Un Eliot complet en catal¨¤ per entendre la societat ¡°desorientada i espantada¡± d¡¯avui

¡°...i malgrat que els dies de l¡¯amor s¨®n pocs / fem que siguin divins¡±, conclou als seus 16 anys l¡¯estudiant de Secund¨¤ria Thomas Stearns Eliot Un poema l¨ªric, dels primers que se li coneixen. El comen?a ¡°Si Temps i Espai, tal com diuen els savis, / no poden tenir lloc, / el sol, que no decaur¨¤ mai, / no ¨¦s m¨¦s gran que tu i jo¡±. I els dos primers versos gaireb¨¦ es repetiran en alguna composici¨® posterior perqu¨¨, durant 17 anys, T. S. Eliot est¨¤ buscant ¡°un llenguatge i uns temes diferents de la poesia del XIX; per a ell, la poesia no ¨¦s un joc per entretenir-se, i aquesta transcend¨¨ncia no la trobar¨¤ fins a La terra erma, de 1922¡± Aquesta ¨¦s la tesi de Josep Maria Jaum¨¤ (Reus, 1938), que, despr¨¦s de tres anys de feina, acaba d¡¯abocar, anotada i de manera cronol¨°gica, per primera vegada al catal¨¤, tota la traject¨°ria l¨ªrica d¡¯un dels m¨¦s influents bards del segle XX a les 732 p¨¤gines de la seva Poesia completa (Edicions de 1984). ¡°?s el meu comiat, la campanada gran, una traca final¡±, assegura qualificant la seva tasca despr¨¦s d¡¯haver estat abocat abans a Philip Larkin (la seva tesi doctoral, de 1979), Thomas Hardy i Robert Frost, entre d¡¯altres, sempre mirant d¡¯omplir les grans llacunes de la literatura anglosaxona en les lletres catalanes.

¡°Ell es va obstinant en nous temes: la fam¨ªlia, la ciutat, els negocis, els prototips del banquer i del periodista... a partir d¡¯una experi¨¨ncia personal dolorosa fruit d¡¯un matrimoni terriblement infeli? i de viure la Primera Guerra Mundial i una postguerra dura: Eliot s¡¯ofega¡±, creu Jaum¨¤. ¡°Ciutat irreal, / sota la fosca boira d¡¯una matinada d¡¯hivern / una gernaci¨® s¡¯escolava pel Pont de Londres, tants, / no creia que la mort n¡¯hagu¨¦s anorreat tants¡±, aboca el seu estat an¨ªmic en el primer poema de La terra erma. ¡°A l¡¯infern de Dante les ¨¤nimes no estan mortes, com s¨ª que ho estan sovint en la vida¡±, diria el brit¨¤nic d¡¯origen nord-americ¨¤ Eliot (1888-1965) sobre la vida dels seus coetanis.

¡°A La terra erma ¨¦s ja la ciutat, la societat, la desgraciada; a Prufrock i altres observacions, anterior, el desgraciat era encara nom¨¦s ell¡±, diu el traductor d¡¯un poemari del qual George Orwell va afirmar: ¡°Jo marcaria el comen?ament de la literatura moderna el 1917, quan Eliot publicar¨¤ Prufrock¡±. Perqu¨¨ a la conquesta de noves tem¨¤tiques, Eliot, coherent, buscar¨¤ alhora ¡°un nou llenguatge que tamb¨¦ sigui ¨²til per al segle XX, com ho s¨®n a la m¨²sica el jazz o Stravinski¡±, assegura. ¡°¡®Escric per fer-me una casa on viure¡¯, deia Eliot¡±, recorda Jaum¨¤. Hi ha, doncs, una l¨°gica eliotiana: si el m¨®n modern era ¡°desert i conf¨²s¡±, com el va qualificar en algun poema, per reflectir-lo havia de rec¨®rrer a un llenguatge ¡°directe, nu, roc¨®s¡±, com ell mateix va admetre.

Dante i Shakespeare es convertiran en models d¡¯una versificaci¨® en qu¨¨ l¡¯emoci¨® no est¨¤ dissociada de la ra¨® i en la qual, segons el mateix escriptor, els poemes volien sonar ¡°com a textos musicals¡±: arrenquen a partir d¡¯un ritme ¡°que dona ¨ªmpetu al contingut¡±. Tot un repte per a Jaum¨¤, com es pot apreciar en aquesta edici¨®, que confronta els versos originals amb la seva proposta. ¡°Admeto que ha estat molt complex; Eliot ja ¨¦s un poeta complicat per al lector angl¨¨s; la seva sintaxi ¨¦s molt dif¨ªcil i segur que en algun moment m¡¯haur¨¦ equivocat¡±, admet, modest. ?s una poesia intel¡¤lectual, la d¡¯Eliot? ¡°Segurament, per¨° ell vol i anhela ser tan directe i clar com sigui possible i aix¨° s¡¯aprecia b¨¦ en els famosos Quatre quartets: si no ho aconsegueix ¨¦s pel tema¡±.

