Montserrat Roig, la tornada de l¡¯escriptora total

Les ciutats s¨®n com les persones: ¨¦s bo que amaguin secrets. Ho va escriure Montserrat Roig a El temps de les cireres (1977), una de les novel¡¤les que va ambientar al seu barri natal, l¡¯Eixample barcelon¨ª, projecte d¡¯expansi¨® urban¨ªstica d¡¯una ciutat que s¡¯asfixiava dins de les muralles medievals. El carrer de Bail¨¨n, on l¡¯autora va n¨¦ixer el 1946 i va morir el 1991, a nom¨¦s dos n¨²meros de difer¨¨ncia, continua atresorant avui un grapat de misteris, ocults rere les fa?anes senyorials d¡¯aquest rac¨® de passat modernista. En realitat, aquests frontispicis solemnes solen amagar habitacions fredes, fosques i mal reformades, amb inalterables vistes a aquests interiors tan barcelonins que Ildefons Cerd¨¤ va projectar inicialment com a zones verdes. Mai no es van arribar a construir: els jardins que havien de florir al cor de cada illa van ser substitu?ts per magatzems, garatges i petites f¨¤briques, a mesura que aquest barri burg¨¨s vingut a menys al llarg del segle XX s¡¯omplia de gestories i consultes m¨¨diques, alternades amb alguna botiga que encara sobreviu als xamfrans, en cada encreuament entre dues art¨¨ries. ¡°Tenen la seva po¨¨tica: s¨®n tan vastos, ateses les limitacions mediterr¨¤nies, que ¨¦s possible enamorar-se¡¯n i desenamorar-se¡¯n mentre hi camines¡±, va deixar escrit Roig abans de morir per un c¨¤ncer de mama als 45 anys.

La seva vida va transc¨®rrer gaireb¨¦ ¨ªntegrament al per¨ªmetre delimitat per aquest ¡°somni de quadr¨ªcules que ja vam con¨¨ixer deformat¡±, com va dir una vegada, erigit per patrons i indians acabalats cap al 1860, i despr¨¦s male?t pels seus besnets, que van emigrar a la part alta de la ciutat, tan lluny del mar com fos possible. El mateix passa amb la seva obra, en la qual abunden els mateixos interiors cecs, poblats per dones que mai no sortien al balc¨® que donava al carrer ¡ªqu¨¨ dirien les ve?nes¡ª i es conformaven amb contemplar el m¨®n des de la part posterior, malgrat les seves vistes curtes. ¡°Des de les galeries interiors de l¡¯Eixample, els somnis volaven retallats¡±, diu una frase del seu ¨²ltim llibre, Digues que m¡¯estimes encara que sigui mentida, un compendi d¡¯assajos sobre l¡¯escriptura, titulat amb la famosa r¨¨plica de Joan Crawford a Johnny Guitar, que va posar fi a una traject¨°ria tan breu com fulgurant.

El 2021, Roig protagonitza una doble efem¨¨ride. L¡¯escriptora va n¨¦ixer fa 75 anys i va morir fa tres d¨¨cades exactes, una d¡¯aquestes coincid¨¨ncies que l¡¯ha tornat a portar a l¡¯actualitat. Ja fa uns quants anys que assisteix a un nou cicle de reconeixement a Catalunya, on la seva obra, una mica oblidada des de la seva mort, torna a ser defensada, llegida als instituts i fins i tot reivindicada per les noves generacions. Autora d¡¯una vintena de volums, Roig va ser una cosa semblant a una escriptora total: novel¡¤lista, periodista i columnista, a m¨¦s de presentadora televisiva i dramaturga ocasional. La seva obra narrativa est¨¤ encap?alada per la trilogia de l¡¯Eixample, que componen Ramona, ad¨¦u (1970), El temps de les cireres (1977) i L¡¯hora violeta (1980), protagonitzada per tres generacions de dones d¡¯una mateixa fam¨ªlia al llarg del segle XX. Roig tamb¨¦ va escriure un parell de novel¡¤les m¨¦s discursives, L¡¯¨°pera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987); dos llibres de narrativa breu, Molta roba i poc sab¨®... (1971) i El cant de la joventut (1989), i una obra period¨ªstica de primera magnitud com Els catalans als camps nazis (1977).

