¡°Hi ha una visceralitat contra Joan Fuster que fa pensar¡±

Gustau Mu?oz (Val¨¨ncia, 1951), ¨¦s un actor cultural ben conegut al Pa¨ªs Valenci¨¤. Editor, traductor i escriptor, ha repartit la seua vida laboral ¡ªclausurada feli?ment¡ª entre la Instituci¨® Alfons el Magn¨¤nim i Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia. Abans fou professor a la Facultat d¡¯Econ¨°miques. Codirector de la revista L¡¯espill, acaba de publicar el recull de textos Espill d¡¯un temps (Vincle Editorial), fruit d¡¯una etapa singularment prol¨ªfica dels ¨²ltims tres anys, on ha donat a con¨¨ixer quatre llibres.

¡°Ja havia publicat un primer dietari en 2002, titulat expl¨ªcitament A l¡¯inici del segle, un dietari de reflexions. Per¨° d¡¯en?¨¤ que em vaig alliberar de la jornada laboral, el 2016, he tingut temps per a escriure i sobretot per a decantar idees i estructurar-les en forma de llibre. I d¡¯aqu¨ª que hagi publicat, en poc temps, Corrents de fons, La vida dels llibres i Elogi del pensament cr¨ªtic, a m¨¦s d¡¯El vertigen dels dies. Aviat apareixer¨¤ una aproximaci¨® biogr¨¤fica a Emili G¨®mez Nadal [te¨°ric marxista i valencianista de l¡¯exili], i tinc alguna cosa m¨¦s en preparaci¨®... Quan em diuen que potser ¨¦s massa, responc que tinc algunes coses a dir i que no tinc tota la vida per davant...¡±.

Espill d¡¯un temps aplega textos molt diferents. Un ¨¦s Intimitat i literatura. Mu?oz s¡¯hi manifesta completament en desacord amb una famosa frase de Gabriel Ferrater sobre Josep Pla: ¡°La seva retic¨¨ncia quant a la intimitat ¨¦s el que li impedeix ser un gran autor a nivell europeu¡±. No importa la biografia per ajudar a entendre un creador? ¡°De cap manera, la biografia ¨¦s important ¡ªremarca¡ª. Les biografies s¨®n fonamentals per a entendre autors, obres i ¨¨poques, tot i que conv¨¦ atendre les cr¨ªtiques a la moda biogr¨¤fica que va fer per exemple Leo L?wenthal fa ja molts anys. Per¨°, en fi, les biografies ben constru?des s¨®n molt interessants. El que ja no trobe tan interessant ¨¦s furgar en la vida ¨ªntima d¡¯aquells escriptors que no n¡¯han volgut fer exhibici¨®, que no n¡¯han fet mat¨¨ria liter¨¤ria. I la frase de Ferrater la trobe absurda¡±.

¡°He sobreviscut a una Transici¨® agitada i decebedora i a vint anys de PP al Pa¨ªs Valenci¨¤, que volgu¨¦ ser anorreador¡±

Abundant en la dial¨¨ctica entre l¡¯autor i la seua obra, en l¡¯apartat Abecedari de contemporanis Mu?oz nom¨¦s hi tra?a retrats dels coetanis que li interessen: admet que per a realitzar-ne l¡¯inventari s¡¯ha basat en la ¡°sintonia¡± que hi ha pogut establir. Tot c¨¤non, doncs, al final acaba sent v¨ªctima d¡¯una inevitable subjectivitat? S¡¯agafa el seu temps per a contestar... ¡°B¨¦ ¡ªconclou¡ª, dep¨¨n del moment i la circumst¨¤ncia. La subjectivitat ¨¦s inevitable quan tries temes i personatges. Aqu¨ª volia deixar const¨¤ncia de persones molt valuoses que m¡¯he trobat en el cam¨ª, limitar-me als contemporanis que m¨¦s he conegut i amb els que he sintonitzat. Altres casos, no tan agradables de tractar, no em venia de gust recordar-los. No tinc cap inter¨¨s a fer un memorial de greuges de tipus personal, tot i que de mat¨¨ria no en faltaria, precisament...¡±.

