Marta Pessarrodona: ¡°No ¨¦s tant q¨¹esti¨® de llengua i bandera com d¡¯incomprensi¨® i falta de respecte¡±

Marta Pessarrodona (Terrassa, 78 anys), la poeta catalana m¨¦s destacada avui, hauria d'haver estat farmac¨¨utica, per¨° va caure malalta. Despr¨¦s d'un mes llegint va haver de repetir rev¨¤lida per estudiar Lletres. Avui viu a Sant Cugat del Vall¨¨s, prop de Barcelona, en una casa desgavellada amb un moble bar ¡ªheretat dels seus pares¡ª al porxo i un rellotge que no marca les hores, per¨° s¨ª els quarts. Entre fotos en blanc i negre, un piano i joguines de la seva gossa Queta ¡ªen honor a la seva ¨¤via Enriqueta¡ª, t¨¦ la biblioteca m¨¦s important d'Espanya sobre el grup de Bloomsbury (m¨¦s de 500 volums sobre Virginia Woolf) i uns quants retrats de dones i gossos. Un l'hi va fer Leopoldo Pom¨¦s a una gossa anterior, la Mont, que li va regalar la seva amiga i tamb¨¦ escriptora Esther Tusquets. Hospital¨¤ria i generosa, quan acaba la sessi¨® de fotos, prop de les tres de la tarda, es posa a cuinar un risotto de bolets ¡ªsegons recepta d'Il Giardinetto¡ª que acaba en 16 minuts.

No est¨¤ esgotada? ¡°Els que hem fet esport tota la vida no ens esgotem¡±. Ella va jugar a b¨¤squet ¡ª¡°llavors era alta¡±¡ª, a tennis i a golf. En va aprendre en un green p¨²blic, quan treballava de lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham (Regne Unit). ¡°Quan vaig comen?ar a jugar a tennis em deien que era pija. Per qu¨¨? Si hi ha pistes p¨²bliques, no hi ha elitisme en els esports¡±.

Per qu¨¨ li han interessat tant les dones?

Devia n¨¦ixer feminista. A la universitat em vaig trobar amb dones de tres tipus: les monges ¡ªa Lletres n'hi havia moltes¡ª, les que hav¨ªem llegit El segon sexe, de Simone de Beauvoir, i les que no. De Beauvoir va ser alg¨² capa? de canviar d'idea. Va escriure que quan arrib¨¦s el socialisme el problema de la dona s'acabaria, per¨° despr¨¦s de visitar R¨²ssia va recon¨¨ixer que s'havia equivocat. Tot i aix¨°, va molestar. El 1949, la guerra quedava molt a prop i ning¨² esperava un llibre sobre dones. Van comen?ar a insultar-la. Jo li vaig escriure una carta de suport i sorprenentment em va contestar.

Era una nena quan es va publicar¡­

Me'l vaig llegir amb 13 anys. La francof¨ªlia em venia d'una excel¡¤lent professora que vaig tenir a l'institut Joan Maragall de Barcelona. Va voler que tingu¨¦s una pen pal i vaig estar anys escrivint-me amb una nena de Tolosa. Ara els nens als 15 anys han fet la volta al m¨®n, per¨° vaig ser l'¨²nica del meu curs que va viatjar a Fran?a.

El seu inter¨¨s per les dones buscava fer just¨ªcia o esbrinar com volia ser?

Tot plegat. Crec que el segle de les dones va ser el XX. El XXI ¨¦s el de la relectura. Una amiga ¨ªntima diu que jo als 14 anys deia que ni em casaria ni tindria fills. Per¨° crec que si alg¨² m'hagu¨¦s dit: ¡°Ai, ens estimem tant, per qu¨¨ no tenim un fill?¡±, n'hauria tingut.

Vost¨¨ tamb¨¦ ho podria haver dit.

S¨ª... Per¨° el company m¨¦s important de la meva vida, que va ser el Gabriel, sempre em deia: ¡°Si t'hagu¨¦s conegut amb fills, magn¨ªfic. Per¨° meus, no¡±.