M¨¢s informaci¨®n

Montserrat Roig, una contista m¨¦s completa

Montserrat Roig, en la ¡®tercera dimensi¨®¡¯

1977, l¡¯any clau de Montserrat Roig

Aquest document pioner sobre l¡¯experi¨¨ncia atziaga dels republicans deportats als camps de concentraci¨®, que aplegava els testimonis de 41 supervivents, es va publicar mentre el pa¨ªs s¡¯afanyava a mirar cap endavant en nom de la modernitat democr¨¤tica. Roig, en canvi, es va oposar a aquest consens i va preferir mirar enrere. ¡°Falten llibres en qu¨¨ parlin els protagonistes de la nostra Guerra Civil. D¡¯aqu¨ª a 20 anys ser¨¤ impossible¡±, prevenia ja el 1972, amb nom¨¦s 26 anys, en un dels articles que recull ara Algo mejores (Debate), antologia in¨¨dita dels textos que Roig va escriure en castell¨¤ per a Tele/eXpr¨¦s, Triunfo, El Peri¨®dico i EL PA?S entre 1966 i 1983. Els catalans als camps nazis va sorgir de la seva urg¨¨ncia per construir una mem¨°ria sense deixar que el temps la refred¨¦s. El llibre va ser reeditat el 2017 per Pen¨ªnsula i Edicions 62, el seu segell hist¨°ric en catal¨¤, que des d¡¯aleshores recupera, a un t¨ªtol per any, la totalitat de la seva obra narrativa i assag¨ªstica, incloent-hi tamb¨¦ els seus c¨¨lebres retrats, perfils de grans personalitats de la cultura catalana que tornaven dels respectius exilis, i els articles de premsa, l¨²cids i punyents, que va publicar en la recta final de la seva vida.

¡°Per fi ha sortit del purgatori. Va ser una autora recolzada en moltes potes diferents, aix¨ª que va poder resultar inclassificable, i un personatge p¨²blic que va despertar alguns prejudicis. Ser dona, sens dubte, no la va ajudar. Ara es pot llegir la seva obra sense la boira que tot aix¨° provocava¡±, apunta l¡¯editora Pilar Beltran, d¡¯Edicions 62, impulsora de la seva recuperaci¨® editorial. Al seu dia, hi va haver qui la va voler arraconar a la veta de mercat d¡¯una escriptura femenina i testimonial, negant el que ara sembla una evid¨¨ncia: que Roig es va avan?ar a tots els debats en mat¨¨ria de feminisme i viol¨¨ncia de g¨¨nere, d¡¯antifeixisme i mem¨°ria hist¨°rica, de desigualtat i just¨ªcia social. ¡°La falta de referents femenins ha fet que, en aquest moment de revisi¨® del c¨¤non, descobrim que el seu treball aplegava una s¨¨rie d¡¯elements fonamentals. Des d¡¯aleshores s¡¯ha produ?t una aglutinaci¨® m¨¦s ¨¤mplia entorn de la seva persona, tot i que el feminisme catal¨¤ mai no va deixar de reivindicar-la¡±, apunta Beltran.

Al setembre, la Revetlla Roig, una revetlla itinerant celebrada al CCCB amb motiu d¡¯aquesta doble efem¨¨ride, que despr¨¦s ha recorregut altres ciutats catalanes, va demostrar que l¡¯autora sedu?a tant les lectores de la seva edat com joves que han descobert la seva obra en els ¨²ltims temps. ¡°El seu oblit es pot deure al fet que Roig va ser un personatge inc¨°mode i imprevisible, que mai no sabies per on podia sortir, cr¨ªtica amb tothom i aliena al sentiment corporatiu de molts periodistes¡±, explica Betsab¨¦ Garc¨ªa, editora d¡¯Algo mejores i autora de la biografia Con otros ojos (Roca), que veu en el seu treball ¡°un feminisme m¨¦s americ¨¤ que europeu, m¨¦s comprom¨¨s que te¨°ric¡±. ?s temptador, tot i que inexacte, descobrir-hi un equivalent patri a l¡¯obra de Betty Friedan o Gloria Steinem, una Vivian Gornick una mica m¨¦s p¨²dica que tamb¨¦ utilitzava la primera persona per inspeccionar el m¨®n. ¡°Hi ha punts en com¨², per¨° Roig mai no les va copiar. Sempre va ser una veu catalana, original, amb un patrimoni propi. N¡¯hi ha d¡¯haver moltes altres com ella, i tenim el deure de recuperar-les¡±, afegeix Garc¨ªa a la xampanyeria situada a la cantonada de la casa de Roig, on acudia, de tant en tant, per fer un glop amb alguna amiga.

