La solitud de la cultura

Sabem que la gent de la cultura sempre s¡¯est¨¤ queixant, per¨° no ¨¦s clar si fa efecte: nom¨¦s un 1,2% dels Fons Europeus per a la Recuperaci¨® que rebi Espanya es dedicaran a la cultura. ?s, de llarg, el cap¨ªtol m¨¦s minso de tots, 1.650 milions dels 140.000 que s¡¯haurien de repartir per tot l¡¯Estat entre el 2021 i el 2026, molt per darrere d¡¯altres apartats, com les inversions en ci¨¨ncia (9.898 milions) o la modernitzaci¨® de l¡¯administraci¨® (8.630 milions). S¡¯inicia un proc¨¦s d¡¯enginyeria social a gran escala, per¨° la veu de la cultura no hi tindr¨¤ gaire a dir.

No ¨¦s l¡¯¨²nica decepci¨® respecte de les injeccions postpand¨¨mia que ha de rebre el sector de la cultura a Catalunya. Enguany es recuperaven els efectes pr¨¤ctics de la cocapitalitat, un conveni que el govern del PP havia redu?t a zero, per¨° que el 2021 ha acabat significant 20 milions d¡¯euros de subvencions directes a 37 entitats de Barcelona, gr¨¤cies a l¡¯acord entre l¡¯alcaldessa Ada Colau i el president del govern Pedro S¨¢nchez. Per¨°, malgrat que els fons han estat garantits tamb¨¦ per al 2022, la recepci¨® ha estat m¨¦s aviat t¨¨bia. Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), remarca que la cocapitalitat ¡°no ha servit per recuperar l¡¯ambici¨® dels projectes d¡¯abans del 2008. Aquest finan?ament s¡¯hauria de donar per fet: Barcelona t¨¦ una capitalitat cultural inq¨¹estionable, sense comparaci¨® a l¡¯Estat, i el reconeixement hauria de ser estructural¡±. I rebla el clau: ¡°A m¨¦s, hi ha molts dubtes sobre les quantitats que arriben i si s¡¯haur¨¤ de negociar any a any amb el govern de torn¡±.

Els malestars soterrats tamb¨¦ esclaten en forma editorial. Marc Roig, antrop¨°leg i docent especialitzat en producci¨® i gesti¨® cultural, acaba de publicar Barcelona, cultura sense capital (Publicacions Abadia de Montserrat), una repassada demolidora a 30 anys de pol¨ªtiques culturals a la ciutat ¡°que s¡¯han fet per a una Barcelona tur¨ªstica, poc social, i que respon poc a la vitalitat ciutadana¡±.

Daniel Gasol, artista i doctor per la Universitat de Barcelona, ha tret Art (in)¨²til. Sobre com el capitalisme desactiva la cultura (Raig Verd), reflexi¨® ¡°sobre com el capitalisme crea formes de fer, d¡¯existir, de relacionar-se, en les quals s¡¯estimula constantment la idea de treballar dur per arribar lluny i, encara que aix¨° sigui una enganyifa, les arts funcionen amb les normes del sistema capitalista en comptes de q¨¹estionar-lo¡±, assegura a Quadern. ¡°Potser la meva mare ¨¦s m¨¦s lliure fent un quadre de punt de creu que un artista fent una convocat¨°ria¡±.

Els m¨¦s cr¨ªtics diagnostiquen uns problemes del passat que es tornen m¨¦s rellevants quan el m¨®n est¨¤ discutint, justament, com hauria de ser el futur. A Barcelona i a Catalunya passen pels seg¨¹ents eixos.