Gabriel Ferrater era president d'un jurat que no va premiar un poemari de Pessarrodona que a ell li va agradar. Va veure frescor en els seus versos i la va voler con¨¨ixer. Tenia 45 anys, 19 m¨¦s que ella. ¡°Em va oferir prologar el llibre, per¨° de seguida ens vam enrotllar i vaig pensar que era inadequat. Esther Tusquets em va aconsellar: ¡®No siguis ximple. Els homes venen i van, per¨° els pr¨°legs queden¡±.

Qu¨¨ va veure en Ferrater?

¡°Dec haver nascut feminista. A la universitat em vaig trobar dones de tres tipus: les monges, les que hav¨ªem llegit El segon sexe i les que no¡±

Home, era molt guapo. Em va fascinar i al mateix temps em va fer por. Jo volia salvar-lo.

Ho diu en un poema: salvar-lo d'ell mateix.

Sobretot de l'alcoholisme. Les ¨²niques vegades que li vaig dir prou va ser per aquest tema. Mai he begut menys que durant els quatre anys que vaig passar amb ell. A casa no tenia res.

El 1972 es va su?cidar sense deixar cap nota i va sorgir la llegenda que havia anunciat que abans dels 50 anys deixaria de viure perqu¨¨ odiava ¡°fer pudor de vell¡±.

Aix¨° ho deia Jaime Salinas. L'¨²nica vegada que em va parlar de su?cidi va ser quan li vaig preguntar pel seu pare. ¡°Era un simple, es va su?cidar¡±, va dir. He arribat a la conclusi¨® que el su?cidi ¨¦s una malaltia.

Per¨° implica una decisi¨®.

Hi ha qui porta aquesta decisi¨® a l'ADN. Hume discutia amb els cat¨°lics: ¡°Si D¨¦u ho veu tot per¨° una roca et cau al damunt i et mata sense que ell hi posi la m¨¤ per aturar-la, per qu¨¨ no et pots tirar tu la roca?¡±.

Va trigar 25 anys a parlar de Ferrater.

Mai vaig voler viure a la seva ombra. Ni quan est¨¤vem junts. Tenia clar que ell era alg¨² i jo no. Volia la meva individualitat.

Per qu¨¨ ha passat a la hist¨°ria de la literatura com un su?cidi anunciat?

Pel que diuen d'altres. Ell tenia la mania que m'estava frenant.

Va deixar un comiat?

No.

Es va dir que tenia cirrosi.

No he aconseguit l'aut¨°psia. S'han apropiat del mite. Sempre dic que el seu ¨²ltim dia devia tenir 72 hores perqu¨¨ tothom el va veure, li va parlar, va beure amb ell¡­ Ell no tenia tel¨¨fon!

No vivien junts?

S¨ª i no: cadasc¨² tenia el seu pis. Va dormir amb mi i se'n va anar a fer classe. A casa seva es va prendre les pastilles. Va escollir molt b¨¦ el dia. Era el 27 d'abril, la Mare de D¨¦u de Montserrat, el sant de la meva mare. Sabia que aniria a veure-la. Molts diuen que se n'havien acomiadat i havien menjat amb ell. Menteixen. En les seves mem¨°ries Carlos Barral va dir que va anar a l'enterrament. No hi era. Vaig tenir problemes amb el seu germ¨¤ [el tamb¨¦ poeta Joan Ferrat¨¦], que va decidir que jo molestava. Esther Tusquets el va definir b¨¦: ¡°T¨¦ una neurosi superior a la seva intel¡¤lig¨¨ncia¡±.

En canvi, a la seva sogra li va dedicar un gran poema: ¡°M'apreci¨¤reu perqu¨¨ jo l'estimava / jo us volia per estimar-lo¡±.

?s el meu millor poema. Bella dama coneguda, un t¨ªtol molt carneri¨¤. L'amor multiplica, estimes a qui t'estima.

Va ser masclista la generaci¨® dels cinquanta?

B¨¦¡­, les meves amigues ¨ªntimes d'aquella ¨¨poca eren nois. Els trobava m¨¦s interessants. Les dones som molt m¨¦s interessants ara. Amb la llibertat arriba el criteri.

