Ni visionari ni sant: Gaud¨ª, un arquitecte amb els peus a terra

El 10 de juny de 1926, quinze dies abans de fer 74 anys i tres despr¨¦s de ser atropellat per un tramvia, Antoni Gaud¨ª (1852-1926) va ser enterrat enmig del clam de milers de barcelonins que van acompanyar la carrossa f¨²nebre fins a la Sagrada Fam¨ªlia, la seva ¨²ltima obra. El multitudinari comiat, en qu¨¨ no hi van faltar les floristes de la Rambla llan?ant flors, dista molt de la imatge de persona solit¨¤ria, fugissera, incompresa i distant que s¡¯associa a Gaud¨ª. Al cap de poques setmanes es va editar un llibre amb les necrol¨°giques escrites aquells dies. I en aquesta primera monografia se¡¯l qualificava de m¨ªstic, sant, visionari i, fins i tot ¡°arquitecte de D¨¦u¡±, per haver dedicat els ¨²ltims quinze anys de la seva vida a construir el temple expiatori on va ser enterrat; uns adjectius que s¡¯han repetit fins avui i que han creat un personatge m¨ªtic i m¨ªstic que s¡¯ha acabat imposant al complex arquitecte que en realitat va ser Gaud¨ª, creador, aix¨° s¨ª, d¡¯una obra ¨²nica.

Juan Jos¨¦ Lahuerta, un dels millors especialistes en l¡¯arquitecte, director des del 2016 de la c¨¤tedra Gaud¨ª de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya, fa anys que lluita per recuperar Gaud¨ª dels t¨°pics que l¡¯han envoltat i acabar amb la imatge simplista d¡¯un geni a qui tot li ha vingut donat, sense que res ni ning¨² l¡¯influ?ssin. Lahuerta ¨¦s el comissari de l¡¯exposici¨® Gaud¨ª, que obre les portes aquest divendres al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona amb la idea de ¡°mostrar l¡¯altra cara de Gaud¨ª i desposseir-lo de la imatge d¡¯icona tur¨ªstica, comercial i digerible en qu¨¨ s¡¯ha convertit¡±. La mostra, que aplega 650 objectes arquitect¨°nics, disseny i mobiliari, obres d¡¯art, documents i fotografies, compta amb pr¨¦stecs de 74 centres i estar¨¤ oberta fins al mar? del 2022. Despr¨¦s viatjar¨¤, redu?da, al Museu d¡¯Orsay de Par¨ªs, la ciutat on l¡¯arquitecte ja va exposar les seves obres el 1910.

¡°Gaud¨ª no era un geni a?llat, desconegut i fora del seu temps que bona part de la bibliografia ha donat a entendre. Ho demostra el fet que l¡¯alta burgesia i l¡¯Esgl¨¦sia no van parar d¡¯encarregar-li obres i que la construcci¨® dels seus edificis va ser seguida amb passi¨® a la premsa, i milers de postals els difonien com la imatge de Barcelona en creixement. Gaud¨ª era una persona popular i complexa, que va captar com ning¨² les necessitats de la societat en qu¨¨ va viure, en un moment de canvi radical¡±, defensa Lahuerta.

Per l¡¯expert, ¡°la superioritat dels seus edificis prov¨¦ de la capacitat de Gaud¨ª de crear les imatges m¨¦s fortes; una cosa que ha fet que perdurin en el temps¡±. Les seves obres s¡¯han convertit en una de les imatges m¨¦s potents de Barcelona capaces d¡¯arrossegar, pand¨¨mia a part, milions de persones cada any i generar abundants beneficis als seus gestors i amos.

L¡¯exposici¨® mostra com Gaud¨ª no va ser un il¡¤luminat de ci¨¨ncia infusa, sin¨® un arquitecte format a l¡¯Escola de Arquitectura de Barcelona que va acabar el 1878 disposat a satisfer les demandes en una ciutat en construcci¨®; una nova Barcelona amb grans desequilibris on la burgesia competir¨¤ a mostrar la seva riquesa, mentre se succe?en els episodis violents fruit de la lluita de classes i que acabaven, com la bomba que va explotar al Liceu i va matar 20 persones el 1893, amb un centenar de morts i 80 edificis religiosos incendiats durant la Setmana Tr¨¤gica de 1909.

