¡°Catalunya ¨¦s un pa¨ªs restrictiu: sempre ¨¦s aquest o l¡¯altre¡±

Sona el tel¨¨fon. ¡°Miro qui ¨¦s. 91¡­ ni contesto. No pot ser altra cosa que una el¨¨ctrica¡±. Veure Marta Pessarrodona en acci¨® ¨¦s pensar: ja ho firmo. I ho faig pel seu bon humor i la seva amabilitat. Una de les m¨¦s destacades poetes en catal¨¤ ¨¦s, a m¨¦s, una autoritat en Merc¨¨ Rodoreda i Premi d¡¯Honor de Lletres Catalanes ¡°per una poesia de l¡¯experi¨¨ncia humana. Aquest mes fa 80 anys. Pessarrodona obre la porta de la seva jungla perfecta, una casa de jard¨ª esvalotat a Valldoreix (Barcelona): entrem en la seva biblioteca habitada de la m¨¤ de la seva intel¡¤ligent gossa Queta. Pessarrodona continua fumant.

Pregunta. Acaba de fer 80 anys. T¨¦ por de la mort?

Resposta. Jo faig com Lolita Flores. No diu ¡°Mi hermano muri¨®¡±. Ella prefereix dir: ¡°Cuando se fue mi hermano... Me niego a decir otra cosa¡±. Ho trobo bonic. Aix¨ª que naixem sabem que hem de morir. No ens hi eduquen massa. Tinc por de la mort? No ho s¨¦¡­ no em llevo pensant que em morir¨¦. Jo he vist morir gent molt jove. L¡¯¨²nic que fa molts anys que em preocupa ¨¦s no prendre¡¯m massa seriosament a mi mateixa i acceptar les coses com venen.

P. La clau ¨¦s tenir una infantesa feli??

R. Vaig n¨¦ixer durant la Segona Guerra Mundial, el 1941. No eren anys f¨¤cils. Fent la biografia de la Rodoreda, que ara es reedita, em feia la impressi¨® que estava en el temps dels meus pares i em va agafar com certa esgarrifan?a de pensar que podia no haver nascut. A casa meva hi havia una cosa prohibida: la Guerra Civil. Pensar que el meu pare, que va ser tinent republic¨¤, es va casar el 1940, i que la meva mare va dir: ¡°Ai, Florenci, crec que estic embarassada¡± i ell va dir: ¡°Magn¨ªfic, vaig a buscar xampany¡±... Era cava, Delapierre, i ho van celebrar tot i les dificultats.

P. En canvi, vost¨¨ no ha tingut fills.

R. Tenir fills dep¨¨n molt de les parelles que has tingut. Gabriel Ferrater sempre em deia: ¡°Si t¡¯hagu¨¦s conegut amb dos fills, estupendo, per¨° meus no¡±. No en volia tenir de cap manera. En el fons de mi hi ha la idea que mai hauria pogut donar als meus fills el que m¡¯havien donat els meus pares.

P. Va ser parella de Gabriel Ferrater, per¨° vivien cadasc¨² al seu pis. Va ser un error enamorar-se d¡¯un home for?a m¨¦s gran?

R. No. L¡¯error ¨¦s no enamorar-se. A mi m¡¯ha agradat sempre la gent m¨¦s gran. Potser buscava la figura paterna, soc totalment ed¨ªpica. El meu pare va morir amb 59 anys, jove, i vaig pensar que el m¨®n se m¡¯acabava. Quan va morir la meva mare vaig veure la seva import¨¤ncia en la meva vida. Va ser una successi¨®: el 1971 mor un amic ¨ªntim, a 27 anys, de leuc¨¨mia; el 1972 en Gabriel es va su?cidar, i el 1974 el meu pare. El meu pare i el Gabriel veien el futbol junts a Terrassa. Gr¨¤cia no els devia fer. El Gabriel ja tenia una fama d¡¯alcoh¨°lic justificada que matava, i a casa bevia i se sabia que no tenia un duro. Per¨° van ser molt intel¡¤ligents. En aquella ¨¨poca, al pis de Barcelona, jo no tenia ni una cervesa.

