨¨ixer gent, i amb nom¨¦s 19 anys. Com pot ser?

R. Potser nom¨¦s tinc 19 anys, per¨° per mi sortir de casa ¨¦s un m¨®n. Pel simple fet d¡¯anar a una festa d¡¯aniversari on hi ha gent que no conec ja estic amb ansietat, amb ganes de vomitar, amb marejos o serrant ben fort les dents tota la nit. La meva parella em diu: ¡°Amor, no puc dormir perqu¨¨ sento les teves dents¡±. T¡¯has acostumat tant que tot el que dius hi hagi gent que ho jutja que, quan coneixes alg¨², no t¡¯atreveixes a ser com ets pel que puguin dir. Tornes a casa i penses si el que has dit ho poden interpretar malament, o si poden fer-ne un v¨ªdeo. Per estar amb aquesta ansietat quan conec alg¨², ja no vull con¨¨ixer ning¨².

P. Aix¨° li passa a Andorra?

R. A Andorra estic molt m¨¦s tranquil¡¤la perqu¨¨ la gent em respecta molt m¨¦s. A Girona en una ocasi¨® vaig enfocar [amb el m¨°bil] al pati interior i van veure on vivia, i la meva mare em va demanar que fes els v¨ªdeos al carrer perqu¨¨ no la deixaven ni fer la migdiada de la quantitat de gent que picava al timbre. Una vegada vam llogar una casa a Espanya i ten¨ªem 20 persones a la porta de dalt i 20 persones a la porta de baix, i pares amb els cotxes deixant els nens all¨¤ i recollint-los a les deu de la nit quan ja s¡¯havien cansat. O tenir 30 nens a la porta de casa gravant-te, o estar en una terrassa i que hi hagi 40 nens gravant-te. A Andorra aix¨° no em passa. Vaig pel carrer i em demanen fotos amb molt de respecte, no em segueixen fins a casa.

P. Quina opini¨® t¨¦ del debat sobre el trasllat a Andorra d¡¯influencers espanyols com vost¨¨ per pagar menys impostos?

R. Entenc que la gent pugui venir pel tema dels diners o pel que sigui, per¨° que es quedin, ¨¦s una altra cosa. Aqu¨ª, com al poble, tampoc hi ha gaire cosa a fer, per¨° notes una tranquil¡¤litat, un respecte, et tracten tan b¨¦ a tot arreu. La tranquil¡¤litat que he tingut aqu¨ª, no l¡¯he viscuda mai. La primera vegada que vaig tornar a Girona, vaig plorar per l¡¯ansietat. Quan vaig venir aqu¨ª, vaig notar que els problemes es quedaven a la frontera.

P. Vol dir que no ¨¦s nom¨¦s pels diners que venen a Andorra?

R. Si fos nom¨¦s pels temes dels diners i visquessin malament, no s¡¯hi quedarien, o caurien en depressi¨®. Hi ha gent que diu que es vol morir aqu¨ª. El ritme de vida que tenim aqu¨ª es complementa amb la nostra feina, perqu¨¨ el respecte que tenim a Andorra, no el tenim enlloc.