Fidel a l¡¯autor que el 1948 va ser reconegut amb el Nobel, Jaum¨¤ admet: ¡°He intentat ser tan directe com m¡¯ha estat possible, com ell, amb un catal¨¤ llegible i ordenat, contra la tesi que si en angl¨¨s ¨¦s dif¨ªcil, en catal¨¤ tamb¨¦ havia de ser-ho¡±, assegura, allunyant-se aix¨ª de l¡¯opci¨® m¨¦s dura que en el seu moment va adoptar per al castell¨¤, per exemple, un cl¨¤ssic com Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde. Jaum¨¤, tanmateix, no ha aterrat en una terra erma, ja que Eliot ja havia estat tradu?t al catal¨¤ almenys des de 1965, amb una versi¨® dels Quatre quartets de Llu¨ªs Maria Arag¨® i una altra de posterior d¡¯?lex Susanna (1984, amb pr¨°leg de Jaime Gil de Biedma); hi ha algunes altres fites, com La terra eixorca, d¡¯Agust¨ª Bartra (1977), i La terra gastada, de Joan Ferrat¨¦ (1977, amb una primera versi¨® el 1952), a m¨¦s dels Prufrock de Francesc Parcerisas (1981) i Marc Masdeu (2011). ¡°Els vaig tancar tots i no vaig voler obrir-los: la temptaci¨® de copiar era massa forta, perqu¨¨, per exemple, Ferrat¨¦ l¡¯encerta molt¨ªssim amb el vocabulari; la seva llengua ¨¦s viva i la paraula, exacta¡±. En qualsevol cas, admet, ¡°Eliot requereix del lector un esfor?, per¨° all¨° f¨¤cil mai no deixa empremta¡±.

Despr¨¦s de les c¨²spides de La terra erma i Quatre quartets, els poemes d¡¯Eliot s¨®n Versos de circumst¨¤ncies o Versos per als amics (1933-1954), com aix¨ª s¨®n titulats i que tamb¨¦ recull el volum d¡¯Edicions de 1984. ¡°S¨®n gaireb¨¦ bromes privades, apariats, gens curiosos en una persona un punt bromista, com demostrava tirant petards sota les cadires en un consell de l¡¯editorial Faber & Faber, on va treballar, per¨° s¨ª que ho s¨®n en un poeta tan dolgut i seri¨®s, que nom¨¦s es permetr¨¤ ser feli? en una ¨²ltima excepci¨®, quan es casa ja sent gran, als 60 anys, i troba una felicitat dom¨¨stica i corporal¡±, assegura Jaum¨¤ contextualitzant els ¨²ltims versos recollits.

Per qu¨¨ cal llegir Eliot avui, al segle XXI? ¡°Perqu¨¨ la societat que ell intenta descriure no ha canviat tant: cert ¨¦s que no hem viscut dues guerres mundials, per¨° la societat avui est¨¤ tan desorientada i espantada com llavors; el m¨®n avui no ¨¦s una terra erma, per¨° gaireb¨¦ amb relaci¨® al futur¡±, respon rabent Jaum¨¤. I va a l¡¯arrel m¨¦s profunda del bard angl¨¨s: ¡°Eliot va disparat a trobar un ordre que tendim a ignorar i que ens faria m¨¦s assossegats; ens falta la dimensi¨® transcendent: vivim a la circumfer¨¨ncia i no ens adonem que ¨¦s al centre on hi ha la veritable vida¡±, afirma. ¡°Hem perdut la dimensi¨® d¡¯all¨° que no es veu, all¨° que ens dona l¡¯estabilitat; el centre de la circumfer¨¨ncia, i no la perif¨¨ria, ¨¦s la realitat... I tota aquesta reflexi¨® s¨®n els Quatre quartets, la seva arribada a la quietud¡±, sentencia. La tesi d¡¯Eliot, que parteix d¡¯Arist¨°til (¡°el moviment surt del centre del cercle¡±), t¨¦ una rabiosa vig¨¨ncia per a la societat, afirma Jaum¨¤. ¡°Potser la seva poesia no canvia res, per¨° s¨ª la manera de viure-ho: ell no es fa la il¡¤lusi¨® que no hi haur¨¤ m¨¦s guerres, per¨° ent¨¦n que ¨¦s in¨²til cridar contra les guerres si no saps explicar per qu¨¨ existeixen; ell vivia contra les il¡¤lusions, sabia que la gent no s¡¯havia de fer falses il¡¤lusions, per¨° proposa que madurem i potser aix¨ª alguna cosa s¨ª que canviar¨¤ una mica; i planteja que trobem tamb¨¦ el llenguatge per fer-ho¡±, afegeix. En qualsevol cas, com el vers de maduresa d¡¯Eliot, Jaum¨¤ ja ha fet la seva aportaci¨®: ¡°Sols hi ha l¡¯intent; la resta no ¨¦s cosa nostra¡±.