Pau Riba, despr¨¦s d¡¯anunciar que t¨¦ c¨¤ncer de p¨¤ncrees: ¡°No penso en la mort com una possibilitat real¡±

Fa poc m¨¦s d¡¯una setmana, Pau Riba va comunicar que patia un c¨¤ncer de p¨¤ncrees inoperable. Durant mesos s¡¯havia queixat de dolors que la seva metgessa de cap?alera va atribuir a q¨¹estions psicosom¨¤tiques que podien avan?ar una dem¨¨ncia. Els t¨°pics sempre l¡¯han perseguit. Ara, l¡¯autor de Dioptria, disc m¨ªtic del rock nacional, i figura clau de l¡¯underground al nostre pa¨ªs, combina un tractament convencional amb altres d¡¯alternatius, i a casa seva, a Tiana (Barcelona), una masia centen¨¤ria tan despentinada com ell, continua desenvolupant projectes i conreant la seva arma secreta: l¡¯optimisme. ¡°Tenia deu concerts nadalencs i en farem nom¨¦s quatre, per¨° tinc ¨¤nims per actuar. Ahir mateix vaig fer una prova a Vic per veure si aguanto a l¡¯escenari, i no va caldre ni cadira de rodes. Malgrat la debilitat conjuntural i passatgera que pateixo, em sento b¨¦. Aix¨° passar¨¤, s¨ª¡±, assegura a tocar del foc que escalfa la cuina i que atia bufant per un tub de coure.

Cabells despentinats i blancs, rostre conreat per les arrugues de 73 anys, jersei amb moltes hores de servei caient-li folgat sobre un cos sens dubte debilitat, cames creuades sobre l¡¯esgla¨® on s¡¯asseu al costat de la xemeneia i un parlar pausat i xiuxiuejant. No defuig cap pregunta, nom¨¦s el llenguatge b¨¨l¡¤lic associat a la seva malaltia ¡°aix¨° de v¨¨ncer i lluitar ¨¦s un empipament, rid¨ªcul. El que he de fer ¨¦s medicar-me i curar-me, no ser fort per la cara¡±, reflexiona. I afirma: ¡°Realment no penso en la mort, ¨¦s una cosa que mai no m¡¯ha obsessionat. Ni quan fa uns anys vaig tenir un cranc al c¨°lon ni avui. ?s m¨¦s, no crec que la meva mort sigui ara una possibilitat real, no penso que estigui a prop¡±.

I, llavors, per qu¨¨ dona coneixement del seu estat? ¡°Doncs ¨¦s una defer¨¨ncia per a amics i seguidors, aix¨ª tothom sap el que hi ha¡±. I qu¨¨ ¨¦s el que hi ha? ¡°Doncs que estic malalt, per¨° em trobo b¨¦ malgrat tot¡±, respon amb un somriure de murri que precedeix l¡¯evocaci¨®. ¡°Soc el mateix Pau Riba de sempre, soc igual d¡¯optimista. Crec que me n¡¯anir¨¦ d¡¯aquest m¨®n optimista. ?s una her¨¨ncia directa de la meva mare, que era l¡¯optimisme personificat. L¡¯optimisme m¡¯ha ajudat a viure, com a ella a afrontar la seva vidu?tat¡±, apunta sense que pugui dissimular una admiraci¨® i afecte que ha convertit en can?ons i en un llibre sobre ella, Sa meu mare.

Mentre passa el temps, Pau continua negant-se a fer plans que no siguin immediats: ¡°Mai no he pensat a curt o llarg termini, no m¡¯he marcat terminis per fer les coses, simplement les he fet¡±. Ara est¨¤ amb els concerts nadalencs de Jis¨¤s de Natzerit, un espectacle que barreja La guerra de les gal¨¤xies amb el naixement de Jes¨²s i que des de fa 17 anys gira per Catalunya en aquestes dates. Tamb¨¦ prepara un disc amb l¡¯Orchestra Fireluche ¡ª¡°he compost una can?¨® per a l¡¯Aina, la filla de la Memi, la meva dona¡±¡ª i espera les galerades de les m¨¦s de 400 p¨¤gines de La hist¨°ria de la m¨²sica, un llibre que fa anys que escriu i que encara pot canviar de t¨ªtol.

¡°Es tracta m¨¦s d¡¯una hist¨°ria dels instruments, partint del fet que si va sorgir el rock and roll ¨¦s perqu¨¨ abans havien aparegut les guitarres el¨¨ctriques. No parlo dels m¨²sics, excepte dels grans creadors, Stockhausen, els futuristes italians, John Cage, Genesis P-Orridge, etc. Acoto 100 anys d¡¯hist¨°ria des que Graham Bell va inventar el tel¨¨fon, primer micro, primer auricular i primera ocasi¨® de transmetre el so i manipular-lo¡±. La seva ploma, ¨¤gil i precisa, revela el desig de ser recordat tamb¨¦ com a escriptor, reconeix l¡¯autor del recent Hist¨°ria de l¡¯Univers, un llibre de divulgaci¨® que abra?a del big bang al big data i que, de moment, tanca una obra que inclou narrativa, poesia i assaig.