Les refer¨¨ncies a autors contemporanis no estan fora de lloc. En Lugares fuera de sitio, Sergio del Molino reputa Joan Fuster d¡¯etnicista a prop¨°sit de les seues opinions sobre la identitat de les comarques castellanoparlants del Pa¨ªs Valenci¨¤. A partir d¡¯aquesta dada, Mu?oz anota que ¡°escometre Fuster s¡¯ha convertit en el veritable esport d¡¯una certa intel¡¤lectualitat espanyola¡±. La posteritat est¨¤ sent ingrata amb l¡¯autor d¡¯El descr¨¨dit de la realitat? ¡°Aix¨° de Sergio del Molino ¨¦s marginal, tot i que simptom¨¤tic. Pitjor ¨¦s el cas d¡¯un historiador competent com ?lvarez Junco o d¡¯altres... En general, la posteritat est¨¤ sent benigna amb Fuster: estan en curs d¡¯edici¨® les obres completes i la correspond¨¨ncia, abunden els estudis sobre la seua obra, es reedita. No ha deixat d¡¯estar present en el debat d¡¯idees i en el pol¨ªtic. Ara, el 2022, ser¨¤ el centenari del seu naixement i aix¨° es tornar¨¤ a comprovar. El que dic ¨¦s que el marc mental tan estret d¡¯una certa intel¡¤lectualitat carpetovet¨°nica no l¡¯ent¨¦n i si l¡¯ent¨¦n el rebutja, amb una visceralitat que fa pensar. D¡¯altra banda, sobretot l¡¯ignoren¡±.

A Espill d¡¯un temps hi ha paraules molt elogioses per a l¡¯hispanista Gerald Brenan (de qui aquest entrevistador va editar Pensaments en una estaci¨® seca quan dirigia la col¡¤lecci¨® Grans Idees de l¡¯editorial 3i4). ¡°Aquest aplec d¡¯aforismes ha de ser llegit i rellegit: Brenan va captivar la imaginaci¨® de molts lectors amb un llibre meravell¨®s com Al sud de Granada i amb la decisi¨®, tan rom¨¤ntica, d¡¯anar-se¡¯n a viure a un poble perdut amb uns dos mil llibres que volia llegir, i que no havia pogut llegir perqu¨¨ la guerra el va privar d¡¯una educaci¨® formal i ordenada. Hi va descobrir una mena de parad¨ªs en un entorn natural de bellesa salvatge. El contrast entre Bloomsbury i Yegen, entre Londres i Las Alpujarras, ¨¦s molt evocador. Per¨° Brenan, a m¨¦s, t¨¦ pensaments brillants, punts de vista molt originals. Els seus aforismes o c¨¤psules reflexives valen molt la pena, com tamb¨¦ la seua obra de cr¨ªtica liter¨¤ria i autobiogr¨¤fica¡±.

Una de les cites preliminars del llibre ¨¦s una frase de l¡¯escriptor Armand Obiols, ¡°He sobreviscut, que ja ¨¦s molt¡±. A qu¨¨ ha sobreviscut Mu?oz? ¡°He sobreviscut al franquisme i a les acaballes de la dictadura, a una Transici¨® agitada i decebedora, i despr¨¦s a vint anys de govern del PP al Pa¨ªs Valenci¨¤ que volgu¨¦ ser, i va ser en part, anorreador. I he sobreviscut tamb¨¦ als ensurts de la vida en general, tot i que soc ben conscient que, en termes generals, ha estat generosa en el meu cas. Ni punt de comparaci¨® amb el terrabastall ¡ªla desfeta de Catalunya i de la Rep¨²blica, la Segona Guerra Mundial a la Fran?a ocupada¡ª que hagu¨¦ de suportar un personatge tan interessant, tan fascinant, com el mateix Armand Obiols...¡±.