Qu¨¨ va ajudar a construir el mite de Ferrater?

Crec que la seva poesia. En nou anys va fer tres llibres. Els poetes actuals arriben als 30 i n'han publicat 15. Amb un sol poema es pot arribar. L'Invictus de William Henley: ¡°Ja no importa com d'estret hagi estat el cam¨ª / ni quants c¨¤stigs porti a l'esquena: / soc l'amo del meu dest¨ª, / soc el capit¨¤ de la meva ¨¤nima¡±, se'l sap tot Anglaterra. Per¨° la rendibilitat econ¨°mica i no la cultura regeix avui la producci¨® editorial.

Ha escrit que no la van perdonar.

La figura que agrada ¨¦s l'adolorida: es mor el teu amor i no tens for?a per viure. Jo en vaig trobar per marxar a Londres. M'ho va aconsellar l'Esther i ¨¦s el millor que he fet a la vida. Els meus pares em van fer costat. En realitat, el Gabriel m'hi havia emp¨¨s. Als 15 dies de coneixe'l em va portar El quadern daurat, de Doris Lessing. Li vaig dir que no sabia prou angl¨¨s. Va dir que aprendria llegint-ne i¡­ he acabat traduint Lessing.

Com Ana Mar¨ªa Moix o Montserrat Roig, Esther Tusquets va ser una de les seves grans amigues.

Les trobo molt a faltar. Quan vaig con¨¨ixer l'Esther a la universitat, ens va convidar al teatre. Despr¨¦s a casa seva. Era rica i molt generosa. A la seva biblioteca hi havia tots els llibres que jo volia llegir. A la llar de foc hi havia un quadre de la seva mare amb una cocker spaniel i una criada ens va portar una plum cake que havia fet la cuinera. Les amigues s¨®n molt importants. Jo he pogut ser feble sobretot amb les meves amigues.

Ferrater va ser el seu Pigmali¨®?

En absolut. ?s l'home de la meva vida que menys m'ha perdonat la vida.

¡°Encara no sabia que ja no seria feli?¡±. Va ser l'amor de la seva vida?

S¨ª. He tingut hist¨°ries, per¨° no una relaci¨® semblant. Aquest vers ve de Borges. Com ell, soc m¨¦s lectora que no pas escriptora. Vaig anar a l'Argentina en un viatge organitzat per la Generalitat de Jordi Pujol. Ara ¨¦s el dimoni, per¨° feia coses b¨¦.

Un presumpte lladre m¨¦s que un dimoni, no?

Suposo. Per¨° parlava moltes lleng¨¹es quan els primers ministres del Regne d'Espanya no solen parlar m¨¦s que castell¨¤.

Merc¨¨ Rodoreda va escriure: ¡°Som malgrat les nostres fam¨ªlies¡±. Com era la seva?

¡°Em puc enamorar igual d¡¯una dona que d¡¯un home. Crec que s¨¦ barrejar la gent i que la gent vol veure-hi m¨¦s enll¨¤¡±

Vaig ser una nena rica de fam¨ªlia pobra. El que volia ho tenia. Les filles de fabricants de Terrassa se n'anaven a Inglaterra d'au pair. A mi m'hi van enviar a estudiar. No em van deixar pisos, per¨° em van deixar viure la meva vida.

Quan el 2019 li van donar el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes va dir: ¡°Tot l'hi dec als meus pares¡±. Quan se'n va adonar?

En el fons sempre. Per¨° amb els anys he sabut veure-ho i agrair-ho. Em van estimar i em van deixar lliure. No vaig tenir necessitat de ser rebel.

En els seus contes i poemes relata una infantesa de pujar a les golondrines al port i menjar al Set Portes calamars i un pijama. Qu¨¨ en queda, d'aquesta Barcelona?

Quatre vells. Gaireb¨¦ tots els ¨¤pats acabaven amb una bufetada de la meva mare perqu¨¨ menjava malament.

La seva altra fam¨ªlia buscada ha estat la literatura.

La senyora Dalloway es va publicar abans en catal¨¤, el 1930, que en castell¨¤.

