Extinci¨® d¡¯un peix que era un dol?

El prodigi succe?a alguna vegada a l¡¯any, per¨° hi havia qui tocava mare, potser, un pic en la vida. Apareixia a la taula un dia d¡¯una gran bauxa, era una figura monumental, un fant¨¤stic past¨ªs comunitari, un labori¨®s i detallista dol?, gran. Era una escultura realista en forma de peix, bella i saborosa.

?s hist¨°ria perqu¨¨ ja no existeix ?no s¡¯elabora? la bona nova magna de la rebosteria selecta, senyorial i, excepcionalment, popular. D¡¯en?¨¤ fa dues generacions just en resten records ?mitificats? de la not¨ªcia de celebraci¨® visual i llaminera. L¡¯eco ¨¦s a la mem¨°ria d¡¯alguns nins de la segona meitat del segle XX, gent gran de m¨¦s de 60 anys que va cr¨¦ixer en un poble de Mallorca.

La meravella artesana pastissera era en si mateixa un esdeveniment, protagonista, fruit d¡¯un ofici lent i minuci¨®s per a una cerim¨°nia especial: habitualment el peix era el past¨ªs de la comuni¨® o les noces, tamb¨¦ obsequi de privilegi per a les celebracions festives entre la classe local dels notables: metges, banquers, mestres.

El present, regal i ofrena, tenia denominaci¨® amb cognom: era ¡®el peix¡¯ de Ca na Mosca, obra estel¡¤lar de la ja expastisseria Pomar del carrer Major de Felanitx, l¡¯obrador del qual, forn i botiga segueixen tal qual van ser, tancats, ja clausurada l¡¯activitat, un dia molt lluny¨¤.

Possiblement, en Pomar, germ¨¤ d¡¯en Pomaret, que establ¨ª obrador a Campos i Palma i ¨¦s fam¨®s, va ser l¡¯¨²ltim d¡¯un club molt redu?t de rebosters que treballaven totes les capes del past¨ªs, pastes, cremes, merengues, confitures i mat¨¨ries. Ell feia el brodat dol? de les escates fins a la gala oberta, d¡¯un vermell viu, de l¡¯animal en la seva culminaci¨®.

Al Forn de Ca na Mosca hi va quedar el record encapsulat, amb instrumental antic, arcaic, a l¡¯aire del portal de la fa?ana rotunda, conventual, amb relleus, angelets i escuts en pedra, torrada pel temps. Nom¨¦s hi falta vida p¨²blica i flaires, el c¨¤lid ambient olor¨®s del dol?, la farina recent i el pa calent.

Les hereves del pastisser, Margalida i Maria de Lluc Pomar, conserven com un santuari amb exvots aquell lloc i el fil del record, l¡¯¨¨xit, el misteri i els secrets que va treballar i es va emportar el seu antecessor. La recepta i la manera de construir l¡¯artefacte habiten en el silenci emotiu, en la llegenda. Expliquen al poble que en Mosca va atresorar el seu ofici i no va revelar la recepta amb les claus i els elements del peix al seu germ¨¤ pastisser.

Un secret ¨¦s la cola que aferra el mite i la fama d¡¯uns certs aliments que fan refer¨¨ncia a les veus i els ressons, les enyorances i les evocacions. En una de les estanteries taulell de la sigil¡¤losa exbotiga de la pastisseria es guarda el motlle de fusta en negatiu del peix, un relleu realista tallat a la mida natural que degu¨¦ servir de refer¨¨ncia antiga per a obrar la pasta. Entre els records preservats a Ca na Mosca conserven una planxa amb la forma del peix, se suposa que per a al?ar la seva construcci¨® i la preparaci¨® de les mat¨¨ries s¨°lides, les capes de pasta real, cobertes i dibuixades amb merengues i cremes.

A manera de tresor de caixa forta es guarden els ulls de cristall que s¡¯usaven per a culminar el decorat, gaireb¨¦ una pintura, un per peix (de costat, era una versi¨® literal). El motlle relleu de fusta i la r¨¨plica dels ulls accentuaven la voluntat de realisme de l¡¯obra, ef¨ªmera tot i que el past¨ªs podia conservar-se diversos dies ?dues setmanes llargues, segons explica la gent gran de la zona.

El peix desaparegut resultava l¡¯apologia de l¡¯ofici, de la mesura, del detall reboster, les porcions del dol? plaer. Dami¨¤ Terrasa, del forn familiar de s¡¯Alqueria Blanca, all¨ª on va n¨¦ixer el restaurador d¡¯art Pere Terrasa i el seu altre jo en la far¨¤ndula Vivian Caoba, va ser un mosset aprenent durant anys de Ca na Mosca, en l¡¯¨¨poca dels oficis i mestratges.

En Dami¨¤, al seu obrador i al costat del forn de llenya, un dissabte a l¡¯hora del berenar, va narrar detalls emotius sobre la preparaci¨® complexa del peix-joia de Felanitx. Ell mirava i va comen?ar netejant les llaunes de confitura de pell de mel¨® que cada any preparaven per a estendre en capa fina en el si de l¡¯animal tan dol?. Aquest ¨¦s l¡¯¨²nic detall revelat. En una de les fotos velles de l¡¯amo, Joan Xemarri, hi havia la imatge ic¨°nica del past¨ªs, als anys 60.