Aquesta fil¨°loga, especialista en la hist¨°ria de l¡¯escriptura feminista, es va comprometre a investigar la seva vida i obra a petici¨® de la fam¨ªlia de Roig, insatisfeta amb els intents anteriors. La va haver d¡¯autofinan?ar, davant del desinter¨¨s de les institucions, que aquest any tampoc no s¡¯han mobilitzat gaire per celebrar aquest doble aniversari (la revetlla del CCCB va ser organitzada per Tramoia, una empresa privada de gesti¨® cultural). La biografia, publicada fa cinc anys, va aconseguir regenerar l¡¯inter¨¨s pel llegat de Roig juntament amb una gran exposici¨® al Mercat del Born de Barcelona, que la va tornar a situar com una de les personalitats m¨¦s importants de la cultura catalana de les ¨²ltimes d¨¨cades. Tamb¨¦ com una pionera de la hist¨°ria social a escala micro, que atenia m¨¦s la realitat de les persones que els fets hist¨°rics en maj¨²scules. ¡°Gr¨¤cies a Roig entenc molt millor el lloc on soc, les conseq¨¹¨¨ncies de la hist¨°ria en el present, els efectes de cada esdeveniment pol¨ªtic i cada canvi social en la vida d¡¯un individu¡±, assenyala l¡¯escriptora Najat el Hachmi, una de les autores actuals que l¡¯han adoptat com un model a seguir, en una granja de l¡¯Eixample, una d¡¯aquestes antigues lleteries barcelonines que en altres temps no servien begudes alcoh¨°liques.

El Hachmi, novel¡¤lista i columnista d¡¯EL PA?S, va comen?ar a llegir-la amb fervor cap a la vintena i la va convertir en un referent personal. ¡°Va saber intuir amb clarivid¨¨ncia temes que han anat a m¨¦s. En un article va denunciar les trampes de la llibertat sexual, ja que no sempre afavoreix les dones: normalitza la necessitat de sexe, per¨° no tant d¡¯afecte. En un altre, parlava sobre com l¡¯obsessi¨® per la identitat a Catalunya passa per sobre, de vegades, de les pol¨ªtiques socials. Roig va desmuntar les derives m¨¦s perilloses dins del catalanisme. Avui potser dirien que ¨¦s equidistant...¡±, diu ironitzant l¡¯escriptora. D¡¯altres sospiten que seria independentista, com ho s¨®n alguns dels seus familiars. Filla d¡¯un advocat lletraferit que una vegada va ser detingut per pronunciar un discurs en dialecto (el va delatar un falangista) i d¡¯una escriptora amateur que va renunciar al seu somni quan es va haver de fer c¨¤rrec de set fills, Roig procedia d¡¯una fam¨ªlia que havia jugat un paper actiu en la vida cultural barcelonina fins a la postguerra. Va firmar la pr¨¤ctica totalitat de la seva obra en catal¨¤ i va donar suport al federalisme despr¨¦s de militar breument en el PSUC, per¨° tamb¨¦ es va oposar al pujolisme als vuitanta i, al cap i a la fi, ¡°mai no va tenir un programa a TV3¡å, com recorda Garc¨ªa, amb segones. Les seves traduccions al castell¨¤, bastant disperses i descatalogades, podrien tornar aviat a les llibreries: una editorial especialitzada en feminisme en negocia aquests dies la reedici¨® amb la seva ag¨¨ncia liter¨¤ria.

Roig era pur inconformisme, addicta a portar la contr¨¤ria des que les monges de la seva primera escola, que sobreviu enfront de l¡¯edifici on va n¨¦ixer, la van intentar ensinistrar sense ¨¨xit. ¡°?rem replicaires, unes aut¨¨ntiques cabrones, per culpa de l¡¯educaci¨® cat¨°lica. Aquestes senyores vestides de blanc i negre, a qui la Montserrat mai no va perdonar que no l¡¯ensenyessin a pensar, van aconseguir pronunciar el seu esperit cr¨ªtic¡±, confirma la seva millor amiga, Pilar Aymerich, flamant Premi Nacional de Fotografia. Ho diu des del seu estudi de Gran de Gr¨¤cia, al barri de la fam¨ªlia materna de Roig, que es va enriquir construint pisos assequibles a l¡¯Esquerra de l¡¯Eixample per a les amants dels senyors que vivien a la Dreta, amb el passeig de Gr¨¤cia exercint de pomp¨®s equador entre els dos barris.

