¡°Pau Casals estava sol, jo era la seva ajudant, i llavors¡­ ¡®revol¨²¡¯¡±

El Matteo Goffriller que Pau Casals va tocar durant mig segle, una pe?a del 1733 que costa 10.000 d¨°lars anuals d¡¯asseguran?a, jeu dins de la seva caixa, a terra, en un despatx contigu a la sala d'estar. Marta Casals Istomin (Puerto Rico, 1936) l¡¯obrir¨¤ i el mostrar¨¤, per¨° no el traur¨¤ per fer-s¡¯hi cap foto: ¡°Un violoncel s'ha d¡¯agafar de la manera adequada, si no, m¨¦s val deixar-lo aqu¨ª¡±, es justifica. L'¨²ltim a fer-lo servir va ser l'israeli¨¤ Amit Peled i el proper encara no se sap, tot i que no trigar¨¤ a arribar. Perqu¨¨ aquest violoncel no ¨¦s per a museus. La v¨ªdua de Casals el va prestant per per¨ªode d'un o dos anys aproximadament a diferents promeses o nous talents que li recomanen. ¡°Alg¨² m'ha de parlar d'ell, llavors jo vaig a escoltar-lo sense avisar ning¨² i, si est¨¤ b¨¦, l'hi deixo¡±.

M¨¦s que amor per la m¨²sica ¨Cque tamb¨¦¨C, ¨¦s un respecte reverencial per aquest art, d¡¯una manera gaireb¨¦ religiosa, el que es respira en aquest apartament de Washington amb vistes al Watergate, ja per sempre conegut com l'hotel de les intrigues que van acabar amb Richard Nixon. Ella no va con¨¨ixer Nixon, per¨° s¨ª una mitja dotzena m¨¦s de presidents nord-americans, de JFK a Lyndon B. Johnson, passant per Jimmy Carter, Gerald Ford o els dos Bush, pare i fill. Diverses fotografies ensenyen aquests trossos de mem¨°ria, un piano de cua s'imposa al centre de l'estan?a i ella, elegant com un bra? de mar, amb un ble de cabell blanc al centre dels cabells negres, pentinat cap enrere i ple de volum, sembla una diva d'¨°pera, alg¨² d'una altra ¨¨poca.

Marta Casals ¨¦s capa? de recuperar cada data, lloc i nom de la vida del llegendari m¨²sic exiliat amb la precisi¨® d'una estudiant doctoral. Quan va tocar el 1908 per a Teddy Roosevelt, o quan el 1961 Kennedy el va conv¨¨ncer per oferir un concert privat a la Casa Blanca, despr¨¦s d'anys de negativa a actuar en pa?sos que reconeguessin la dictadura de Franco, o el dia del discurs de la Medalla de la Pau de l¡¯ONU. Per¨° quan la cosa arriba a l'idil¡¤li amb ¡°el mestre¡±, com sol referir-se al seu primer marit, la narraci¨® s'embrolla, el temps es congela dins d'aquesta estan?a. Marta Mont¨¢?ez ¨Caquest era el seu cognom de soltera¨C va con¨¨ixer Pau Casals quan era una adolescent. Es va convertir en una de les seves pupil¡¤les. Poc despr¨¦s, en la seva assistent. El 1957, es van casar. Ella tenia 20 anys; ell, 80.

¨CJo era la seva secret¨¤ria, la seva ajudant, ell estava sol, i llavors¡­ Revol¨², com diem a Puerto Rico.

¨CRevol¨²?

¨CS¨ª, revol¨².

(Revol¨²: desordre, guirigall, bullanga).

¨CEll necessitava ajuda [acabava de tenir un infart a Puerto Rico], jo no podia deixar-lo aix¨ª, i la gent en parlava. No se'm va declarar mai, no vam arribar all¨¤ sent parella. Do?a In¨¦s, la dona del governador [Luis Mu?oz Mar¨ªn], que era molt bona amiga nostra, es va adonar de la situaci¨® i un dia li va dir al mestre: ¡°Aqu¨ª l'¨²nica cosa que es pot fer ¨¦s que vost¨¨s es casin¡±. I va ser una cosa feli?, una decisi¨® del dest¨ª.

¨CSap que aix¨° avui seria un esc¨¤ndol.

¨CB¨¦, ara hi ha el harassment [assetjament], per¨° ell vivia a casa seva i jo a la meva. I tot va comen?ar perqu¨¨ jo li tenia un gran afecte. Abans era m¨¦s escandal¨®s que ara, que tothom se¡¯n va amb tothom.

La vida de la Marta va comen?ar a girar llavors entorn de la figura del gran mestre. Casa seva, no obstant aix¨°, decebria mit¨°mans o fetitxistes. La major part d'objectes, escrits o instruments del llegendari m¨²sic exiliat estan repartits entre la casa museu del Vendrell (Tarragona) i la Fundaci¨® de Nova York. S¨ª que es va quedar, no obstant aix¨°, amb el Gofriller. Casals, diu, ¡°volia que estigu¨¦s al servei de la joventut¡±. ¡°Tenia obsessi¨® per l'ensenyament de valors, sobretot en els nens¡±. Ell va lamentar no haver tingut fills? ¡°Mai vam parlar d'aix¨°, tot i que estic segura que li hauria agradat, per¨° no en va tenir. La vida va ser aix¨ª¡±, afirma.

Ella no va tornar a tocar, ni tan sols en petit comit¨¨ ¨C¡°O es toca b¨¦, o res, cal saber quan s¨ª i quan no. La cosa amateur no¡­.¡±, diu¨C, encara que la devoci¨® per la m¨²sica ha marcat tots els dies de la seva vida. Va ser directora art¨ªstica del Kennedy Center, el gran palau d'¨°pera i concerts de Washington, durant 11 anys, fins que el 1990 va dimitir criticant p¨²blicament com de comercial volien tornar la programaci¨®. ¡°Nom¨¦s volien noms coneguts, i jo creia que calia combinar aix¨° per¨° tamb¨¦ amb el descobriment de gent nova, capdavantera¡±, argumenta amb ¨¨mfasi. Despr¨¦s va pilotar l'Escola de M¨²sica de Manhattan i mai ha deixat d'impulsar la carrera de joves talents, una obsessi¨® de Casals que ella va adoptar a la seva mort, el 1973. Dos anys despr¨¦s, es va casar amb un altre m¨²sic ¨Ccom no podia ser d'una altra manera¨C, Eugene Istomin.

¨CI all¨° com va sorgir?

¨CB¨¦, ¨¦rem amics, ell tamb¨¦ tenia molt talent, i era un gran admirador del mestre, l¡¯adorava. Quan va morir es va preocupar molt per mi, em trucava, em preguntava si necessitava alguna cosa¡­ Despr¨¦s d'un concert al Carnegie Hall, ens vam comen?ar a veure¡­

I, ¨¦s clar, revol¨². Casals va morir amb la pena de no haver tornat mai a Espanya. Per¨° les seves restes reposen al cementiri del Vendrell. Les d¡¯Istomin, mort el 2003, tamb¨¦ van acabar al mateix lloc. ¡°I all¨¤ anir¨¦ jo tamb¨¦¡±, afirma la Marta. Amb qui dels dos? ¡°Amb l¡¯Eugene¡±.