1 La gran transformaci¨®. S¡¯ha convertit en un clix¨¦ dir que la pand¨¨mia ha accelerat uns canvis que ja s¡¯estaven produint. En el cas de la cultura, la diagnosi ¨¦s transversal tant si et trobes a dalt de tot del sistema com si n¡¯ets un cr¨ªtic radical, i es pot resumir en una paraula que emergeix en totes les converses: ¡°Complexitat¡±. Segons Pepe Serra, director del MNAC, ¡°es tracta d¡¯un proc¨¦s de transformaci¨® en positiu, d¡¯actualitzar les velles missions. S¡¯est¨¤ accentuant la idea de servei social: entendre que no hi ha un p¨²blic sin¨® mil, diversificar els relats, atendre cada cop m¨¦s minories, facilitar l¡¯acc¨¦s, ser inclusius, dialogar en comptes d¡¯imposar, ser m¨¦s participatius, m¨¦s col¡¤laboratius¡±, deixa anar tot seguit. Si en el passat la cultura es dedicava a la producci¨® d¡¯idees excepcionals, c¨¤nons i jerarquies fortes, avui aquest paper l¡¯han adoptat l¡¯economia i l¡¯enginyeria, mentre que la cultura vol ser tan horitzontal i contr¨¤ria al darwinisme social com sigui possible.

La ironia ¨¦s que aquest discurs el podria signar Semolina Tomic, artista i fundadora de l¡¯Antic Teatre, que des de fa m¨¦s de tres d¨¨cades promou la cultura de base contra la de grans institucions com ara les que dirigeixen Serra i Carrera. La cultura de base, que es defineix com ¡°la lliure i independent iniciativa ciutadana sorgida de la necessitat real d¡¯un teixit local: persones, entitats, espais o propostes relacionades amb l¡¯art, l¡¯educaci¨®, la cultura, els p¨²blics o el fet social¡± fa anys que lluita ¡°per una din¨¤mica bottom-up (de baix cap a dalt) en la programaci¨® i direcci¨® de les pol¨ªtiques culturals¡±, diu Tomic. I ara aquests activistes es troben que les institucions han incorporat la cr¨ªtica i l¡¯han convertit en autocr¨ªtica. Serra parla de ¡°portar la complexitat a les governances¡±, mentre es queixa que la rigidesa de la Llei de Contractaci¨® P¨²blica fa molt dif¨ªcil incloure joves dins de l¡¯equip per tal que la instituci¨® reculli els seus punts de vista, o que ¡°dins del patronat del MNAC no hi ha ni un sol artista¡±. Tomic hi estaria d¡¯acord.

Per als te¨°rics com Gasol, aquesta ¨¦s la manera com el sistema capitalista desactiva la cr¨ªtica cultural des de dins, com quan Inditex s¡¯apropia del feminisme per vendre samarretes amb lemes feministes: ¡°El feminisme, o ¨¦s interseccional, o no ¨¦s. No pots dur samarretes fetes per dones explotades a Bangladesh i dir que aix¨° ¨¦s un gest feminista que t¡¯empodera¡±, exposa. Per a Tomic, passa alguna cosa similar quan ¡°la instituci¨® s¡¯apropia clarament dels conceptes generats per la cultura de base per treure¡¯n r¨¨dit econ¨°mic¡±.

Aix¨ª, Fem Cultura, el pla de drets culturals de Barcelona, ¨¦s la resposta de l¡¯Ajuntament a moltes d¡¯aquestes demandes hist¨°riques, per¨°, a l¡¯hora de la veritat, l¡¯associaci¨® Cultura de Base es queixa que el pla ¡°ha aparegut fet i publicat, sense di¨¤leg ni capacitat per intervenir-hi, ni hem estat consultats en el seu proc¨¦s¡±. Un exemple ¨¦s el comprom¨ªs de dissenyar la Biennal d¡¯Art Manifesta 2024, quan el que els actors socials reclamaven era que l¡¯Administraci¨® s¡¯acost¨¦s al que ja s¡¯estava fent: ¡°Hem de superar el model de grans fires, festivals i esdeveniments art¨ªstics que busquen per damunt de tot projectar la ciutat en l¡¯¨¤mbit internacional tot emprant els seus actius culturals, alhora que es mantenen les estructures de la quotidianitat en plena indig¨¨ncia¡±, diu Tomic. ¡°Biennal d¡¯art?, es pregunta i es respon: ¡°Ja hi ha una Biennal d¡¯art cada dia, per¨° no els interessa¡±.