P. Ferrater se su?cida dies abans de fer els 50. No hi ha mite sense su?cidi?

R. No¡­ Hi ha molts su?cidis. Tamb¨¦ la Virginia Woolf es va su?cidar, el 1941. Ara no es diu, per¨° hi ha su?cidis.

P. Es gestiona b¨¦ el llegat de Ferrater?

R. No s¨¦ qu¨¨ dir-te. M¡¯importa ell, ¨¦s un personatge art¨ªsticament com Caravaggio; en vida va tenir ¨¨xit, per¨° va tenir una carrera de poeta curt¨ªssima: nou anys, tres llibres i prou perqu¨¨ passava d¡¯una cosa a l¡¯altra. Ara ¨¦s una figura de culte i un autor que se¡¯l llegeix molt i se¡¯l coneix. Estic contenta.

P. Segueix pensant que Catalunya ¨¦s un pa¨ªs petit i envej¨®s?

R. Petit no, som mitjanets, per¨° envejosos s¨ª, suposo que per massa anys colonials. I restrictiu. Quan jo era jove, era o Espriu o Pere Quart; o T¨¤pies o Cuixart... Sempre ¨¦s aquest o l¡¯altre. Jo lamentaria molt que ara tota poeta m¨¦s jove volgu¨¦s ser com jo. Les literatures es fan de diversitat.

P. El 1998 publica L¡¯amor a la ciutat, una oda a una Barcelona que queda com una gran urbs internacional. Encara ¨¦s aix¨ª?

R. Barcelona est¨¤ en uns moments molt baixos. ?s una ciutat fosca, bruta i desanimada. Em sento m¨¦s segura a Nova York que a Barcelona.

P. Arribar¨¤ la Catalunya independent?

R. S¨ª. Ser¨¤ com el mur de Berl¨ªn. Un dia ens despertarem i¡­ El que t¨¦ potent Catalunya ¨¦s la seva societat, feta a prova de bomba. Els que diuen que sabien all¨° del mur menteixen. Ning¨² ho podia imaginar.

P. Per¨° la societat est¨¤ decebuda.

R. Del tot, per¨° no crec que hagi baixat els bra?os. En tot a la vida hi ha pujades i baixades. Jo em vaig conv¨¨ncer que hav¨ªem de ser independents quan vaig fer el llibre sobre l¡¯exili [Fran?a, 1939]. Aquells exiliats encara creien en l¡¯encaix de Catalunya a Espanya, pero jo ja soc de la generaci¨® dels que no hi creuen. No ¨¦s un gran drama, per¨° s¨ª, crec en la independ¨¨ncia.

P. Ha tradu?t m¨¦s en castell¨¤. El catal¨¤ t¨¦ un problema?

R. Ara fa temps que no s¨¦ si Catalunya ¨¦s catalana. Em posa molt nerviosa sentir parlar castell¨¤ al Parlament, per¨° no tinc cap problema en una taula rodona de ponents. No soc una mani¨¤tica... Rodoreda ¨¦s qui m¨¦s lectors catalans ha aconseguit, ¨¦s tot estil, ha fet lectors de catal¨¤ on no n¡¯hi havia. Ella i Josep Pla. Per¨° tamb¨¦ hi va influir molt Dallas: ¡°Sue Ellen, ets un pend¨®¡±. No, no es pot donar la culpa a TV-3: hi ha hagut un relaxament general.

P. La seva poesia ha estat sempre c¨¤ustica, ir¨°nica, realista i sense artificis. Se sent prou valorada per les lletres catalanes, per l¡¯establishment?

R. S¨ª. No m¡¯agafa per aqu¨ª. De mi se n¡¯ha parlat sempre, m¨¦s o menys. El que t¨¦ de bo la poesia es quan creus que t¡¯ha sortit b¨¦, ¨¦s un moment que no m¡¯ho ha donat res.