L¡¯AMB accelera la transformaci¨® cap a la mobilitat sostenible

L¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa en¨¨rgicament la transformaci¨® de la mobilitat a les ciutats per reduir les emissions generades pel transport, que representen el 80% de la contaminaci¨®, segons detalla el cap de secci¨® de Mobilitat Sostenible de l¡¯AMB, Marc Iglesias. Amb l¡¯objectiu de millorar la salut dels ve?ns de la metr¨°poli, l¡¯entitat supramunicipal i els ajuntaments aspiren a 230 milions d¡¯euros dels fons europeus Next Generation. Els ajuts poden finan?ar fins al 90% de diverses actuacions, incloses en les quatre l¨ªnies d¡¯intervenci¨® que marca el Govern central: implantar zones de baixes emissions (ZBE), incrementar els vehicles el¨¨ctrics en el transport p¨²blic, impulsar l¡¯¨²s de la bicicleta i digitalitzar els serveis de mobilitat.

Un dels grans eixos del nou canvi d¡¯h¨¤bits en els despla?aments de la metr¨°poli ¨¦s la creaci¨® de sis noves zones de baixes emissions a Viladecans, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l¡¯AMB, Antoni Poveda, exposa que ¡°les pol¨ªtiques de mobilitat sostenible desenvolupades en els ¨²ltims anys ¡ªencap?alades pel model de ZBE Rondes BCN¨C posiciona l¡¯AMB i els seus municipis a l¡¯avantguarda de tot l¡¯Estat. Amb els fons europeus, a trav¨¦s del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), l¡¯AMB pret¨¦n ajudar els ajuntaments a complir amb la Llei de Canvi Clim¨¤tic, que obliga els municipis de m¨¦s de 50.000 habitants a tenir zones de circulaci¨® que vetin els vehicles m¨¦s contaminants, explica Iglesias.

L¡¯AMB, en concret, aspira a aconseguir 40 milions dels Next Generation per a 19 actuacions. La que compta amb m¨¦s pressupost ¨¦s l¡¯ampliaci¨® del nombre d¡¯autobusos el¨¨ctrics (19,5 milions per a la flota metropolitana i 5,7 per a la de TMB). Actualment 50 vehicles s¨®n el¨¨ctrics o h¨ªbrids (un 30% del total) i l¡¯AMB espera adquirir-ne 162 m¨¦s amb l¡¯ajuda dels fons de recuperaci¨® de la crisi del coronavirus. L¡¯objectiu ¨¦s arribar al 90% del total de vehicles el 2024 i anar acostant-se a un model de zero emissions. Per millorar l¡¯experi¨¨ncia d¡¯¨²s del transport p¨²blic ¡ªencara a un 70% de la seva ocupaci¨® abans de la pand¨¨mia¡ª l¡¯AMB ha instal¡¤lat plataformes d¡¯acc¨¦s en 100 parades de bus i t¨¦ la previsi¨® de col¡¤locar-ne 70 m¨¦s. Aquest tipus d¡¯infraestructura alinea la vorera amb les portes de l¡¯autob¨²s i millora l¡¯acc¨¦s a la parada, especialment de les persones amb diversitat funcional.

Dues grans partides de l¡¯AMB estaran destinades a la millora dels serveis d¡¯informaci¨® del transport p¨²blic. En cas de confirmar-se els fons Next Generation, serviran per finan?ar 11,16 MEUR dels 12,4 pressupostats per crear un nou sistema de comunicaci¨® amb els viatgers d¡¯autobusos. La partida del projecte inclou tamb¨¦ una actualitzaci¨® del sistema de videovigil¨¤ncia i el recompte autom¨¤tic d¡¯usuaris del servei de TMB. Amb 5,7 milions s¡¯abordar¨¤ la modernitzaci¨® del sistema d¡¯informaci¨® del metro, que proporcionar¨¤ noves dades, com l¡¯ocupaci¨® dels combois.

Projectes amb fons Next Generation

El foment de l¡¯¨²s de la bicicleta ¨¦s un altre dels grans eixos en qu¨¨ l¡¯AMB treballa des de fa anys. El 2022 s¡¯activar¨¤ el nou sistema de bicicleta p¨²blica metropolitana, que substituir¨¤ l¡¯actual sistema e-Bicibox. ¡°Tindrem un servei com el Bicing [el sistema p¨²blic de lloguer de la capital catalana] a la part de dalt i la de baix de Barcelona. En el futur el repte ser¨¤ fer convergir aquests dos serveis¡±, explica el responsable de projectes de Mobilitat Sostenible de l¡¯AMB, Rossend Bosch. L¡¯ampliaci¨® del bicisharing metropolit¨¤ t¨¦ assignats 7,9 milions, dels quals el 90% es podrien assumir a trav¨¦s dels Next Generation. Aquest servei s¡¯uneix al de Bicibox, present en 19 municipis per aparcar bicicletes particulars: en boxs ubicats a la via p¨²blica i tamb¨¦ en alguns locals dels consistoris. El sistema d¡¯aparcament ¨¦s gratu?t per incentivar l¡¯¨²s de la bicicleta davant altres mitjans contaminants, com el cotxe i la moto de combusti¨®. T¨¦ un pressupost de 0,9 MEUR per a la seva ampliaci¨®.

