Vicens Vacca i el so fet art

Bum, bum, bum, el so lluny¨¤ acull el visitant a l¡¯entrada del centre d¡¯art Tecla Sala de l¡¯Hospitalet de Llobregat. ?s el batec d¡¯un cor, greu i ritmat, que l¡¯acompanyar¨¤ durant tot el recorregut per l¡¯exposici¨® Fora de cap lloc, la primera retrospectiva de Vicens Vacca, una figura de relleu en el panorama de l¡¯art conceptual a Catalunya, encara que se¡¯l conegui, sobretot, com a artista de refer¨¨ncia de l¡¯art sonor. Descendent d¡¯una fam¨ªlia de m¨²sics de jazz, va experimentar la frustraci¨® de no poder tocar a causa de la seva disl¨¨xia i va dirigir la seva fascinaci¨® pel so cap a l¡¯art contemporani. ¡°En comptes de fer m¨²sica, vaig decidir utilitzar-la com un element pl¨¤stic¡±, explica Vacca, que es va encarregar de tots els detalls del muntatge, des del gris de les parets fins a la il¡¤luminaci¨®, passant per la distribuci¨® dels treballs a l¡¯espai. ¡°No m¡¯agrada definir-les com a obres d¡¯art¡±, puntualitza.

El dissabte 11, al batec s¡¯hi va sumar el so d¡¯una bateria, tocada pel m¨²sic Feliu Ribera i professors i alumnes de l¡¯Escola de M¨²sica-Centre de les Arts de l¡¯Hospitalet. Tots ells van contribuir a l¡¯¨¨xit de la performance No dance, que, a partir de desajustos r¨ªtmics intencionats, col¡¤loca els int¨¨rprets ¡°fora de cap lloc¡±, una situaci¨® a la qual s¡¯han de sobreposar amb molta creativitat. No dance ¨¦s l¡¯¨²ltima contribuci¨® a aquesta mostra, oberta fins al 9 de gener, que aplega 15 treballs, des dels anys 80 fins a l¡¯actualitat, representatius de 35 anys de traject¨°ria durant els quals Vacca ha experimentat amb el so des d¡¯una perspectiva radical, personal¨ªssima i sovint avan?ada als temps. Potser per aix¨° sempre va quedar als marges del sistema de l¡¯art, ali¨¨ a les pressions del mercat, en el qual tamb¨¦ va entrar a la seva manera, per exemple, amb dues apps que permeten adquirir una pe?a d¡¯art sonor per 0,99 c¨¨ntims.

¡°?s una retrospectiva, perqu¨¨ a partir de certa edat una mostra sempre ho ¨¦s, per¨° no ¨¦s una antol¨°gica. M¡¯agrada que les peces respirin, que tinguin el seu espai, que no es contaminin, com passa sovint amb les obres sonores¡±, explica l¡¯artista, que comen?a el recorregut expositiu amb un treball in¨¨dit del 2021, un acoblament de circuits i components electr¨°nics, encasquetat en un tamboret ajagut, que activa un cor de veus angelicals quan el visitant s¡¯acosta bastant per poder veure la seva imatge reflectida en un petit mirall deformador. Sens dubte ¨¦s una obra interactiva, tot i que Vacca detesta aquesta definici¨®. ¡°La interacci¨® friendly em sembla una estafa, no som a Disneyworld¡±, protesta. I, tanmateix, no ¨¦s l¡¯¨²nica que requereix la complicitat activa del p¨²blic. La necessiten tamb¨¦ les imatges lenticulars que es construeixen amb el moviment de l¡¯espectador i sobretot Retard, una instal¡¤laci¨® produ?da per Tecla Sala, que genera una sorprenent cacofonia a partir de la veu del visitant, atrapada per tres micr¨°fons, processada i difosa per tres altaveus. ¡°?s una m¨¤quina diab¨°lica¡±, que et convida a mesurar les paraules i a reflexionar sobre les dificultats de la comunicaci¨® en una societat sobresaturada per l¡¯allau d¡¯informaci¨® i missatges.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯inter¨¨s formal, totes les obres enclouen un motiu de reflexi¨®: des del debat sobre original i c¨°pia, com Zero C¨°pia, fins als c¨¤lculs enganyosos que utilitzen els governs per emmascarar la realitat econ¨°mica als ciutadans de 50% Up & Down. Algunes posen de manifest una de les pr¨¤ctiques habituals de Vacca, que consisteix a modificar les peces en relaci¨® amb l¡¯espai que les acull, el pas dels anys i les seves circumst¨¤ncies vitals. De vegades fins i tot els errors s¨®n inclosos en el proc¨¦s creatiu, com en el cas de la impressi¨® 3D del rostre de la seva dona ple de tares (M¨²sica per a P. i tots els animals, 1996-2021) i la fotoc¨°pia defectuosa d¡¯un dels seus peculiars autoretrats (How high the moon). ?s precisament en aquests treballs que apareix el vessant m¨¦s conceptual de l¡¯artista, gran amic del performer Jordi Benito i del cr¨ªtic Manel Clot, tots dos prematurament morts.

Vacca es va donar a con¨¨ixer el 1984 amb l¡¯autoretrat Estic mort, que va donar inici a una s¨¨rie oberta fins ara. A la mostra presenta un exemplar de 1998, en el qual el perfil del seu cap al rev¨¦s ¡°sembla un gerro buit com el cap de molts artistes¡±, indica amb una ironia que mai no cau en el sarcasme. ?s el mateix humor subtil i elegant que apareix tamb¨¦ a les obres m¨¦s combatives, comen?ant per la poderosa Literatura universal de 1986, una acci¨® gravada en v¨ªdeo que constitueix el punt de partida de tota la seva traject¨°ria. En l¡¯escena, un joven¨ªssim Vacca omple un cotxe de llibres abans de portar-lo a desballestar, on ¨¦s premsat i retallat en blocs, formats per llibres i fragments de metall, esmolats com ganivets.

M¨²sica per a carruatges Ne me quitte pas (No em deixis), la c¨¨lebre can?¨® de Jacques Brel serveix com a punt de partida per a una obra sonora que Vacca ha creat per a l¡¯extraordin¨¤ria col¡¤lecci¨® de carrosses f¨²nebres de l¡¯Ajuntament, gaireb¨¦ desconeguda fins i tot per als barcelonins. En aquesta ocasi¨® Vacca utilitza fragments sonors de la can?¨® de Brel i del m¨®n dels carruatges, interpretats per Jordi Soley, col¡¤leccionista, patr¨® del Macba durant anys i tamb¨¦ m¨²sic pop. Aquests fragments surten de cinc altaveus de manera as¨ªncrona, per¨° a l¡¯un¨ªson, aix¨ª que, tot i que sempre s¨®n els mateixos, la composici¨® mai no ¨¦s igual. La col¡¤lecci¨®, que es pot visitar gratu?tament els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores, tindr¨¤ aquesta banda sonora de luxe fins al 30 de gener.