¡°Gaud¨ª no era nom¨¦s el fill d¡¯un calderer de Reus o Riudoms, aix¨° no importa, sin¨® un intel¡¤lectual format en una universitat on tenia a l¡¯abast llibres i cat¨¤legs amb les ¨²ltimes tend¨¨ncies i les obres d¡¯arquitectes i dissenyadors com Adolphe-Victor Geoffroy-Dechaume, Eug¨¨ne Viollet-le-Duc, Thomas Jeckyll, Hector Guimard i William Morris dels quals es va inspirar¡±, apunta Lahuerta.

L¡¯exposici¨® mostra els seus primers treballs portats a terme a les ordres d¡¯arquitectes com Josep Fontser¨¨ al parc de la Ciutadella; de F. de Paula del Villa, a Montserrat; la seva primera obra per a la cooperativa Obrera Mataronina de Matar¨® i els objectes de mobiliari urb¨¤ que va crear, com ara suports d¡¯anuncis, quioscos de premsa, fanals, botigues i vitrines comercials, ¡°necessaris per a la ciutat en creixement¡±, explica Lahuerta.

Tamb¨¦ mostra com dels primers enc¨¤rrecs arquitect¨°nics importants, la Casa Vicens i els pavellons G¨¹ell de Pedralbes, en els quals ja mostra la seva capacitat en l¡¯¨²s de nous materials i t¨¨cniques, va passar als projectes portats a terme per al seu gran mecenes Eusebi G¨¹ell (el Palau G¨¹ell, el parc G¨¹ell i la cripta de la Col¨°nia G¨¹ell), amb qui Gaud¨ª va donar curs a la seva creativitat.

A partir de 1900, les fa?anes de la nova Barcelona es van convertir en l¡¯aparador perqu¨¨ la burgesia mostr¨¦s el seu poder. I els arquitectes van trobar la llibertat per dissenyar ¡°quadres d¡¯una exposici¨® independents els uns dels altres¡±, explica Lahuerta. Gaud¨ª fa tres d¡¯aquestes cases, les seves fa?anes i el mobiliari interior: la Casa Calvet (l¡¯¨²nica que continua sent un habitatge), la Casa Batll¨® i la Casa Mil¨¤ (la Pedrera).

Tots aquests treballs estan representats en l¡¯enciclop¨¨dica exposici¨® que ha muntat Lahuerta en 2.500 metres quadrats del MNAC, amb un cost, segons va explicar el director del MNAC, Pepe Serra, de 940.000 euros. ¡°?s una exposici¨® de tesi; per¨° amb peces meravelloses per divertir-se¡±, aclareix el comissari. I una oportunitat ¨²nica per veure-les. Com la dotzena de bonics dibuixos creats per l¡¯universitari Gaud¨ª; els dos mobles excepcionals creats per al Palau G¨¹ell: una chaise longue i un tocador (digne d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de Disney), que la fam¨ªlia G¨¹ell conserva i no presta mai.

Tamb¨¦ el gegant¨ª rebedor de fusta de la Casa Mil¨¤, in¨¨dit, ja que fins que es va desmuntar i es va dispersar als anys seixanta nom¨¦s l¡¯havien vist els amos de la casa; una columna de basalt no utilitzada a la Col¨°nia G¨¹ell i les enormes fotografies que es van utilitzar en l¡¯exposici¨® de Par¨ªs de 1910 i que mai m¨¦s no s¡¯han vist. Per primera vegada des de 1907 s¡¯exposa un dels tres tapissos que Gaud¨ª i Josep Maria Jujol van pintar per als Jocs Florals d¡¯aquell any i que despr¨¦s es van plegar fins que s¡¯han restaurat. Impressiona la sala on s¡¯han instal¡¤lat gran part dels guixos de l¡¯obrador de la Sagrada Fam¨ªlia (destru?t en un incendi durant la Guerra Civil) amb els quals Gaud¨ª va donar forma a la seva arquitectura i va crear figures a partir de motllos d¡¯animals, plantes i persones vives i mortes; uns treballs que Lahuerta ha posat en di¨¤leg amb els d¡¯Auguste Rodin per a la seva Porta de l¡¯infern realitzats des de 1890.

En una d¡¯aquestes figures de la Fa?ana del Naixement, Gaud¨ª va crear un dimoni que entrega a un anarquista una bomba Orsini com la que va matar 20 burgesos al Liceu. ¡°No s¡¯ha d¡¯oblidar que la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s un temple expiatori de la viol¨¨ncia de la lluita de classes que vivia Barcelona; un altre exemple de com d¡¯implicat va estar Gaud¨ª amb la realitat que li va tocar viure¡±, conclou Lahuerta.

Gaud¨ª. Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montju?c, Barcelona. Del 19 de novembre al 6 de mar?. 14 euros www.museunacional.cat