Per¨°, com distingir la fagocitaci¨® perjudicial de la incorporaci¨® f¨¨rtil de la cr¨ªtica? Carrera defensa el paper de les grans institucions perqu¨¨ ¡°els grans equipaments no nom¨¦s s¨®n els grans, s¨®n espais capa?os de cristal¡¤litzar la cultura de sota¡±. En aquesta l¨ªnia, al seu parer, ¡°els grans equipaments s¨®n interf¨ªcies, espais que projecten cap enfora, per¨° al mateix temps cusen la vida cultural de sota¡±.

Durant el seu mandat iniciat el 2018, Carrera ha impulsat el posthumanisme com la gran l¨ªnia del CCCB, un marc filos¨°fic que, precisament, es defineix per fer entrar dins de la conversa tot all¨° que abans quedava fora: del clima als animals no humans, de les plantes a les m¨¤quines. ¡°Els museus s¨®n fills de la Il¡¤lustraci¨®; hem d¡¯assumir aquest llegat, per¨° actualitzar-lo d¡¯acord amb els grans reptes del moment¡±, diu.

En tots els casos, hi ha un sentiment compartit que Serra defineix amb precisi¨®: ¡°Al mateix temps que s¡¯estan produ?t aquestes transformacions, la cultura no t¨¦ centralitat, entesa en termes de legitimitat social¡±. Des de l¡¯artista antisistema fins al director de museu, passant pel bur¨°crata cultural o el lletraferit, hi ha una frustraci¨® per no ser al rovell de l¡¯ou dels debats. La paradoxa ¨¦s sagnant, perqu¨¨ la cultura hauria de ser el lloc on m¨¦s es pensen i millor es critiquen els efectes d¡¯aquests sacsejos, per¨° els pol¨ªtics i els ciutadans prefereixen la guia en la ci¨¨ncia i la tecnologia.

2 Els diners. I com que la cultura no ¨¦s al centre del discurs, no se li dediquen prou diners. Cal recordar les xifres: la inversi¨® per c¨¤pita en cultura a Catalunya se situa en 124 euros per persona, mentre que la mitjana europea ¨¦s de 210. Mentre que el Departament de Cultura representava el 0,65 % del pressupost de la Generalitat, recentment actualitzat a l¡¯1,3%, a Fran?a ¨¦s el 2,5% i a Portugal, l¡¯1, %. La davallada del pressupost de Cultura des del 2009 ¨¦s del 50%.

Tamb¨¦ hi ha malestar sobre on van els (pocs) calers. Gen¨ªs Roca, l¡¯arque¨°leg expert en internet que va liderar el grup de treball Catalunya 2022 que la Generalitat va crear per reactivar el pa¨ªs despr¨¦s de la pand¨¨mia, t¨¦ la impressi¨® que ¡°els ¨²ltims anys la cultura catalana ha estat molt preocupada que la gent que fa cultura pogu¨¦s fer cultura, i ara el que cal ¨¦s que la gent pugui anar a la cultura¡±. I va un pas m¨¦s enll¨¤: ¡°D¨¦u nos en guard que tingu¨¦ssim dades, per¨° sospito que hem fet una cultura per a molt poca gent¡±. En altres paraules, massa ajudes van a equipaments, i massa poques, als p¨²blics. Segons Roca, aquest sistema ha creat un seguit d¡¯atr¨°fies i ha distanciat la creaci¨® de la gent. ¡°La cultura ¨¦s lluita. La cultura ¨¦s conflicte que estressa la realitat. Si la cultura est¨¤ subvencionada sistem¨¤ticament, la cultura s¡¯acaba autocensurant, acabes no incomodant el que et dona la subvenci¨®, ¨¦s a dir, acabes no incomodant el poder. I aleshores la cultura ja no fa la seva feina, esdev¨¦ entreteniment¡±.

