Contra la temptaci¨® del turisme

El lector que pretengui posar-se a llegir de seguida aquesta edici¨® de Cr¨°nica d¡¯una ciutathaur¨¤ de superar abans una lleu cursa d¡¯obstacles. Una presentaci¨® en qu¨¨ Rafel Nadal ens explica el que va fer durant el confinament i ens convida a viatjar a R¨¦thimno; un pr¨°leg hist¨°ric de la professora d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art de la Universitat de Salento Khrissa Damianaki; una introducci¨® del traductor Eusebi Ayensa, on es repassa la influ¨¨ncia de l¡¯escriptor i tamb¨¦ historiador de l¡¯art Pandel¨ªs Prevelakis (R¨¦thimno, 1909 - Atenes, 1986) sobre la literatura catalana (limitada a Josep Pla), i tot rematat per un ep¨ªleg de l¡¯escriptora Maria ?ngels Anglada on es reincideix en el consell de viatjar a R¨¦thimno, la ciutat a la qual remet el t¨ªtol de Prevelakis.

Sento la temptaci¨® d¡¯apuntar-me a aquest furor tur¨ªstic, per¨° el cert ¨¦s que les exig¨¨ncies de la cr¨ªtica s¨®n unes altres, i potser la primera consisteix a advertir que Cr¨°nica d¡¯una ciutat serveix ben poc com a guia de Creta, o per ¡°enamorar-se¡± de R¨¦thimno. Prevelakis descriu un m¨®n tan erosionat que es podria donar per mort fora de la c¨¤psula temporal que basteix amb una escriptura delicada, encara que sense excessiu nervi ni imaginaci¨®: la prosa (Prevelakis va de cara) d¡¯un cronista.

Folklore, descripcions de la naturalesa circumdant, an¨¨cdotes d¡¯aquestes que passen de generaci¨® en generaci¨® dins d¡¯un cercle molt redu?t (com el desballestament d¡¯un vaixell encallat) i els imprescindibles personatges entranyables. S¨®n els ingredients principals amb els quals Prevelakis pasta aquest quadre d¡¯un m¨®n m¨ªnim, d¡¯hist¨°ria local. Per¨° si la massa s¡¯esponja i s¡¯aixeca (per no abandonar els s¨ªmils de la fleca), ¨¦s gr¨¤cies a dos elements molt m¨¦s poderosos que la nost¨¤lgia (i que es combinen en els millors moments del llibre): la r¨¤bia i el passar comptes amb l¡¯invasor.

La r¨¤bia s¡¯apodera del cur¨®s fluir de la prosa de Prevelakis quan examina com s¡¯ha empobrit la seva ciutat, amb moments de lucidesa ben amarga: ¡°La male?da pobresa ¨¦s com l¡¯aigua, que mulla tot el que toca. Pot ser que tinguis recursos per viure, per¨° la pobresa t¡¯envolta per tots costats i t¡¯envileix com un aut¨¨ntic pobre¡±, que desemboquen en un ferm orgull sobre qui hauria de protagonitzar la hist¨°ria, que no s¨®n els pol¨ªtics ni els nobles ni les seves tristes batalles, sin¨® els qui ¡°escriuen la hist¨°ria amb les seves suors i la seva sang i quin tort els fan els historiadors, que ni tan sols es dignen a esmentar-los¡±.

Cr¨°nica d¡¯una ciutat assoleix les seves millors p¨¤gines quan sobrevola la vida dels ¡°enemics¡± dels cretencs: la societat turca que havia dominat la ciutat i que continuava vivint a R¨¦thimno, no prou assimilada per evitar que les autoritats promoguessin un intercanvi de poblaci¨® turca per poblaci¨® grega que ¡°els va retornar¡± a Turquia (de fet no havien viscut all¨ª mai), per¨° s¨ª prou inserits en el teixit emocional i social de la ciutat perqu¨¨ el seu intercanvi es deix¨¦s sentir com un esquin?ament.

?s emocionant el respecte amb qu¨¨ Prevelakis parla dels oficis perduts (el narrador, el cal¡¤l¨ªgraf...), de les crides des del minaret o de l¡¯eleg¨¤ncia dels seus cavalls i genets. L¡¯autor anteposa les complexitats de la conviv¨¨ncia i la riquesa de les seves tensions (¡°amb el pas de les generacions els turcs van oblidar la seva condici¨® d¡¯usurpadors en una terra estrangera i poc a poc la van anar considerant seva i com a seva la van estimar¡±) a la brutalitat de les pol¨ªtiques identit¨¤ries. Reflexionar sobre aquesta cruel p¨¨rdua complica prou la lectura de Cr¨°nica d¡¯una ciutat com una invitaci¨® al turisme.