Alegria al Camp Nou

Si el futbol ¨¦s un estat d¡¯¨¤nim, com diu Valdano, el Bar?a intenta ser un equip optimista des que ha arribat Xavi. Ja va passar al club quan Laporta va ser escollit president. L¡¯euf¨°ria es va acabar quan no es va poder mantenir Messi i m¨¦s endavant es va prescindir de Koeman, v¨ªctima d¡¯una frase no gaire engrescadora precisament: ¡°?s el que hi ha¡±. Va venir a dir que les aspiracions havien d¡¯estar en conson¨¤ncia amb el discret nivell d¡¯una plantilla empobrida despr¨¦s de l¡¯adeu tamb¨¦ de Griezmann. Xavi, de moment, nom¨¦s ha dit que no es pot empatar ni perdre, i ja n¡¯hi ha hagut prou perqu¨¨ el barcelonisme hagi recuperat la fe i ara esperi amb delit el seu debut al derbi contra l¡¯Espanyol.

Hi ha encara molts lesionats, nom¨¦s es pot comptar amb tres davanters i l¡¯¨²nic refor? que ha arribat t¨¦ 38 anys, i a m¨¦s encara no pot jugar: Dani Alves. No hi fa res, perqu¨¨ la tornada del brasiler, avalada per l¡¯entrenador, ha estat especialment celebrada per la seva contagiosa felicitat. L¡¯efecte Alves, sumat a l¡¯efecte Xavi, fan un efecte doble al Bar?a. Els mateixos jugadors que fa quatre dies s¡¯havien d¡¯amagar de la ira d¡¯alguns aficionats que els esperaven a la sortida de l¡¯estadi, ara es deixen veure contents i accepten haver d¡¯esmorzar i dinar a la ciutat esportiva, arribar m¨¦s d¡¯hora als entrenaments, entrenar-se el mateix dia del partit i ser m¨¦s professionals, a dins i fora del camp.

Xavi sembla que sap manar sense haver d¡¯aixecar la veu, t¨¦ el respecte dels joves i dels veterans del vestidor, i fins i tot Laporta ja se¡¯l mira amb bons ulls despr¨¦s que fa un temps tingu¨¦s dubtes de si estava preparat per portar el Bar?a. Hi ha un ampli consens a favor del nou entrenador i, d¡¯altra banda, no se senten retrets contra la decisi¨® del president. Les expectatives han millorat molt al voltant de la figura de Xavi, a l¡¯espera de veure si es concreten a la gespa del Camp Nou. Ja ho escrivia l¡¯admirat Sergi P¨¤mies aquest dilluns a La Vanguardia en refer¨¨ncia als culers, que s¨®n ¡°capa?os d¡¯estar amargats en temps d¡¯opul¨¨ncia i de ser estranyament fidels i generosos¡± en per¨ªodes de vaques flaques.

Al bon ambient tamb¨¦ hi han ajudat els gols de Memphis amb el combinat dels Pa?sos Baixos i l¡¯actuaci¨® de Gavi amb la selecci¨® que porta Luis Enrique. Gavi t¨¦ pinta que ser¨¤ un gran jugador de futbol perqu¨¨ sap competir molt b¨¦ i nom¨¦s fa falta que tingui un entrenador que l¡¯orienti especialment en atac. I ¨¦s aqu¨ª on s¡¯espera molt de Xavi. La prioritat ha de ser fer un equip de futbol que engresqui la gent, que l¡¯aficionat blau-grana s¡¯hi sent-hi identificat i digui: ¡°?s aix¨°, el que vol¨ªem; no se¡¯ns ha oblidat pas¡±. Es tracta ni m¨¦s ni menys de tornar-ho a fer, talment com va dir tamb¨¦ Laporta. Ha tornat el president, ha tornat Xavi i ha tornat Alves, un futbolista que ¡°no te l¡¯acabes mai¡±, com diu Guardiola.

Alves va ser cabdal en aquell equip que va conquerir el m¨®n i, com tants dels seus companys, no se li ha trobat substitut cinc anys despr¨¦s que deix¨¦s el Camp Nou. El forat que hi ha hagut al lateral dret expressa tant la qualitat del brasiler, ¨²nic f¨ªsicament i qualitativa, com la mala pol¨ªtica de fitxatges del Bar?a d¡¯en?¨¤ que la junta de Bartomeu va creure que, per fer un equip, simplement es tractava de canviar les peces que s¡¯anaven fent velles, com un futbol¨ª, una greu errada perqu¨¨ no es t¨¦ en compte el sentit col¡¤lectiu del joc ni la capacitat de determinats jugadors per influir i canviar la manera de fer, sempre molt particular en el cas del Barcelona.

Tornar vol dir acceptar tamb¨¦ que l¡¯inici de Cruyff, Rijkaard i Luis Enrique va ser complicat; a tots els va costar endre?ar el vestidor per poder competir b¨¦ despr¨¦s i ser ambici¨®s, sempre a partir de la pressi¨®. La gran difer¨¨ncia que hi ha respecte d¡¯aleshores ¨¦s que la plantilla no t¨¦ tant de talent, ni de bon tros, i que la gent blaugrana ¡ªper posar un exemple¡ª s¡¯haur¨¤ de conformar de moment amb el somriure d¡¯Alves en lloc del de Ronaldinho. Cal no oblidar, en qualsevol cas, el que va dir Cruyff, l¡¯origen de tot plegat, quan un fitxatge com el de Kodro no va sortir b¨¦: ¡°El problema ¨¦s que era un jugador trist pels problemes que hi havia al seu pa¨ªs¡±. Tornen l¡¯excitaci¨® i l¡¯alegria, ha canviat l¡¯humor al Camp Nou.