En aquesta hist¨°ria de la m¨²sica a trav¨¦s de la tecnologia, no hi falten refer¨¨ncies als seus anys de joventut, quan a Catalunya hi havia Els Setze Jutges, avantsala de la Nova Can?¨® i el Grup de Folk, en el qual militaven ell i el seu gran amic Jaume Sisa, entre d¡¯altres. ¡°A nosaltres ¡ªescriu¡ª l¡¯est¨¨tica petitburgesa i afrancesada d¡¯Els Setze Jutges, correcci¨® extrema, jersei de coll alt, temes costumistes de tall nost¨¤lgic i, com tot instrumental, una guitarra i una cadira, ens deixava freds. Aix¨° nostre era m¨¦s obertura personal que lluita antifranquista¡±. I si avui hagu¨¦s d¡¯escollir entre Raimon i Sisa?: ¡°Home, em quedo amb el Sisa, que ¨¦s un col¡¤lega i l¡¯admiro molt¨ªssim, per¨° l¡¯elecci¨® no resulta tan f¨¤cil com l¡¯estic dient, perqu¨¨ realment crec que el Raimon t¨¦ molta for?a, crec que est¨¤ fora d¡¯Els Setze Jutges, de la Nova Can?¨® i de tot. La seva musicalitat t¨¦ reminisc¨¨ncies moss¨¤rabs, per exemple. Primer el vaig admirar molt¨ªssim, vam compartir una temporada cartell juntament amb Pi de la Serra. Despr¨¦s li va sortir un to m¨¦s jesu¨ªtic i ara ja tenim una relaci¨® molt distant¡±, conclou. I sap que Sisa en un recent documental, L¡¯home dibuixat, assegura que se sent fracassat? Pau obre els ulls sorpr¨¨s, s¡¯allisa el fil de barbeta que li neix sota el llavi inferior i riu: ¡°?s un comediant, el paio¡±.

Si toca fer balan? de la seva vida, regnen l¡¯acceptaci¨® i la satisfacci¨® (¡°estic content; les coses han anat aix¨ª i aix¨ª havien d¡¯anar¡±), i no creu que si s¡¯hagu¨¦s esfor?at m¨¦s hauria tingut una carrera m¨¦s estable: ¡°Em reconec mandr¨®s i ho reivindico, per¨° si no he tingut una carrera m¨¦s estable ¨¦s perqu¨¨ mai no m¡¯he volgut repetir¡±. Del que tampoc no abjura ¨¦s del moviment hippy: ¡°No del hippisme, aix¨° dels ismes mai no m¡¯ha agradat. Els hippies van representar la revoluci¨® dels joves, abans ni se¡¯ls permetia pensar i encara menys expressar les seves idees¡±. I no el molesta que li continu?n dient hippy com un menyspreu destinat a alg¨² anacr¨°nic? ¡°No, crec que els hippies van abordar molts dels temes que avui estan sobre la taula: la dona, l¡¯ecologia, la llibertat sexual. Part de la nostra moral deriva de la joventut de llavors. Va ser una utopia, i les utopies marquen el cam¨ª¡±. Aix¨ª vost¨¨ continua sent hippy? ¡°Per descomptat que ho soc, no hi renego¡±, afirma amb tot l¡¯¨¨mfasi de qu¨¨ ¨¦s capa?.

Igualment emf¨¤tic es mostra amb l¡¯¨²s de les drogues, i reconeix que la seva m¨²sica ¡°hi est¨¤ molt lligada¡±. ¡°Per exemple ¡ªexplica¡ª entre el primer Dioptria i el segon em vaig menjar un tripi per vegada primera, i vaig pensar que aix¨° del rock ja no funcionava, aix¨ª que vaig fer un disc diferent, m¨¦s ac¨²stic¡±. I no el molesta ser conegut nom¨¦s com el del Dioptria? ¡°Home, ¨¦s el disc que em va fer fam¨®s¡±, comenta comprensiu, aix¨ª com ent¨¦n que, sigui quan sigui la seva partida, tothom el venerar¨¤: ¡°Sol passar aix¨°: quan mors nom¨¦s et veuen virtuts

que abans t¡¯havien negat; en fi, som humans, ho tenim tot, el m¨¦s meravell¨®s i el m¨¦s ro¨ª¡±. No ha tingut reconeixements oficials, ¡°triomfar¨¦ quan mori¡±, va dir en una ocasi¨®, per¨° ha sentit l¡¯escalf de la gent en l¡¯adversitat. I Pau est¨¤ en pau.