Aix¨° no l'hi podem atribuir a Franco.

No, ¨¦s clar. Catalunya tenia sempre una inquietud per la modernitat.

Ara tamb¨¦?

En absolut. Vull la independ¨¨ncia de Catalunya per passar a criticar-la tot el dia.

Es pot ser nacionalista i internacionalista alhora?

S'¨¦s una cosa per l'altra. Vull reconeixement. Als congressos sempre feia una pregunta per deixar const¨¤ncia que Catalunya era un pa¨ªs sense color al mapa. Si hi hagu¨¦s m¨¦s respecte del Govern central, no sentiria aquesta necessitat. Els ¨²ltims que van creure en l'encaix de Catalunya amb Espanya van ser els que es van exiliar. Per¨° no hi ha manera ni n'hi haur¨¤ mentre quan expressis una discrep¨¤ncia o un dolor la resposta sigui ¡°a por ellos¡±. No ¨¦s tant q¨¹esti¨® de llengua i bandera com d'incomprensi¨® i falta de respecte.

Un refer¨¨ndum hauria solucionat el problema?

No l'hauria fet m¨¦s gros. Diuen que el diari ¨¦s l'oraci¨® dels laics i jo estic subscrita al Times, que ¨¦s un diari conservador. La pentinada que li van fer al rei em¨¨rit encara est¨¤ per veure a la premsa espanyola.

Han fet el mateix amb Pujol?

Haurien de fer-ho. No el salvo. Jo soc mon¨¤rquica anglesa.

Tamb¨¦ porten una bona temporadeta¡­

S¨ª, l'Andreu els fa anar de corcoll. M'encanta la seva lit¨²rgia.

En un pa¨ªs tan tradicional, els Woolf van ser tan moderns que amb la seva editorial, Hogarth Press, van inventar el micromecenatge.

S¨ª. I t¨¦ tant de sentit que ara est¨¤ tornant.

Woolf es va negar a publicar l'Ulisses de Joyce. Tenia ra¨®?

No podien assumir-ho econ¨°micament. Fes-te una altra pregunta: quantes vegades va parlar Joyce de Woolf? Ni una. Amb tot, com a editors van obrir moltes portes.

No nom¨¦s liter¨¤ries. Van mostrar el poliamor ¡ªentre Bertrand Russell i Ottoline Morrell o entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West.

Borges deia que Orlando ¨¦s la carta d'amor m¨¦s llarga de la hist¨°ria de la literatura.

Ser modern era ser m¨¦s ¨¨tic que moral?

Principia Ethica ¡ªde Georges E. Moore¡ª era el llibre de cap?alera de tots. Es preguntaven qu¨¨ era el b¨¦, no perpetuaven el que se suposava que ¨¦s bo. Provaven. La protagonista de Final de viatge, la primera novel¡¤la de Woolf, el t¨¦ a la tauleta de nit.

Costa m¨¦s conquerir la llibertat sexual o la mental?

La mental. Durant el confinament he llegit poc. La por paralitza. Aquest virus ens ha deixat sense possibilitat d'actuaci¨®. Nom¨¦s hi ha espai a la ment. Per aix¨° hem d'expulsar la por del cap i ser totals, per¨° no porucs. Hem de ser valents on es pot, i ara es pot en el pensament.

Vost¨¨ est¨¤ inclosa en antologies de contes l¨¨sbics. ?s bisexual?

M'interessen les persones i em puc enamorar igual d'una dona que d'un home. Sempre he estat aix¨ª. He conegut dones fascinants, per¨° quan va apar¨¨ixer un home interessant, em va atreure. No tinc prejudicis. Tinc amics de tot tipus. Crec que s¨¦ barrejar la gent i que la gent est¨¤ desitjant barrejar-se i veure-hi m¨¦s enll¨¤. Soc una solit¨¤ria sociable. Em vaig passar anys celebrant el meu sant amb 34 persones. Per¨° m'encanta la sensaci¨® de despr¨¦s de la festa: veure cendrers plens, copes tombades¡­ i quedar-me sola amb la meva gosseta.