Aymerich i Roig es van con¨¨ixer d¡¯adolescents, quan estudiaven teatre a l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual, focus de resist¨¨ncia cultural durant la dictadura, que dirigien Ricard Salvat i Maria Aur¨¨lia Capmany, que va ser la seva mentora i tamb¨¦ la seva ant¨ªtesi (per ella, la maternitat era anatema; per Roig, resultava tan violent prohibir-la com fer-la obligat¨°ria). Amb Pilar, nena del Carmel d¡¯origen m¨¦s humil, la connexi¨® va ser immediata. ¡°No ten¨ªem res a veure: ella procedia d¡¯un ambient m¨¦s intel¡¤lectual que jo. El seu pare l¡¯havia portat de la m¨¤ a fer teatre, mentre que les meves tietes creien que em faria prostituta. Ella era molt extravertida, i jo, una nena existencialista vestida de negre. Per¨° totes dues vam arribar all¨¤ buscant una sortida a una societat grisa, tancada i opressora. Aix¨° va ser el que ens va unir¡±, recorda Aymerich. Aviat van formar t¨¤ndem professional: l¡¯una escrivia i l¡¯altra firmava les fotos de les seves entrevistes i reportatges. Eren part d¡¯un nucli circumstancial de male?ts, junt amb Ovidi Montllor i Josep Maria Benet i Jornet, que va tenir molt poc a veure amb els seus coetanis de la gauche divine. ¡°Alguns eren amics, com Juan Mars¨¦ i Joan de Sagarra, per¨° no an¨¤vem als seus saraus. Nosaltres mai no an¨¤vem a Bocaccio¡±, recorda la fot¨°grafa sobre la m¨ªtica bo?te del carrer Muntaner.

Es diu que Aymerich va inspirar la Nat¨¤lia d¡¯El temps de les cireres, una dona que tornava a Barcelona despr¨¦s de passar uns anys a l¡¯estranger, un nom que coincidia amb el de la protagonista de La pla?a del Diamant, la gran obra de Merc¨¨ Rodoreda, a qui Roig veia com una mestra (i a qui va entrevistar, de manera memorable, mentre la gran dama de les lletres catalanes es cruspia una espatlla de be al seu pis del carrer de Balmes). Rodoreda li va confessar que el principal drama de l¡¯escriptor catal¨¤ era no dominar la seva pr¨°pia llengua, redu?da a l¡¯¨¤mbit oral i familiar durant la dictadura i ressuscitada a mesura que el r¨¨gim expirava. ¡°Una de les seves grans aportacions va ser utilitzar un catal¨¤ modern, que no requeria diccionaris per ser ent¨¨s; una llengua viva¡±, afirma Garc¨ªa. Salvador Espriu, a qui va con¨¨ixer quan tenia 15 anys, li va donar dos consells: mostrar una honestedat brutal davant la p¨¤gina en blanc i prescindir de les f¨®rmules pr¨°pies del catal¨¤ m¨¦s literari i anquilosat (llurs, d¡¯antuvi, quelcom). Roig jugava amb l¡¯avantatge de tenir un pare que escrivia (i a qui no perdia ocasi¨® d¡¯intentar impressionar) i d¡¯haver acudit a les classes clandestines de Joaquim Molas durant la seva etapa estudiantil a la Universitat de Barcelona, on va passar m¨¦s temps en un bar subterrani que feia olor de fum i salsitxes de Frankfurt ¡ªque ¨¦s l¡¯olor que feien, en altres temps, els bars barcelonins¡ª que a les aules regentades per professors que es limitaven a ensenyar-li de quin color eren els leotards que portava Joan d¡¯?ustria durant la batalla de Lepant.

El de Roig va ser un m¨®n explicat i protagonitzat per dones com la seva ¨¤via, la seva mare i la seva minyona, la criada que la seva fam¨ªlia va mantenir fins i tot en temps d¡¯estretor. Els seus destins, truncats pel temps hist¨°ric que els va tocar viure, impregnen les p¨¤gines de Roig d¡¯una adusta melancolia. ¡°S¨®n personatges que podrien haver estat coses que mai no van ser. Senten, com sent¨ªem nosaltres, una frustraci¨®: la d¡¯haver malbaratat els nostres millors anys. Ens els van robar¡±, confirma Aymerich. Tot i que, com sempre passa en els llibres de Roig, el comprom¨ªs amb la vida era absolut i la desesperan?a tenia, com les seves opinions, milers de matisos. I, pel fet de tenir-los, Roig ¨¦s una lectura molt reconfortant en aquests temps tan polaritzats. Ens recorda de qu¨¨ va tot aix¨° d¡¯escriure i de llegir. Estaria b¨¦ que continuessin sent llocs on pensar, i on pensar-nos a nosaltres mateixos, amb una mica de calma¡±, diu El Hachmi abans d¡¯acomiadar-se. La Roig podria ser, en aquest sentit, el millor dels refugis.