Una novel¡¤la a assenyalar

Un compost elaborat en un laboratori pot convertir-se tant en un pigment pict¨°ric com en un pesticida rural o en una arma de destrucci¨® massiva: el 1704 un adroguer su¨ªs va fabricar per atzar el blau de Pr¨²ssia. Per atzar tamb¨¦, el 1782 un cavaller suec va remenar un pot del color amb una cullera que contenia restes sulf¨²riques i va crear un dels verins m¨¦s poderosos de la hist¨°ria, l¡¯¨¤cid pr¨²ssic; durant la Primera Guerra Mundial, i a consci¨¨ncia, un premi Nobel alemany de F¨ªsica el va fer derivar cap al gas sar¨ªn per aniquilar les trinxeres de l¡¯ex¨¨rcit enemic, i, posteriorment, els nazis els transformarien en el Zyklon, el cianur usat en els camps d¡¯extermini.

Amb els avatars hist¨°rics d¡¯aquest episodi, propi d¡¯un article cient¨ªfic, el xil¨¨ Benjamin Labatut constru?a un dels vertiginosos contes d¡¯Un verdor terrible, llibre exc¨¨ntric que es podia llegir com una esp¨¨cie de nova ficci¨® cient¨ªfica on la cr¨°nica i la divulgaci¨® es mesclaven amb l¡¯assaig narratiu i la ficci¨®: a Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou (Masnou, 1977) opera d¡¯una manera semblant prenent la vida i l¡¯obra de Galileu com a punt de partida, per¨° qui hi an¨¦s a buscar una biografia documentada de l¡¯astr¨°nom renaixentista s¡¯equivocaria tant com qui hi acced¨ªs buscant-hi una novel¡¤la hist¨°rica convencional.

El narrador de Si un dit assenyala la lluna ¡ªcom l¡¯autor, un llicenciat en F¨ªsica, decebut amb els programes acad¨¨mics, periodista especialitzat en la divulgaci¨® cient¨ªfica i entusiasta a ultran?a de la literatura¡ª, veu un v¨ªdeo a YouTube on Italo Calvino afirma que Galileu ¨¦s el prosista m¨¦s gran de la literatura italiana, i a partir d¡¯aqu¨ª es posa en dansa una novel¡¤la errant molt ben equilibrada, d¡¯una aguda intu?ci¨® narrativa i d¡¯una agosarada frescor, que segueix la mec¨¤nica de la composici¨® de W. G. Sebald o Teju Cole, un m¨¨tode basat en els textos associatius, en la mixtura discursiva, en els fragments de realitat i d¡¯hist¨°ries que es van encadenant i travant en un continu interminable a trav¨¦s de l¡¯associaci¨® d¡¯idees per crear un text on s¡¯amalgama l¡¯autobiogr¨¤fic i el turisme il¡¤lustrat, el document real i la ficci¨® liter¨¤ria, la pres¨¨ncia de figures novel¡¤lesques o hist¨°riques atrapades en un instant de sofriment o d¡¯epifania. I tot encaminat a respondre la pregunta que obsessiona el narrador d¡¯en?¨¤ que llegeix Galileu i confirma que Calvino tenia ra¨®: ¡°Fins a quin punt la imaginaci¨®, l¡¯art i la creativitat van contribuir a les interpretacions que havia fet amb el telescopi?¡±.

I mentre el protagonista es deixa endur per l¡¯¨¤nsia de con¨¨ixer el somni de Galileu (i que de Barcelona el duu a Flor¨¨ncia i despr¨¦s al desert d¡¯Atacama, a l¡¯observatori astron¨°mic), i practica l¡¯art de la divulgaci¨® d¡¯una manera tan subtil que mai es precipita en el didactisme, el lector no pot deixar de llegir amb admiraci¨® un text que ¡°en alguns moments aconsegueix cristal¡¤litzar en paraules aquesta bellesa abstracta que s¡¯amaga en la demostraci¨® d¡¯un teorema, en la llei f¨ªsica o en una posici¨® d¡¯escacs. Una forma de bellesa o una dimensi¨® est¨¨tica que produeix una sensaci¨® no gaire diferent de la que es t¨¦ en llegir una frase ben constru?da o un text ben escrit¡±.

S¨®n aquelles unes paraules que Pou atribueix a una ressenya de Carlo Rovelli (escriptor tradu?t a Anagrama) del llibre d¡¯una col¡¤lega del narrador, que no t¨¦ cap entitat f¨ªsica perqu¨¨ tan sols ¨¦s un personatge de ficci¨®. Es tracta d¡¯una de les maneres de Pou d¡¯avisar que Si un dit assenyala la lluna, encara que s¡¯hi narren fets hist¨°rics indiscutibles, encara que sembli un assaig sobre Galileu i l¡¯astronomia, ¨¦s una novel¡¤la, una novel¡¤la que recicla la hist¨°ria d¡¯un episodi cient¨ªfic per narrar al cap i a la fi el que es narra en qualsevol novel¡¤la d¡¯aprenentatge, el recorregut al llarg d¡¯una geografia feta de secrets i misteris, d¡¯il¡¤luminacions i obscuritats, d¡¯oblits i reconeixements, i de preguntes sense resposta, que faran possible al narrador un acc¨¦s a si mateix i al m¨®n on se situa.

A Si un dit assenyala la lluna s¡¯hi troben moments descriptius portentosos ¡ªcom les tres p¨¤gines on es narren les vicissituds del protagonista per impedir que el telescopi de Galileu li caigui a terra i es trenqui¡ª, arreu hi habita una celebraci¨®, melanc¨°lica i feli?, de la literatura i la ci¨¨ncia, del coneixement i la vida, i, en acabar el llibre, el lector t¨¦ la certesa que Pou ha escrit un dels t¨ªtols de la temporada.