I com en tants altres ¨¤mbits, tamb¨¦ hi ha un problema en la redistribuci¨®. Mentre que la immensa majoria de treballadors culturals s¨®n precaris, els directors de grans equipaments cobren sous astron¨°mics (el director del Teatre Nacional, 115.000 euros; Llu¨ªs Pasqual, l¡¯antic director del Teatre Lliure, cobrava, de mitjana, 223.657 euros anuals). Com assenyala Tomic, ¡°l¡¯Administraci¨® divideix l¡¯activitat econ¨°mica entre ¡®p¨²blic¡¯ i ¡®privat¡¯, terminologia que fomenta la confusi¨® entre els conceptes ¡®privat¡¯ i ¡®independent¡¯ perqu¨¨ les empreses d¡¯espectacles comercials competeixen en el mateix mercat de subvencions que la cultura sense ¨¤nim de lucre¡±.

Els n¨²meros semblen donar-li la ra¨®. Aix¨ª, el 2019, dels 200 milions d¡¯euros del pressupost de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona, nom¨¦s 4,2 milions es reparteixen en concurr¨¨ncia p¨²blica entre els projectes de la ciutat. La resta del pressupost s¨®n convenis, aportacions directes atorgades a les administracions, entitats, organismes p¨²blics, persones f¨ªsiques o jur¨ªdiques de dret privat.

La complexitat demandada en els debats tamb¨¦ hauria de ser present en el finan?ament. Diu Roca que portem massa temps amb mals sistemes d¡¯avaluaci¨®, que ¡°mesurar est¨¤ b¨¦..., si mesures el que toca. Una instituci¨® com el CCCB ha de generar debats, per¨° a l¡¯hora de la veritat, el seu patronat mesura el nombre de gent que ha passat pel torn d¡¯entrada¡±, creu. ¡°No es mesura quants debats ciutadans s¡¯han generat, quants cops se n¡¯ha parlat en una tert¨²lia de r¨¤dio o quants tallers s¡¯han fet amb joves del barri. Els sistemes d¡¯avaluaci¨® dels serveis p¨²blics avaluen poc el valor p¨²blic que generen¡±.

Roca ho compara amb els vicis d¡¯avaluar les not¨ªcies dels diaris pel nombre de visites que generen: ¡°El que et porta al clickbait en la premsa, et porta als seus equivalents en la cultura¡±.

3 La feina de l¡¯artista. Tots els artistes s¨®n falsos aut¨°noms. Per aix¨°, l¡¯Estatut de l¡¯Artista (que hauria d¡¯englobar des del ballar¨ª fins al t¨¨cnic de so) ¨¦s una de les reclamacions hist¨°riques del sector. I encara surt a totes les converses: Tomic, que ha lluitat incansablement per aconseguir-lo, diu que a Catalunya ¡°ser un artista no ¨¦s ser un treballador¡±, i ja ho veu venir: ¡°Em morir¨¦ sense veure¡¯l aprovat¡±. A difer¨¨ncia d¡¯altres ¨¤mbits, els treballadors de la cultura es troben amb un marc legal que no reflecteix la naturalesa del seu treball. Un concepte clau es repeteix: ¡°Intermit¨¨ncia¡±. Els artistes no nom¨¦s treballen quan es troben contractats per a un projecte concret, per¨° ¨¦s l'¨²nic moment en qu¨¨ poden aspirar a acollir-se a un marc legal que els doni drets laborals.

Al llarg dels anys s¡¯han fet moltes propostes del que hauria de contenir aquest estatut: aplicar un IVA superredu?t a la cultura, evitar l¡¯¨²s abusiu de la contractaci¨® mercantil, garantir la seguretat social i les baixes per maternitat, regular els incentius fiscals i la llei del mecenatge, garantir els drets d¡¯autor, fer compatible els ingressos per activitats art¨ªstiques i docents amb la jubilaci¨®... Davant del frac¨¤s, Tomic critica com ¡°la base del projecte neoliberal en la cultura ¨¦s la sectorialitzaci¨®¡±, dividir el camp en capelletes de teatre, cinema, llibres... per tal de fragmentar i dispersar les lluites. Per¨° l¡¯activista tamb¨¦ est¨¤ molesta amb la incapacitat dels mateixos artistes per organitzar-se col¡¤lectivament i fer pressi¨® fins al final. Per exemple, a Fran?a, on existeix una ¡°llei per a intermitents de l¡¯espectacle¡±, citada i envejada constantment per tots els agents de la cultura catalana, cada cop que el govern n¡¯ha volgut reduir la dotaci¨® ha hagut de fer marxa enrere per la ferotgia de les protestes que el sector ha ofert com a resposta.

