Pudents

Quan hagis d¡¯obrir les finestres per ventilar ¡ªdiuen que s¡¯ha de fer cinc minuts al dia¡ª, estigues en gu¨¤rdia que no t¡¯entrin les xinxes. En acabat, corre les cortines. Per¨° compte!, pot ser que entre algun replec de roba et surti una banda de quinquis diminuts que ha vingut a passar l¡¯hivern a casa teva. Puden quan els aixafes, i si per all¨° del karma se t¡¯acut deixar-los anar, fas un malfet al medi, a la pagesia i a la p¨¤tria. Ho diu el diari: ¡°Catalu?a llama a la batalla contra un chinche invasor¡±. ?s una not¨ªcia del passat 12 de novembre, d¡¯aquelles amb tuf d¡¯adveniment, com les que s¡¯originen a l¡¯orient i descarreguen al cap del temps a la resta del m¨®n.

Estem escaldats. I com que som ¨¦ssers reactius (com els insectes), no em sobta que la meva amiga ompl¨ªs el maleter de pots de conserves, la setmana passada ¡ªsobretot de favada¡ª. I d¡¯espelmes, moltes espelmes. I un fogonet de gas que va trobar car¨ªssim, per¨° que va adquirir amb el ferm convenciment dels qui ja es veuen amb avantatge: ¡°Quan ens quedem sense llum, jo em podr¨¦ escalfar les mongetes i tu no¡±. Temo que amb la crida a la batalla contra la xinxa invasora asi¨¤tica passi una cosa semblant que amb la por vers l¡¯apagada i el desabastament. Que ja les tenim aqu¨ª sense saber-ho i que estiguem vivint els ¨²ltims dies feli?os que enyorarem en un futur fosc, fred i ple de cuques.

I ens preguntarem com ha pogut passar. Els experts expliquen que el bernat va entrar a casa nostra pels Pirineus a trav¨¦s de carreteres. No costa gaire inferir que va ser en un vehicle compartit, veient com els agrada anar juntes. Que quants bernats pudents invasors caben dins un cotxe? Doncs no ho s¨¦: deu mil a davant i deu mil a darrere? Un cotxe botit d¡¯insectes travessa els Pirineus. Entre uns centenars ben organitzats canvien de marxa. Per¨° posar la directa t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies: alguns queden aixafats sota el pedal de canvi, cosa que origina aquella pudor (aquella pudor!) que els fa repulsius fins i tot per als seus. I llavors han de parar per agafar aire, que a dins no s¡¯hi pot estar ni amb la finestreta abaixada. Aix¨ª ¨¦s com arriben a casa nostra, una mica per casualitat.

Des d¡¯aleshores, la de la xinxa ¨¦s una q¨¹esti¨® prou coneguda a les zones rurals. Al meu poble en tenim tantes que estem estudiant empadronar-les. La not¨ªcia tamb¨¦ explica que la bestiola ha vingut per quedar-se. Per¨° jo em consolo, com cada vegada que sento aquesta expressi¨®: tantes coses espantoses han vingut per quedar-se i despr¨¦s se n¡¯han anat! Parelles, partits, pentinats... Amb sort, aquestes xinxes tamb¨¦ marxaran tal com van venir: per carretera, travessant els Pirineus, com les pors que s¡¯esvaeixen quan la seva pudor ja no ens esgarrifa.