Una altra l¨ªnia d¡¯inversi¨® de l¡¯AMB ¨¦s la de continuar fent cr¨¦ixer Bicivia, la xarxa de carrils bici que uneix els municipis de l¡¯¨¤rea metropolitana, amb un pressupost de 9,3 milions. La xarxa suma actualment 551 quil¨°metres en carrils (va n¨¦ixer amb 521 km) per connectar els 36 municipis de l¡¯¨¤rea metropolitana. 270 quil¨°metres corresponen a la xarxa b¨¤sica (59% d¡¯executats) i 280, a la secund¨¤ria (38% d¡¯executats). La responsable de gesti¨® del projecte Bicivia, Montse Cabo, descriu el sistema de circulaci¨® ¡°per als despla?aments de mobilitat obligada, no de lleure, r¨¤pids i sense interrupcions¡±. A l¡¯eix que uneix Esplugues de Llobregat amb Barcelona hi poden arribar a circular 3.500 persones un sol dia. La l¨ªnia 7 de Bicivia uneix Castelldefels amb Barcelona i la 4 connecta les Drassanes (Barcelona) en l¨ªnia horitzontal fins a Molins de Rei. En un futur arribar¨¤ fins a Castellbisbal.

L¡¯¨²s eficient del transport p¨²blic passa tamb¨¦ per la seva digitalitzaci¨®, en la recerca d¡¯una millora de la informaci¨® i la facilitaci¨® de l¡¯acc¨¦s. ?s per aix¨° que el quart eix de l¡¯AMB est¨¤ centrat a impulsar eines de planificaci¨® de viatges (per exemple, aplicacions per a m¨°bils) i en la millora de la informaci¨® del transport. Un altre exemple ¨¦s l¡¯optimitzaci¨® dels processos de gesti¨® de bitllets i pagament del transport urb¨¤. Una altra l¨ªnia d¡¯aquesta branca de treball ¨¦s facilitar l¡¯acc¨¦s al transport a persones amb mobilitat redu?da o qualsevol tipus de discapacitat o necessitats especials. Un exemple de digitalitzaci¨® ¨¦s la implantaci¨® de l¡¯app Spro a les zones de c¨¤rrega i desc¨¤rrega, algunes de les quals estan destinades a professionals sota la distinci¨® de places de Distribuci¨® Urbana de Mercaderies (DUM). L¡¯aplicaci¨® permet prescindir de tiquets d¡¯estacionament en paper i con¨¨ixer m¨¦s a fons com es mouen les mercaderies per les zones metropolitanes.

Formes m¨¦s verdes per al vehicle privat

Reduir l¡¯¨²s del vehicle particular ¨¦s un dels objectius per transitar cap a una mobilitat m¨¦s sostenible. Una de les maneres d¡¯incentivar l¡¯¨²s del transport p¨²blic ¨¦s la intermodalitat en qu¨¨ treballa l¡¯AMB: combinar diversos mitjans de transport per arribar a un dest¨ª. En els ¨²ltims anys l¡¯administraci¨® supramunicipal i els ajuntaments han habilitat, en sis municipis, 450 places d¡¯aparcament gratu?tes per a ciutadans que utilitzin el cotxe per a acostar-se al transport p¨²blic. El sistema, anomenat Park & Ride (Aparca i Viatja), requereix que despr¨¦s de deixar el cotxe, els usuaris validin la matr¨ªcula del vehicle abans d¡¯agafar el metro, com passa, per exemple, a l¡¯intercanviador de metro de Cornell¨¤ Centre. All¨¤, on arriba tamb¨¦ el Bus Metropolit¨¤, Rodalies i el tramvia hi ha un Park & Ride de 40 places.

El cap el servei de Planificaci¨® del Transport P¨²blic, Guillem Alsina, avan?a que al desembre l¡¯AMB vol pintar 150 places m¨¦s a l¡¯estaci¨® de tren de Viladecans. ¡°L¡¯objectiu de mandat ¨¦s arribar a les 1.500 places, amb la firma de convenis amb ajuntaments¡±, explica Alsina, que concreta que el projecte sempre transforma places ja existents en Park & Ride, per la qual cosa no s¡¯han ocupat nous solars. El sistema tampoc no requereix vigil¨¤ncia ni una gesti¨® de l¡¯aforament presencial, ja que funciona ¨ªntegrament amb una app. Alsina afegeix que l¡¯¨²ltim conveni ha estat amb una entitat privada, el centre comercial de Cornell¨¤ de Llobregat Splau, que ha cedit un centenar de places al projecte. Actualment el servei compta amb 6.000 persones registrades i amb nivells alts d¡¯ocupaci¨®.

Fomentar l¡¯¨²s i la compra de vehicles el¨¨ctrics ¨¦s el que busca la xarxa de punts de rec¨¤rrega de l¡¯AMB. Actualment compta amb 10 punts de rec¨¤rrega r¨¤pida (es pot carregar el turisme en 30 minuts) a Gav¨¤, el Prat de Llobregat, Cornell¨¤ de Llobregat, l¡¯Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Desp¨ª, Pallej¨¤, Sant Cugat del Vall¨¨s, Barber¨¤ del Vall¨¨s, Montcada i Reixac i Badalona. Bosch apunta que la demanda d¡¯aquest servei est¨¤ creixent i que ja presenta ¡°alguns problemes de congesti¨®¡±, en un servei que en el futur s¡¯ubicar¨¤ en espais com les actuals gasolineres. La intenci¨® de l¡¯AMB ¨¦s ampliar a 50 aquests punts, amb una millor tecnologia que permeti recarregar m¨¦s d¡¯un vehicle alhora.