L¡¯amor de Pau Casals per la seva ¡®majordoma¡¯

Va dir que no tornaria a trepitjar Espanya mentre Franco estigu¨¦s al poder, per¨° el 1955 Pau Casals va trencar la seva promesa i es va presentar al seu Vendrell natal per enterrar, al pante¨® familiar, la seva ¡°majordoma¡±, com la premsa franquista va relatar. Es tractava del sepeli de Francesca Vidal, per als m¨¦s pr¨°xims al m¨²sic a l¡¯exili, la seva dona, encara que no estiguessin casats, el gran amor del geni almenys fins aleshores, en una relaci¨® que es va mantenir sempre en secret i que pocs coneixien. Una dona hist¨°ricament silenciosa i parcialment silenciada fins avui, que surt de la penombra i recupera la veu que l¡¯escriptora Maria Ja¨¦n li ha restitu?t a partir de la fidedigna novel¡¤la Estimat Pablo (Rosa dels Vents).

¡°El que no va poder parlar en vida he intentat que ho faci en aquesta novel¡¤la; per aix¨° l¡¯opci¨® en primera persona a partir d¡¯una llarga carta escrita a Pau Casals; pretenc que ella s¡¯expliqui i reivindiqui el seu paper¡±, fixa l¡¯autora. Ja¨¦n va con¨¨ixer Vidal per detallista: visitant la casa-museu del violoncel¡¤lista a Sant Salvador com a guionista de la biografia cinematogr¨¤fica Pau, la for?a d¡¯un silenci (2017), es va adonar que en una paret hi havia una fotografia d¡¯una Paquita Capdevila en davantal a la resid¨¨ncia del m¨²sic en el seu exili de Prades (Fran?a). La imatge era al costat d¡¯un quadre d¡¯una jove, La violoncel¡¤lista descansant, de la famosa artista modernista Llu?sa Vidal. Despr¨¦s d¡¯investigar, va lligar caps i va saber que aquesta Frasquita Capdevila, com tamb¨¦ se la coneixia, era Francesca Vidal Puig, germana de la c¨¨lebre pintora. No va necessitar gaire m¨¦s l¡¯autora de la popular¨ªssima Amorrada al pil¨® (1986) i La pin?a birmana (2009) i guionista de la televisiva El cor de la ciutat i la cinematogr¨¤fica La vampira de Barcelona (2020) per intuir que hi havia una gran hist¨°ria. Entre llibres i correspond¨¨ncies

privades, Ja¨¦n va anar reconstruint la sacrificada vida de Tit¨ª, com l¡¯acabaria anomenant el m¨²sic. Hi havia confian?a per a aix¨°: Francesca Vidal, amb tot just 16 anys, era alumna d¡¯un tamb¨¦ joven¨ªssim ¨Camb 19 anys per¨° ja virtu¨®s¨C Casals. Va quedar corpresa al moment. ¡°Avui hem vist el teu Casalet...; el teu Casalet ha fet aix¨° altre¡¯, li deien les seves germanes¡±, assegura Ja¨¦n, que ha extret bona part dels di¨¤legs i les situacions de la correspond¨¨ncia i els diaris familiars dels Vidal: ¡°Tot el que hi ha a la novel¡¤la va passar, els passos dram¨¤tics s¨®n tots reals, l¡¯¨²nic ¨¦s que estan ficcionats per fer-ho tot plegat m¨¦s literari¡±, aclareix.

La realitat li va facilitar la ficci¨®. La Frasquita o Tit¨ª, molt m¨¦s t¨ªmida i convencional que la seva feminista germana pintora, ¡°va recon¨¨ixer des del primer moment la genialitat del m¨²sic i el seu humanisme i generositat¡±, creu Ja¨¦n, i va esperar anys per a qu¨¨ se li declar¨¦s. Va ser en va, perqu¨¨ a la creixent i atrafegada vida de concerts del jove Casals s¡¯hi va unir certa intensitat amorosa, com va demostrar l¡¯explosiva relaci¨® que va mantenir amb la violoncel¡¤lista portuguesaGuilhermina Suggia. El m¨²sic, aparentment, nom¨¦s veia en la Frasquita una alumna molt avantatjada, fins a l¡¯extrem que li va proposar que el substitu¨ªs en una gira internacional amb Alb¨¦niz i Granados, que ella finalment va declinar. ¡°Va demostrar ser una altra professora de violoncel excel¡¤lent fins a la Guerra Civil i hauria estat una gran concertista, una cosa que no va acceptar per la seva mentalitat i la de l¡¯¨¨poca.¡±

Francesca acabaria casant-se amb un amic del mateix m¨²sic, Felip Capdevila, que ell mateix li va presentar. El matrimoni va durar fins a 1921, quan el seu home va morir. No van tenir descend¨¨ncia. Per Ja¨¦n, ¡°Casals no es va adonar que l¡¯estimava fins que ella va quedar v¨ªdua¡±, sentiment que segurament va refor?ar el frac¨¤s del seu matrimoni amb la soprano nord-americana Susan Metcalfe, que mai no li va concedir el divorci.

El fet que ell segu¨ªs oficialment casat, les convencions del moment i el fet que fossin fervents cat¨°lics els va portar a fingir i a ocultar la seva relaci¨®. Va ser el mateix Casals qui va demanar a Tit¨ª que l¡¯acompany¨¦s en el seu exili a Prades. ¡°Ella va fer grans ren¨²ncies per ser al seu costat, fins i tot va acabar

regalant el seu violoncel a una alumna perqu¨¨ va entendre que en l¡¯exili el poc espai que quedava per a la m¨²sica seria per al mestre¡±, recorda Ja¨¦n, que postil¡¤la: ¡°Quan els nazis van registrar la casa de Casals o aquest visitava els camps de refugiats, ella tamb¨¦ era all¨¤, compartint angoixa i pors i el fet de no poder veure les seves fam¨ªlies, per¨° en les biografies del m¨²sic se sol obviar aquesta pres¨¨ncia¡±.

El fet de ser al seu costat tota la seva vida i l¡¯impacte d¡¯aquest sacrifici en Francesca, ¨¦s la ra¨® de ser d¡¯Estimat Pablo, que l¡¯autora emmarca amb un retrat de la societat modernista catalana i de la fam¨ªlia Vidal, ¡°fascinant, amb un pare obsessionat amb l¡¯educaci¨® art¨ªstica dels seus 12 fills, dels quals van sobreviure 11, 9 noies, i que va acabar boig; entre tots em van posseir¡±, admet l¡¯escriptora.

La novel¡¤la acaba el 1955, amb l¡¯excepcional tornada de Casals, gest que Ja¨¦n ent¨¦n perqu¨¨ creu que es va sentir ¡°obligat per compensar aix¨ª que Francesca li dediqu¨¦s la seva vida; per aix¨° tamb¨¦ estan enterrats junts¡±. El geni va pagar un peatge per aquesta visita que el va obligar a demanar perm¨ªs a les autoritats franquistes i que es va convertir en l¡¯¨²ltima vegada que va estar amb vida a Catalunya: ¡°Hi va haver amics i gent de l¡¯entorn pol¨ªtic que va considerar aquesta promesa trencada de Casals com una tra?ci¨®: ell representava un s¨ªmbol contra el feixisme i aquest s¨ªmbol es desmuntava... Tot all¨° va ser un moment emocionalment molt dolor¨®s per a Casals¡±. Per partida doble. Per¨°, com b¨¦ sabia el m¨²sic, poques coses hi ha m¨¦s denses que els sentiments.