4 Reterritorialitzar. Amb la pand¨¨mia s¡¯ha vist que la cultura s¡¯havia convertit en un monocultiu tur¨ªstic, i aix¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies: ¡°Si hi ha una emerg¨¨ncia, est¨¤s venut, i si nom¨¦s has mirat per aquest tipus de p¨²blic, has deixat de mirar pels ciutadans que tens a prop, als quals et deus i dels quals depens realment". Aix¨° ho diu Ingrid Guardiola, assagista i directora del B¨°lit Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Girona, que prefereix parlat de ¡°reterritorialitzar¡± que de ¡°descentralitzar¡±: ¡°Donar valor al que es pot discutir i crear en un lloc a partir de la densitat demogr¨¤fica o la concentraci¨® d¡¯institucions de poder ¨¦s demencial¡±, sost¨¦. ¡°El que es pot discutir o crear en qualsevol lloc t¨¦ valor m¨¦s enll¨¤ dels factors quantitatius¡±.

Superada l¡¯hegemonia d¡¯un pensament desarrelat i cosmopolita, hi ha un gir en tots els ¨¤mbits de la cultura cap a la import¨¤ncia del pensament localitzat, que, segons Guardiola, ¡°ha de traduir-se en una transfer¨¨ncia de poder i de recursos m¨¦s enll¨¤ del vell eix centre-perif¨¨ria¡±.

Evidentment, en una realitat com la catalana, la reterritorialitzaci¨® ¨¦s doblement important i doblement complicada per les friccions amb el govern central, de les quals es queixen tots els directors. Parlant de la cocapitalitat, Carrera recorda que ¡°la relaci¨® amb Madrid ¨¦s complicada: arriben molt pocs diners i, quan arriben, ¨¦s amb comptagotes, amb una necessitat excessiva de justificar-ho tot¡±. En la mateixa l¨ªnia, Serra denuncia: ¡°Aqu¨ª no arriba res, el gros dels fons Next Generation va parar als grans equipaments de Madrid¡±. ?s un fet que dificulta la que, segons el director del MNAC, hauria de ser la tasca de les institucions culturals catalanes: ¡°Una doble funci¨®: d¡¯una banda, parlar del lloc on estem, per¨°, des d¡¯aquest lloc, donar una visi¨® del m¨®n que miri enfora. Hem d¡¯oferir una mirada pr¨°pia, per¨° universal, que dialogui amb les altres veus del m¨®n i els ofereixi les nostres preguntes i respostes¡±. Mentrestant, l¡¯Estat inverteix 15 milions d¡¯euros en el pressupost anual del MNAC; en el Museu del Prado, 50 milions.

5 El ¡°desprestigi heretat¡±. Hi ha molts m¨¦s malestars enquistats i recurrents: la rigidesa burocr¨¤tica, la manca de continu?tat en les pol¨ªtiques culturals, la inger¨¨ncia dels pol¨ªtics... Si b¨¦ ¨¦s cert que costa distingir un neguit espec¨ªficament cultural d¡¯una angoixa social generalitzada, el sacseig de la pand¨¨mia ha servit per veure millor certes coses. Tal com diu Guardiola: ¡°Hi ha un desprestigi heretat: la classe pol¨ªtica mai s¡¯ha servit de la cultura per vendre el seu discurs, ni tan sols a nivell instrumental, i quan li ha interessat ha estat des del punt de vista nacionalista o excloent. Cal entendre que, sense cultura, no existeix societat possible, i des de tots els llocs de poder s¡¯ha de vetllar per la cultura¡±.

Consultant les prioritats dels fons Next Generation, aquesta demanda no est¨¤ sent escoltada. En un moment de grans transformacions, el m¨®n s¡¯est¨¤ repensant a partir dels criteris de la ci¨¨ncia, la productivitat i la racionalitat instrumental, que s¨®n, precisament, aquells que la cultura es dedica a posar en q¨¹esti¨® davant la complexitat de totes les formes de vida.