Ha estat poeta, narradora, assagista, traductora, editora¡­ No temia abastar molt i no arribar?

Si una cosa t'agrada, fes-la. Cal entusiasmar-se. Una cosa em porta a l'altra. Gabriel parlava de deixar les coses per no amanerar-se. Tamb¨¦ deia que no escrivia novel¡¤la perqu¨¨ hauria de fer que els personatges beguessin molts whiskys¡­ No he volgut mai ser una escriptora total. Hi ha assagistes i poetes notables que no han resistit la temptaci¨® i han escrit una novel¡¤la dolenta. He estat molt inquieta perqu¨¨ he sentit entusiasme. He dedicat la meva vida a investigar sobre tres escriptores ¡ªVirginia Woolf, Merc¨¨ Rodoreda i Doris Lessing¡ª que no van passar ni per la secund¨¤ria. No ho dic perqu¨¨ la gent deixi els estudis, sin¨® per reivindicar la lectura: totes tres eren grans lectores.

Va con¨¨ixer Lessing i Rodoreda, per¨° a la resta les anomena pel seu nom de pila, com si les hagu¨¦s tractat. Ha estat molt mit¨°mana?

Molt¨ªssim. Gabriel, gens. Va llen?ar una carta de Jean-Paul Sartre de l'any 1940. Jo seria incapa?.

Rodoreda t¨¦ el reconeixement que es mereix?

Molt. Els narradors i narradores de Catalunya han tingut mala sort perqu¨¨ ha existit ella, una fora de s¨¨rie.

Per qu¨¨ no tradueix els seus propis llibres al castell¨¤?

Traduir ¨¦s llegir en profunditat. Els traductors tenen encerts que els autors no aconsegueixen. M'avorreix traduir-me a mi mateixa. Per¨° he tingut la sort de traduir escriptores que m'agraden molt.

Ha escrit poemes sobre ciutats com Berl¨ªn, Londres, Barcelona o Buenos Aires. Qu¨¨ li ha interessat d'aquests llocs?

Intento parlar de ciutats reals: de les v¨ªctimes de l'Holocaust i de les v¨ªctimes de les immobili¨¤ries. Tamb¨¦ dels testimonis de la vida. Al restaurant La Punyalada vaig anar-hi amb els meus pares, despr¨¦s amb Gabriel, despr¨¦s amb Rodoreda, i ja no existeix. Aix¨° no l'hi perdono a Barcelona. A Londres o a Viena no han desaparegut llocs on he estat amb gent que ja no hi ¨¦s. Anar-hi ¨¦s recuperar alguna cosa. ?s important no ser tan immediatista i tenir el valor de tenir en compte els sentiments.

Qu¨¨ ¨¦s una cultura valenta?

Una regidora va dir que aniria en contra de la cultura elitista. Hauria d'haver afegit ¡°i a favor de l'alta cultura¡±. Ha d'existir la cultura popular, per¨° tamb¨¦ l'ambici¨®. El que m'admira del passat catal¨¤ ¨¦s que Carles Riba va traduir l'Odissea i quan va tornar de l'exili en una situaci¨® molt prec¨¤ria va dir: ¡°Ara en s¨¦ molt m¨¦s, la tornar¨¦ a traduir¡±. Jo vull defensar aix¨°. M'agraden els pa?sos que defensen all¨° seu que val, no els xovinistes que creuen que el que fan ells ¨¦s el millor.

De qu¨¨ ha viscut?

De quan vaig treballar en editorials i de la traducci¨®. A veure, estic de lloguer. No he volgut lligar-me a res. Tenir coses complica molt la vida. Prefereixo les complicacions de no tenir-les.

Qu¨¨ canviaria de la seva vida?

Poc. Tot f¨²til: haver visitat m¨¦s la meva tia. Posar el nom del germ¨¤ del meu pare a la seva esquela. No ho vaig fer perqu¨¨ li havia fet una putada, per¨° en el fons el meu pare ho volia. Rodoreda deia que les coses importants s¨®n les que no ho semblen i¡­ morir-me em molesta pel que no haur¨¦ llegit.