Viure sense m¨¤scara

Encara amb el pijama posat, remenava la bossa del cotill¨® entre paquets de confeti, llampants garlandes de paper brillant i fr¨¤gils espanta-sogres fins a trobar el preuat i invariable antifa?: negre o verd o daurat. Era la lit¨²rgia matinal de cada 1 de gener mentre els meus pares continuaven dormint, recuperant-se de la festa a la qual havien acudit. Alguns anys, amb sort, hi havia tamb¨¦ un nas de punta vermella unida a un bigotet negre. I amb aquesta pinta corria per casa fins que els grans es despertaven: aquestes bosses eren perqu¨¨ jugu¨¦ssim la meva germana i jo, aix¨ª estava acordat, per¨° em feia un no-s¨¦-qu¨¨ que em veiessin emmascarat.

De petit m¡¯encantava portar barrets, caretes, ulleres i posseeixo avui una dotzena llarga de gorres, un parell de barrets i tres parells d¡¯ulleres de sol, per¨° ni llavors ni ara no m¡¯he posat gaireb¨¦ mai res de tot aix¨°, ni tan sols en aquests ¨²ltims temps de pura aparen?a, en qu¨¨ ficci¨®, mentida i realitat s¨®n inseparables. ¡°La cara ha d¡¯estar sempre aclarida¡±, m¡¯alli?onava l¡¯¨¤via, contr¨¤ria a barbes i bigotis, rostre net potser com a plasmaci¨® que no hi havia res a ocultar, que un era de confian?a, mirall de l¡¯¨¤nima. Ves a saber.

Ni que fos per protegir-me o per fer sorgir pulsions o algun tret del car¨¤cter ocults hauria anat b¨¦ en alguna ocasi¨® en la vida posar-me alguna cosa de tot all¨° com a parapet, reflexiono davant la inquietant m¨¤scara neol¨ªtica (aquestes dents, aquests forats per lligar-se-la, suposo) trobada a Horvat Duma (Judea), del 7.000 abans de Crist, i la reproducci¨® de la qual rep el visitant de La m¨¤scara no menteix mai al CCCB, exposici¨® que (freudianament) he visitat l¡¯¨²ltim dia de l¡¯any. Imponent: gaireb¨¦ per si sola justifica la visita. Cal?ar-se al rostre una cosa aix¨ª, penso, ni que fos una vegada, encara que hagu¨¦s estat per poder formar part d¡¯un ex¨¨rcit furi¨®s, d¡¯una cacera salvatge, ser un dels genets fantasmals, aquest mite documentat el 1835 per Jacob Grimm (mit¨°leg i german¨ªssim de Wilhelm) i que plasma un quadre de Cordes.

En aquella botiga davant del venedor descort¨¨s que em va encolomar un producte caduc, davant l¡¯amiga daurada l¡¯¨²nica vegada sols en aquell bar, rere el conductor desafiador que va obligar a la frenada i encara insulta, que necess¨¤ria que era llavors una m¨¤scara que ajud¨¦s a fer cr¨¦ixer la dist¨¤ncia entre qui la porta i l¡¯acte o la frase que comet. D¡¯aquest efecte van abusar els primigenis fundadors del Ku Klux Klan, el 1865: ¡°Que potser semblem senyors? Nosaltres venim de l¡¯infern¡±, li va deixar anar un encaputxat amb un vestit vermell (com un Santa Claus de mal gust) a un home negre que, malgrat assaltar casa seva, encara els tractava de vost¨¨. Aconseguir aquesta dist¨¤ncia que permetia el gran negoci del l¨ªder kukluxklanaire, William Joseph Simmons, empresari que fabricava els h¨¤bits i les caputxes obligat¨°ries per als milers d¡¯afiliats a la secta, que podien fins i tot encarregar-ne un model a partir de butlletins de comanda, en un no tan lluny¨¤ 1923.

Potser temia que, si em posava una m¨¤scara, em pass¨¦s com la que utilitza un personatge del c¨°mic de Watchmen i ella tota sola prefigur¨¦s un dibuix del test de Rorschach que trasllu¨ªs la meva personalitat, aquesta rid¨ªcula vergonya a protegir-me que m¡¯impedeix aquesta necessitat d¡¯ocultar-me per no ser jo, massa feble i transparent per al que demanda l¡¯ofici o la vida mateixa. Curiosa paradoxa: quedar al descobert, incapa? de proveir-se amb un escut, abans mostrar les flaqueses que provocar desconfian?a o por. Per¨° almenys parapetar-se ni que fos rere una m¨¤scara c¨°pia d¡¯un mateix, una com les que Anna Coleman Ladd pintava el 1917 per als mutilats rostres dels soldats francesos en la Primera Guerra Mundial, desfigurats pels gasos, cares trencades no gaire allunyades est¨¨ticament de les monstruoses m¨¤scares antig¨¤s: l¡¯infern a la Terra.

Per qu¨¨ no som o no actuem com volem ser? I fantasiejo amb portar o b¨¦ el llarg antifa? del cavaller jaguar (ferocitat) o el del cavaller ¨¤guila (estrat¨¨gia), els dos graus militars dels antics asteques, com unes sales enrere jugava mentalment assignant les set horripilants m¨¤scares Perchta (de?tat dels Alps germ¨¤nics, Salzburg, segle XIX) a esperits malignes que han creuat la meva vida: les banyes fosques o l¡¯agressiva ortod¨°ncia de les caretes encaixen f¨¤cilment amb rostres, comportaments.

El literari Fant?mas representava escapar-se de la nov¨ªssima antropologia criminal, mentre no deixava de ser un ull en la subcultura dels violents apatxes dels baixos fons parisencs, un subsol ca¨°tic d¡¯uns 30.000 facinerosos davant uns 8.000 policies al Par¨ªs de 1907. Una mica entre dues aig¨¹es, com ell, descobreixo que ser desemmascarat ¨¦s la m¨¦s gran humiliaci¨® per a un jugador de lluita mexicana, simbolitzada en fotos, cartells, pel¡¤l¨ªcules i una desfilada de 39 mascaretes¡­ Si alguna vegada el periodisme em va proporcionar una p¨¤tina de careta de cinisme o impostura, en aquestes cr¨°niques han caigut totes. De nou, en carn viva.

Sempre he intentat protegir-me. Els Reis Mags d¡¯algun any de principis dels 70 van complir i van portar Las mil caras del agente secreto: bigotis i barbes postisses, dents grans i negroses, ulleres negres amb nas incorporat, careta de pl¨¤stic... El des¨²s dels anys la va desfer gaireb¨¦ intacta i va fer que qued¨¦s enganxada a la capsa, com les gomes dels objectes van perdre la seva elasticitat i els cabells van caure, aspres, com vaig descobrir no fa tant.

Signe ancestral de perill, clandestinitat o secret, la mascareta, en aquest avui pand¨¨mic, ¨¦s element solidari, mentre que la cara aclarida que reivindicava la meva ¨¤via, basti¨® moral de casa, ¨¦s la que pertorba. Potser aquests temps paradoxals em serveixen per v¨¨ncer retic¨¨ncies. Viure sense m¨¤scara, que il¡¤l¨²s.