Si jo fos

el jurat del premi ?mnium a la Millor Novel¡¤la de l¡¯Any (el POMNA), la llista dels nou finalistes seria diferent. Com que no encarno el jurat, ni tan sols un membre, m¡¯abandono al passatemps recreatiu i presento ets i uts ficticis.

Des d¡¯un punt de vista cremat¨ªstic i d¡¯equilibrament, jo no nominaria ni l¡¯obra de Francesc Ser¨¦s ni l¡¯obra de V¨ªctor Garc¨ªa Tur. Enll¨¤ dels m¨¨rits respectius, ja tenen el premi Proa i el Sant Jordi, i considero que una funci¨® del POMNA hauria de ser premiar obres que s¡¯hagin obert cam¨ª sense premi ¡ªamb l¡¯afegit¨® que l¡¯obra de Ser¨¦s no em sembla cap prodigi literari.

Des d¡¯un punt de vista b¨¤sicament cultural, de resist¨¨ncia i milit¨¤ncia, d¡¯afavorir i escopetejar talent i vocacions, jo trauria l¡¯obra de Jordi Cuss¨¤: no crec que el POMNA hagi d¡¯homenatjar un mort, tan estimat, quan els 20.000 fiords de dotaci¨® (m¨¦s els 5.000 de promoci¨®) poden anar a un esfor?at viu, que comen?a o ¨¦s a mig cam¨ª, que necessita empenta i canem¨¤s, i pagar factures ¡ªo anar a un s¨¨nior contrastat.

Des d¡¯un punt de vista arqueol¨°gic, hi falten obres d¡¯autors mig joves que porten anys treballant en unes condicions primes de producci¨® i de possibilitat i que, no obstant aix¨°, s¨®n al peu del can¨®: no entenc, en aquest sentit, que no hi siguin Tina Vall¨¨s i el seu El senyor Palomar a Barcelona o Joan Tod¨® i el seu La verda ¨¦s porta. El primer significa un gir molt interessant en una carrera s¨°lida i el segon ¨¦s una demostraci¨® de saviesa fora muralles.

Des del punt de vista propi d¡¯un radar, el POMNA hauria de servir per detectar teclats mig ocults, als vorals de l¡¯hegemonia, cosa que engreixaria el prestigi del premi i l¡¯acostaria a l¡¯estil del Goncourt (amb cap dotaci¨® immediata, per¨° dispara les vendes). Situats en aqu¨ª, ¨¦s ins¨°lit que no hi hagi Miquel Adam amb L¡¯amo, Xavier Aliaga amb Ja estem morts, amor i, per al meu gust m¨¦s personal, Joan Vig¨® amb Vides potser i Josep M. Argem¨ª amb L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia. Quatre llibres d¡¯alta volada liter¨¤ria.

A l¡¯¨²ltim, i des d¡¯un punt de vista estrictament intu?tiu, entre els finalistes del POMNA m¡¯hi falten Carlota Gurt i el seu Sola. No ¨¦s cap secret que el segon llibre ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de confegir que el primer. Tampoc no ¨¦s cap misteri que el segon llibre sol ser una prova de foc de cares a la legi¨®, si ¨¦s el cas, que de les expectatives en fa un judici sumar¨ªssim. I crec, per tot aix¨°, que Gurt aprova amb nota alta, contra la fama, contra el mercat, contra ella mateixa. Dit aix¨°, llarga vida al POMNA i molta sort als nominats.