Eliot, sencer en el moment oport¨²

T S. Eliot (1888-1965) no ha deixat d¡¯exercir un poder de fascinaci¨® notable. La seva figura no s¡¯assembla a la d¡¯un influent bard nacional, com W. B. Yeats, ni a la d¡¯un exaltat poeta rodamon, com el seu amic i mentor Ezra Pound; ¨¦s m¨¦s la d¡¯un professional discret ¡ªva treballar un temps en un banc i despr¨¦s va dirigir una editorial¡ª, relativament distant dels fastos culturals i poc inclinat a perca?ar guardons ¡ªi en va obtenir uns quants, fins el premi Nobel el 1948.

La seva definici¨® com a ¡°classicista en literatura, mon¨¤rquic en pol¨ªtica i anglocat¨°lic en religi¨®¡±, formulada el 1928, no sembla convenir a la revoluci¨® po¨¨tica que va protagonitzar. ¡°Els poetes georgians ¡ªha escrit el cr¨ªtic Cyril Connolly¡ª van desapar¨¨ixer d¡¯un dia per l¡¯altre¡±. ¡°Les trivialitats del Sr. Eliot s¨®n m¨¦s valuoses que les epopeies d¡¯altres persones¡±, segons Edmund Wilson, ¡°i a vegades sentim que est¨¤ parlant no sols per una angoixa personal, sin¨® per la fam de tota una civilitzaci¨®¡±.

Tothom acaba tenint el seu Eliot particular: certs passatges que persisteixen en la mem¨°ria, abans o prescindint d¡¯exhaurir-ne tot el sentit. Qui prefereix La terra erma (1922), composici¨® rupturista, ¡°unas cuantas piezas de rompecabezas, dejando huecos irrellenables¡±, en paraules de Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde, convertida en ¡°s¨ªmbolo de una ¨¦poca de desintegraci¨®n¡±; qui la treballada perfecci¨® de Quatre quartets (1936-1942), on, com va dir Jaime Gil de Biedma, ¡°nada hay ocioso, nada hay caprichoso, hasta la m¨¢s humilde y menos apercibida preposici¨®n est¨¢ all¨ª trabajando¡±; qui algun poema espars d¡¯aut¨¨ntica emoci¨® religiosa, sense res de beateria, com ¡®Viatge dels Mags¡¯ (1927) o ¡®El cultiu d¡¯arbres de Nadal¡¯ (1954).

Eliot ha tingut una relativa bona fortuna a Catalunya. Peces essencials de la seva obra po¨¨tica han estan tradu?des per diversos autors, per¨° faltava tenir-la tota sencera, i obra d¡¯un sol traductor. Aix¨° ens arriba ara gr¨¤cies a Josep Maria Jaum¨¤. L¡¯ordenaci¨® cronol¨°gica que n¡¯ha fet proporciona una visi¨® global del treball d¡¯Eliot al llarg de mig segle. Aix¨ª, una bona tercera part d¡¯aquest volum l¡¯ocupen poemes de joventut, marginals o de circumst¨¤ncies, que no desmereixen al costat dels grans t¨ªtols. Des d¡¯un brindis festiu per un banquet d¡¯estudiants fins a tres poemes dedicats a la segona dona, d¡¯una inesperada sensualitat, ajuden a entendre¡¯n l¡¯evoluci¨® i les preocupacions. Ll¨¤stima que no s¡¯hi hagin incorporat tamb¨¦ els fragments de La terra erma suprimits per consell d¡¯Ezra Pound, ni tampoc ¡°un grup de versos considerats impublicables per la seva obscenitat¡±. L¡¯humor descordat d¡¯algunes peces ¨¦s un bon contrapunt a la transcend¨¨ncia dels grans poemes.

El prop¨°sit de reflectir la confusi¨® i la buidor espiritual de l¡¯¨¨poca contempor¨¤nia mitjan?ant una acumulaci¨® ca¨°tica de veus disperses i citacions remotes ¨¦s prou discutible. Hom pot entendre tamb¨¦, alternativament, la missi¨® del poeta com la de dir veritats essencials en un llenguatge depurat i accessible. L¡¯obra po¨¨tica d¡¯Eliot, i aquest ¨¦s el seu principal h¨¤ndicap, reclama el suport addicional d¡¯exegetes dotats d¡¯una erudici¨® que manca al com¨² dels lectors a fi d¡¯explicitar les refer¨¨ncies i d¡¯aclarir el sentit global del text. Llavors corre el perill de semblar la creaci¨® d¡¯un assagista que vehicula la seva tesi de la manera m¨¦s enrevessada possible, si no fos per la incontestable bellesa de molts versos, si no fos perqu¨¨ Eliot ¨¦s realment un gran poeta.

En la indispensable Lectura de ¡®La terra gastada¡¯ de T.S. Eliot (1977), Joan Ferrat¨¦ reconeix que ¡°el mateix m¨¨tode que m¡¯ha perm¨¨s d¡¯entendre-la (¡­) altrament m¡¯hauria servit per demostrar-ne la falta de solidesa¡±. Tanmateix, aquest i altres poemes resisteixen b¨¦ el pas del temps, la disparitat d¡¯interpretacions que s¡¯hi acumulen, i tants imitadors que han vingut despr¨¦s i estan lluny d¡¯assolir la seva altura, ni en habilitat compositiva ni en ambici¨® intel¡¤lectual.

Una traducci¨® de poesia sempre ¨¦s una invitaci¨® a con¨¨ixer l¡¯original, que en aquest cas el trobem acarat a la traducci¨®; ja que, si b¨¦ els textos en catal¨¤ s¨®n aut¨¨ntics poemes, ¨¦s impossible traslladar-hi totes les rimes i tots els elements formals.

Rellegir Eliot no necessita justificaci¨®, per¨° a les portes del centenari de La terra erma, i en aquest temps d¡¯esterilitat creativa i desorientaci¨® intel¡¤lectual i moral, sembla m¨¦s oport¨² que mai.